Pep Pratsobreroca (Pratso), de Gurb, ha publicat recentment el seu primer disc, "Mala bufa". En aquest treball trobem sis cançons escrites i cantades pel mateix Pratso, amb l’ajuda d’Edu Vergés (guitarra), Edu Fernández (baix) i Martí González (batería), tots quatre de la plana de Vic. Es van enregistrar durant l’estiu del 2020.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=aiVAL-EBd6U[/youtube]
Les cançons són un cant a la natura i a la vida -i a la vida emmarcada dins, una alabança a fer les coses de manera lenta i pausada, de posar en valor allò que tenim a l'abast però potser oblidem massa sovint.

Amb unes estructures musicals simples i unes lletres que combinen un parlar pla i referències a diversos poemes, es basteixen aquestes sis cançons. A tot això cal sumar-hi un toc d’ironia per fer-ho passar tot millor. Darrere de tot això hi ha la voluntat de fer unes peces orgàniques, amb sons senzills, però també buscant la sonoritat de sintetitzadors i diferents registres de guitarra. 

Amb tot, aquestes cançons són fetes per qui camina distret pel bosc o per qui compta tots els carrers d’una ciutat, encara que sempre topen amb les mateixes fites: elements de la natura, del paisatge, de la vida pròpia, animals, plantes, etc.
 
[despiece]PAU PRATSO (Gurb, 1999)

Quan era petit jugava amb el seu millor amic a fer cançons a piano i saxo. Fins i tot tenien previst treure un disc, però allò va ser una il·lusió frustrada de la infantesa. A Pau Pratsobreroca això de la música ja li ve de petit: va estudiar violoncel a l’escola de música municipal de Gurb i quan tenia vuit anys va entrar a l’Escolania de Montserrat on va passar cinc anys immers en la música. Tot seguit, una mica tip de la música clàssica, va seguir estudiant al Conservatori de Vic i va  entrar en un grup de punk: Skòria.

Un dia, Pau Pratso es va adonar que la poesia i la música tenen una naturalesa semblant: el ritme, la rima, l’elocució i que no era tan diferent escriure que compondre. Es va adonar que els seus escrits d’adolescent també podien ser cantats i totes les proves que feia al piano cada cop tenien més solidesa i es van acabar convertint en cançons.

El 2017 va començar a estudiar Filologia Catalana a Barcelona -amb la idea que allò que estudiava no estava tan allunyat de la música-. Un dia va tenir l’oportunitat de tocar les seves cançons en un pis d’estudiants i tot va anar prenent forma fins arribar a aquestes sis cançons que ara presenta.[/despiece]