Sseguint la campanya a nivell nacional contra l'especulació i en defensa del territori que porta a terme Maulets, l'organització ha realitzat un document informatiu on s'expliquen la història i la situació actual  de les adoberies a Vic. Aquí en teniu un petit resum:

 
1.  HISTÒRIA DEL BARRI DE LES ADOBERIES

 

El treball de la pell ha estat una de les tasques que ha acompanyat a la ciutat de Vic al llarg de la història, sent cabdal en la seva configuració econòmica, social i urbanística. A la ribera del Mèder, entre el pont de Queralt i les muralles de Pere III es on  s'instal•laren, al llarg dels segles  els diferents oficis relacionats amb l'adob de la pell.

Tot fa pensar, per la idoneïtat del lloc, que els romans ja s'instal•laren allí per a treballar la pell, però no es conserva cap document que ho pugui ratificar. És l'any 1146, quan es té constància del primer document que parla d'una partida de terreny denominada les Clotes, i la seva compra per part de Guillem Ramon de Montcada. La paraula clot significa en el món de l'industria de la pell, un forat en que s'introduïen les pells per a la seva curtició i s'entén que la denominació de les Clotes fa referència  a aquest concepte de clot, ja que des del XII es té constància de l'existència en aquesta zona dels calciners, sinònim d'adoberies. En aquesta època i fins al s.XIV, no es diferenciaran encara els diferents oficis de la pell, existint tan sols el gremi dels sabaters. És l'any 1394, que Joan I  regula aquesta activitat concedint a la ciutat  diversos privilegis per entendre i ordenar  les diferents confraries de menestrals. La producció industrial a l'edat mitjana estria formada bàsicament per cordovans, un tipus de tractament de la pell après dels àrabs i que va arribar a ser exportat arreu d'Europa i Nord d'Àfrica.

L'època moderna serà una etapa  de gran esplendor per a la indústria de la pell, sobretot a Vic i Igualada, l'altre gran focus d'indústria adobera, convertint-se ambdues, en els referents nacionals en aquest sector, en deteriorament de Barcelona, que viurà un procés de decadència. Hi haurà però una gran fragmentació i inestabilitat gremial, que portarà a la unió i separació constant dels diversos oficis, degut a les seves constants disputes.

El s.XVI, un seguit d'ordenacions municipals  limitaren les diverses operacions de l'adob de la pell dins el recinte urbà, ja que moltes no es trobaven, encara, a la zona de ribera. Es viurà, doncs,  una progressiva consolidació de l'industria adobera a la seva àrea tradicional d'implantació que culminarà  amb la creació dels carrers dels Aluders i el de les Adoberies, donant origen a un dels paisatges més típics de la ciutat de Vic. Els sabaters, en canvi, tendiran ara, a concentrar-se vora el Mercadal, degut a la seva basant més mercantil. El 1656, desprès de l'atac i setge per part dels francesos a la ciutat, les autoritats felipistes realitzaren reformes a les muralles que suposaren  la destrucció d'algunes vivendes i la remodelació del carrer dels Aluders i el de les Adoberies.

El s.XVIII  la ribera del Mèder s'havia consolidat com a referent i motor de la indústria pellaire. La construcció d'una adoberia comunal a la població, demostra la gran activitat pellaire que es desenvolupava al barri de les adoberies. Les obres començaren l'any 1733, tal i com es pot veure , en l'emblema del gremi dels adobers que es conserva avui encara, darrera un vidre brut, al principi del carrer de les Adoberies. En  l'emblema, a part de la data, s'hi veuen els patrons del gremi i  uns lleons rampants, propis d'escuts nobiliaris, que sostenen un ferro d'escarnar la pell, eina pròpia de l'ofici. L'any 1770, l'adoberia comunal fou ampliada, amb la compra de dos cases adjuntes, al mateix carrer de les adoberies i de nou, l'any 1781, adquirint un edifici anomenat l'adoberia de Castanyer, la més pròxima al pont de Queralt. L'edifici fou denominat l'Adoberia del Cap del Pont del Comú del Blanquers, i tenia la funció de ser llogada als mestres que no disposaven d'adoberia pròpia, a través de contractes anuals, resolts a partir de subhastes públiques, fet que portà a diferents protestes pels abusos que es cometien en aquestes.

L'any 1773, el moliner Fèlix Saborit, s'encarregà de crear la presa i el petit canal que es troba a la zona de ribera,  conegut amb el nom de rec dels pellaires,  que proporcionava aigua a les diferents adoberies que allí treballaven. En els baixos, on afluía l'aigua del rec, s'hi trobaven les tines i els naus, que és on es netejava la pell, als pisos superiors s'hi duia a terme l'acabat de la pell i on s'emmagatzemava  els materials per l'adob  i la llana seca, i els pisos oberts a l'exterior, és on es posaven a assecar les pells adobades.

Les guerres que afectaren Catalunya a finals del XVIII, i principis del s.XIX, com la Guerra del francès i la guerra amb Anglaterra entre 1796 i 1802, agreujaren una crisi que des de finals de segle  començava a patir la industria adobera vigatana, que marcada per un fort caràcter familiar, no es va saber adoptar a les innovacions que es vivien a l'inici de l'època contemporània, i es tancar en els seus problemes gremials i burocràtics. Consta que l'any 1828, Vic disposava de 24 fàbriques destinades a l'adob de la pell, totes elles concentrades al barri de les adoberies.

L'arribada del ferrocarril l'any 1875, donarà un gran impuls al conjunt de l'economia vigatana. Per les diverses especialitats del ram de la pell suposarà la renovació empresarial i tecnològica que experimentà l'industria des de finals del XIX.  S'introduiran els primers torns i molinetes, igual que els primers bombos de curtir que donaran una altre dinàmica al treball de la pell. L'any 1928 trobem menys adoberies que un segle abans, tan sols 19, però amb unes dimensions, un nivell tecnològic i una estructura ocupacional notablement millors que les del vuit-cents. S'havia passat d'una economia pre-industrial, a una  plenament industrial i adequada als nous temps. Naixeran a partir d'ara les grans fàbriques, apartades de la zona tradicional, amb un altre fisonomia i molt més modernes, i la zona de ribera anirà perdent la seva importància, fins a quedar a finals del segle passat, pràcticament en desús.

 

2.  ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LES ADOBERIES

 

El barri de les Adoberies, és un dels barris més emblemàtics de la ciutat de Vic, tant per el seu caràcter històric com per la seva tradició adobera en el ram de la pell. Aquest barri està situat entre la ribera del riu Mèder i les muralles de Pere III, per tant es troba proper al nucli antic de la ciutat i està format bàsicament per quatre carrers i el seu conjunt arquitectònic, destacant-ne el carrer de les Adoberies, el carrer dels Aluders i el Passatge dels Aluders, així com també la Rambla dels Montcada en la seva part exterior.

Malgrat la seva importància històrica aquest  barri es troba des de fa temps en un procés de degradació molt important; aquesta es fa present en molts àmbits i en tot el seu  conjunt.

Actualment, la imatge del barri és lamentable. Les adoberies històriques estant patint les causes directes de la degradació. Es troben en un procés degeneratiu molt elevat i la majoria d'elles abandonades, la qual cosa li dóna al barri un aspecte tenebrós i pobre. Aquest desús juntament amb un progressiu abandonament ha provocat  un deteriorament de les façanes i les parts interiors d'aquests edificis.

 

Conjuntament amb aquest procés degeneratiu de les adoberies les vivendes establertes en aquest barri també pateixen aquesta pèssima situació. Podem observar que la majoria d'aquestes vivendes també es troben abandonades i moltes d'elles en estat ruïnós. Tot i això, trobem un gran desequilibri entre la part exterior i l'interior del barri. A la Rambla dels Montcada, part més visible i arreglada, és on encara hi trobem immobles habitats al barri, contràriament amb la zona interior formada principalment per les adoberies i amb la presència de pocs immobles, la majoria dels quals estan deshabitats fet que  provoca que l'esmentada zona passi desapercebuda.

Socialment parlant ens trobem davant un barri fantasma, on no hi ha cohesió social  ni espais col•lectius per als seus habitants. La vida social d'aquest barri ha canviat radicalment degut al trasllat de les adoberies a altres zones de la ciutat.

Trobem activitat a l'Obra social Tapis, el gremi d'adobers, una impremta i una adoberia en funcionament de forma temporal ja que en un futur pròxim es traslladarà, com ho havien fet les altres anteriorment. 

En aquest sector tampoc trobem  cap tipus d'establiment comercial, ni cap tipus de locals d'esbarjo, bars, ni activitat econòmica. En gran part degut a la manca de veïns, la deixadesa de la zona i també per la seva tradició adobera.

Tots aquests factors fan que en aquest barri no trobem cap forma de vida al carrer, fent així possible aquest panorama desolador.   

     
La passivitat intencionada i interessada de l'Ajuntament de Vic ha convertit un barri amb més de vuit segles d'història en un barri degradat i ignorat, on s'han creat una sèrie de problemàtiques que fan que aquest s'hagi convertit en un barri marginal, sobretot en la zona interior que queda més lluny dels ulls de la societat.

Les problemàtiques són diverses: delinqüència, tràfic de drogues, violència, marginació social... també es dóna el cas d'alguns sense sostre que han trobat en aquest barri un indret on poder sobreviure.

Totes aquestes problemàtiques han provocat que una gran part de la societat vigatana vegi amb mals ulls aquest sector i es despreocupi totalment de tot el que representa. 
 

Cal dir també que el riu Mèder que es troba al costat de les adoberies, tampoc es troba en unes condicions gaire favorables. Actualment en constants obres en molts punts, però concretament en el tram de les adoberies es troba en un estat lamentable. L'interès de l'ajuntament en mostrar una imatge dolenta de la zona de les adoberies, fa que no s'hagi previst cap intervenció en el riu, fins que no es porti a terme el projecte urbanístic. Creiem que és lamentable l'estat de deixadesa, contaminació i brutícia en què es troba, i que cal una neteja del riu i una recuperació de la llera.