L'alcalde Vila d'Abadal, lliurant la Medalla de la Ciutat a Montserrat Freixer. Foto: Josep Maria Montaner

Montserrat Freixer (Barcelona, 1933), presidenta d’ Osona Contra el Càncer, va rebre aquest divendres, dia 20 de setembre, la màxima condecoració que atorga l’Ajuntament de Vic: la Medalla de la Ciutat. Va estar un acte molt concorregut i emotiu que ha reunit familiars, amics, voluntaris i autoritats.

L’acte solemne va tenir lloc a la Sala Ramon Montanyà de L’Atlàntida de Vic. La vetllada va començar amb el ball del Gegantó, ideat per Pilarín Bayés, i que passeja per hospitals de Catalunya on hi ha infants malalts de càncer.

Una vegada rebuda la medalla de la mà de l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, Freixer va remarcar que aquesta distinció és extensiva als més de 2.500 voluntaris que treballen a Osona Contra el Càncer. D’altra banda, l’homenatjada va afirmar que “la comarca d’Osona sempre ha estat molt solidària amb la causa” i ha comptat amb la col·laboració de moltes entitats, centres sanitaris, administracions, Universitat de Vic, entre altres. Durant el seu discurs d’agraïment, va destacar que “cal continuar treballant i, ara, davant d’un projecte molt ambiciós com és la nova Unitat d’Oncologia i Quimioteràpia de l’Hospital General de Vic, valorat en 1 milió d’euros”. Des d’Osona Contra el Càncer s’han compromès a finançar un 70% d’aquesta quantitat.

L’acte, carregat d’emotivitat, va comptar amb la presència de diferents personalitats que han tingut un paper destacat al llarg de la vida de Freixer. Aquest és el cas de la ninotaire, Pilarín Bayés, que tot i no poder ser present, va voler mostrar-li la seva estima amb la lectura per part de la seva filla, Maria Sala, d’un escrit. “Ella ha fet, amb una gran naturalitat, una màgia especial”, va començar. Bayés va elevar l’habilitat de Freixer de “trenar ferms llaços d’autèntica amistat amb gent de les altes esferes polítiques i culturals, però també amb els ciutadans i ciutadanes més particulars i potser desfavorits”. Així, Pilarín, va fer l’analogia a través dels seus particulars dibuixos amb la “dama de ferro” com Margaret Tatcher; la precisió d’una estilista de tennis com “Navratilova”; la germanor universal de “Josephine Baker”; la persistència de “Carulla, Feliu, Velasco o Fitz-James Stuart”; la dedicació del bé de “Teresa de Calcuta”; i finalment, una “gran dama de l’altruisme”.

Una altra de les persones que van intervenir va ser Miquel Vilardell, president del Club Tennis Vic. Freixer sempre ha estat vinculada a l’esport i en concret al tennis. Vilardell va remarcar que era una gran esportista i que sempre ha acompanyat el joc “amb un fair play elegant i contagiós”. Vilardell també va descriure algunes de les seves fites esportives com el “Premi a la Constància”, “Premi a l’amistat i esportivitat” o assolir el “IV Trofeu Mercat del Ram”. El president del Tennis Vic va concloure la seva intervenció destacant algunes de les grans qualitats de Freixer: “Ets una gran dama humanista, saps escoltar, ets solidària, et costa donar un no de resposta, tens gran capacitat de lideratge; molt positiva, dinamitzadora...”.

Josep Campà, com a representant del Rotary Club Vic-Osona, també va dirigir unes paraules a l’homenatjada. Campà va recordar “la seva persuasió i el seu convenciment per demanar-nos la col•laboració per comprar un nou mamògraf per a l’Hospital General de Vic (HGV) i que tos els socis vam acceptar”. Va ser entre el 1995 i 1996 quan es va començar una campanya que va aconseguir recaptar més de 46.000.000 de pessetes.

Des de la vessant mèdica, el Dr. Eduard Batiste-Alentorn va fer la seva ponència. “Reconec que en arribar a la ciutat de Vic, a la dècada dels 80, vaig quedar fascinat per la feina d’un grup de dones que tenien un fort interès en la millora dels mitjans per poder optimitzar l’atenció de les persones afectades de càncer de la comarca d’Osona”, va dir. La gran tasca de totes elles va donar com a resultat aconseguir el primer mamògraf per l’HGV que va permetre reduir de sis setmanes a sis dies el resultat del diagnòstic definitiu, i, a la vegada, evitar el desplaçament a Barcelona.  Aletorn que ocupa actualment el càrrec de vicepresident a l’associació d’Osona Contra el Càncer, va descriure que aquests darrers 30 anys l’associació ha transcorregut moments difícils i complicats “hi ha calgut un motor sòlid i una mà segura el timó per aconseguir les fites a les quals hem arribat”. El doctor va recordar a tots els assistents la coneguda “Marató contra el Càncer” a Osona , l’any 1995, que va assolir 280.000 euros, i entre tots els responsables va destacar el gran paper de Montserrat Freixer per fer-ho possible. Finalment, Alentorn va acabar, amb una certa emoció, afirmant la capacitat de Freixer per fer possible tots els objectius marcats i la seva capacitat de “compaginar l’activitat de voluntariat amb l’esport i la devoció per la seva família”.

Finalment, l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, durant el seu discurs va expressar la gran vinculació que manté amb Freixer i la seva família i va posar de manifest que “la ciutat de Vic està orgullosa de tenir persones com tu”; i “en aquests moments de crisi de valors ens calen persones com Montserrat Freixer: treballadora, tenaç i decidida”.

Precisament aquest any es commemora el 15è aniversari de l’Associació Osona contra el Càncer, entitat fundada l’abril de 1998 amb l’objectiu de fer costat a les persones afectades per aquesta malaltia i els seus familiars i, alhora, impulsar la prevenció, la formació i la recerca entorn del càncer. L’entitat aplega actualment més de 2.500 associats i mobilitza prop d’un miler de voluntaris i voluntàries que hi col·laboren  desinteressadament, a través de les 45 delegacions municipals que l’entitat té repartides per gairebé tots els pobles de la comarca. Tot un teixit social, implicat i actiu, que ha convertit Osona contra el Càncer en una de les entitats d’arrel solidària més actives i emblemàtiques de la comarca.

Al capdavant d'aquest teixit social, sovint anònim, sempre altruista, hi ha una cara i un nom, el de la vigatana Montserrat Freixer i Puntí, que n'ha ocupat la presidència durant tots aquests anys i que ha sabut empeltar l'entitat del seu tarannà emprenedor, solidari i proactiu. Per tota aquesta trajectòria i dedicació el ple municipal de Vic va aprovar per unanimitat atorgar-li la màxima distinció de la ciutat.

Darreres Medalles de la Ciutat de Vic

-    5 de maig de 2006. A Miquel Martí i Pol, escriptor i poeta. A títol pòstum.
-    2 de març de 2007. Al Dr. Ramon Masnou, bisbe de Vic. A títol pòstum.
-    3 d’octubre de 2008. A Ramon Montanyà, primer alcalde de Vic de la democràcia. A títol pòstum.
-   20 de març de 2009. A Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic.
-   19 de març de 2010. A Josep M. Guix, bisbe de Vic. A títol pòstum.
-   8 d’abril de 2011. A Pilarín Bayés, ninotaire.