14
de desembre
de
2009, 09:15
No estàvem bojos, no érem uns somiatruites, no érem uns marginats. Abans d’entrar en les primeres anàlisis d’urgència, vull aturar el temps un instant per retenir –ni que sigui un instant- la memòria de tants companys i companyes que ja no són amb nosaltres i que tant haurien desitjat viure aquest dia i que van morir –alguns al carrer- dedicant el millor de les seves vides a la causa de la llibertat de Catalunya, sense defallir, ni en els moments més tristos i més dolorosos. No es van equivocar. Res no va ser en va. I no diré noms perquè seria injust fer una tria.
1.- Fe, treball i confiança. A Osona s'ha demostrat que, amb aquestes virtuts, tot és possible. Fins i tot allò que no ho semblava.
2.- Energia bondadosa. El moviment independentista no s’ha aixecat contra ningú. Ni tan sols contra Espanya. Ha estat l’afirmació de país –en positiu- el que l’ha cohesionat.
3.- Voluntariat massiu. I deien que la gent passava de tot, que ningú no s’interessava per res. El treball dels milers de voluntaris és una mostra de les immenses reserves de generositat i patriotisme amb què encara comptem.
4.- CiU ha jugat fort. La posició de CiU era determinant per l’èxit del 13 de desembre. I el seu electorat ha respost massivament votant independència. Això reforça els sectors interns partidaris de la sobirania. Com reaccionarà Artur Mas?
5.- Vila d’Abadal, clar i català. Amb les seves declaracions a la Guixa, l’alcalde de Vic ha donat exemple de la claredat i transparència que reclamem a la classe política: “Vam ser lliures durant segles i ho tornarem a ser”.
6.- Unitat. La unitat d’acció és imprescindible per avançar. S’ha demostrat que era possible posar a treballar junts des d’Unió Democràtica fins a la CUP.
7.- Fora guetos. Als barris de Vic, la immigració extracomunitària ha anat a les urnes i ha estat rere les taules. Amb aquesta implicació, allunyem el fantasma dels guetos i les confrontacions i reforcem el futur de Vic com una ciutat de pau i convivència.
8.- Intervencions d’UGT i CCOO. El món del treball també ha estat al 13D. Ho va dir en Miquel Sánchez de CCOO ”El debat de la independència ha entrat al sindicat. No sé quin serà el resultat, però està clar que Catalunya, com a nació, està molt per sota d’allà on hauria d’estar”.
9.- El sentiment ètnic. Els ciutadans amb arrels a la immigració espanyola han votat poc. Se’ns diu, des de Manlleu, per exemple, que és una qüestió de “sentiments”. Passaran els sentiments per davant dels interessos?
10.- Atenció internacional. Una iniciativa sortida de la base, sense recursos i amb els governs i els grans mitjans en contra, ha suscitat l’atenció internacional. El francès Le Monde ha editorialitzat avisant la Unió Europea que estigui molt atenta al procés català.
11.- El PSC. A Osona, l’única força política rellevant que s’ha situat contra el referèndum ha estat el PSC. Hauran de reflexionar els Burgaya, Colomer, Franch, Flora Vilalta, Sergi Vilamala… si volen seguir erigint-se en baluard contra l’autodeterminació de Catalunya o escoltar i atendre la veu de la majoria.
12.- El resultat depèn de la militància. Els osonencs no som tan diferents dels veïns d'altres comarques. Allà on hi ha hagut militància i bona campanya, el "sí" ha arrasat. On no 's'ha fet campanya, el resultat ha estat més feble.
13.- Ningú no sap el futur. El qui signa aquest article ha escrit tres llibres i alguns milers d’articles sobre Vic, i uns quants milers més sobre política catalana. I confesso els meus errors de predicció: no creia que a Vic es passés del 30%, i tampoc vaig creure en el seu dia que hi hagués temps per fer la consulta el 13 de desembre, i defensava que era millor esperar fins l’abril. El procés està obert i tota predicció és agosarada.
1.- Fe, treball i confiança. A Osona s'ha demostrat que, amb aquestes virtuts, tot és possible. Fins i tot allò que no ho semblava.
2.- Energia bondadosa. El moviment independentista no s’ha aixecat contra ningú. Ni tan sols contra Espanya. Ha estat l’afirmació de país –en positiu- el que l’ha cohesionat.
3.- Voluntariat massiu. I deien que la gent passava de tot, que ningú no s’interessava per res. El treball dels milers de voluntaris és una mostra de les immenses reserves de generositat i patriotisme amb què encara comptem.
4.- CiU ha jugat fort. La posició de CiU era determinant per l’èxit del 13 de desembre. I el seu electorat ha respost massivament votant independència. Això reforça els sectors interns partidaris de la sobirania. Com reaccionarà Artur Mas?
5.- Vila d’Abadal, clar i català. Amb les seves declaracions a la Guixa, l’alcalde de Vic ha donat exemple de la claredat i transparència que reclamem a la classe política: “Vam ser lliures durant segles i ho tornarem a ser”.
6.- Unitat. La unitat d’acció és imprescindible per avançar. S’ha demostrat que era possible posar a treballar junts des d’Unió Democràtica fins a la CUP.
7.- Fora guetos. Als barris de Vic, la immigració extracomunitària ha anat a les urnes i ha estat rere les taules. Amb aquesta implicació, allunyem el fantasma dels guetos i les confrontacions i reforcem el futur de Vic com una ciutat de pau i convivència.
8.- Intervencions d’UGT i CCOO. El món del treball també ha estat al 13D. Ho va dir en Miquel Sánchez de CCOO ”El debat de la independència ha entrat al sindicat. No sé quin serà el resultat, però està clar que Catalunya, com a nació, està molt per sota d’allà on hauria d’estar”.
9.- El sentiment ètnic. Els ciutadans amb arrels a la immigració espanyola han votat poc. Se’ns diu, des de Manlleu, per exemple, que és una qüestió de “sentiments”. Passaran els sentiments per davant dels interessos?
10.- Atenció internacional. Una iniciativa sortida de la base, sense recursos i amb els governs i els grans mitjans en contra, ha suscitat l’atenció internacional. El francès Le Monde ha editorialitzat avisant la Unió Europea que estigui molt atenta al procés català.
11.- El PSC. A Osona, l’única força política rellevant que s’ha situat contra el referèndum ha estat el PSC. Hauran de reflexionar els Burgaya, Colomer, Franch, Flora Vilalta, Sergi Vilamala… si volen seguir erigint-se en baluard contra l’autodeterminació de Catalunya o escoltar i atendre la veu de la majoria.
12.- El resultat depèn de la militància. Els osonencs no som tan diferents dels veïns d'altres comarques. Allà on hi ha hagut militància i bona campanya, el "sí" ha arrasat. On no 's'ha fet campanya, el resultat ha estat més feble.
13.- Ningú no sap el futur. El qui signa aquest article ha escrit tres llibres i alguns milers d’articles sobre Vic, i uns quants milers més sobre política catalana. I confesso els meus errors de predicció: no creia que a Vic es passés del 30%, i tampoc vaig creure en el seu dia que hi hagués temps per fer la consulta el 13 de desembre, i defensava que era millor esperar fins l’abril. El procés està obert i tota predicció és agosarada.