05
de març
de
2019, 10:27
Diversos professors jubilats de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) s'han convertit en mentors per a alumnes de grau, màster o batxillerat que busquen assessorament per a realitzar els seus treballs de final d'estudis. La coordinadora a la UVic-UCC és Carme Sanmartí i ha explicat a l'ACN que l'objectiu és aprofitar el coneixement que tenen els professors després de jubilar-se i que les generacions futures es puguin beneficiar del seu bagatge. Segons Sanmartí, es pretén crear una xarxa el més àmplia possible per donar cobertura al major nombre d'especialitats. D'aquesta manera, el exprofessors de la UVic-UCC entren a formar part d'una borsa de mentors que ja funciona i és original de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El programa "Mentoratge sènior en treballs finals" posa el coneixement de les persones sènior a disposició de l'alumnat i del professorat actuals. La coordinadora del programa a la UVic-UCC, Carme Sanmartí, ha explicat que el més interessant és que es puguin aglutinar professionals de tots els àmbits. "Moltes vegades ens trobem que els estudiants demanen fer un treballar sobre un tema molt concret del qual el professor o professora no en té un coneixement profund. Amb la xarxa, la possibilitat de trobar un professor que conegui la temàtica s'amplifica", ha explicat.
El programa funciona a través d'una pàgina web on es recullen els perfils de les persones sènior que s'ofereixen per ser mentores. El grup de recerca GRODE de la UAB, que lidera la iniciativa, s'ocupa de cercar la millor parella per a cada demanda. Al mateix temps, s'informa el professor tutor de l'alumne de la possible mentoria i, un cop s'arriba a un acord, es planifica una sessió de presentació i unes altres de seguiment amb el mentor, l'alumne i el professor.
De moment, els exprofessors que s'han interessat des de la UVic-UCC no arriben a la desena, però poc a poc ja s'hi aniran sumant perquè la idea és que els alumnes d'aquí puguin demanar assessorament a altres centres que formen part de la xara i a la inversa.
Per Sanmartí, la iniciativa busca aprofitar el talent i l'experiència que s'ha acumulat al llarg de la vida. La coordinadora ha explicat que la proposta és una forma d'enriquiment per a les dues generacions, "o tres". La mentoria beneficia el professorat, ajuda l'estudiant i també permet que persones grans que ja s'han jubilat col·laborin de manera activa en la formació de les noves generacions. "Tothom hi surt guanyant", ha destacat.
D'altra banda, el programa també vol contribuir a canviar la mirada que té avui la societat vers la gent gran. "Es vol posar en valor que les persones que es jubilen no acaben la seva vida. Hi ha molta gent que es jubila als 60 o 65 anys i té una esperança de vida molt més llarga i un bagatge cultural, empresarial i laboral també molt llargs". "Tot aquest capital no es pot perdre", ha assenyalat Carme Sanmartí.
Professors experts i alumnes que busquen l'expertesa i l'especialització
De la seva banda, un dels professors que s'acaba de jubilar i s'ha interessat pel projecte és Llorenç Soldevila. Ell és un expert en el camp de les humanitats en general, però en concret amb qüestions com la Nova Cançó, el poeta Jacint Verdaguer o la història contemporània. Quan li van proposar que podia entrar a formar part de la xarxa de mentors sènior no s'ho va pensar dues vegades.
Soldevila ha explicat que quan un professor es jubila perd un dels aspectes més importants de qualsevol professor vocacional: la interacció amb les persones. "Quan et jubiles et penses que s'ha acabat i tanques una mena de gran amari on durant anys hi havies anat posant coses que algun dia pensaves que et serien útils per a altres alumnes", ha explicat. "El mentorat és una manera de sentir-te útil per a la societat", ha destacat. "La jubilació ha de ser l'alliberament d'uns horaris, no el final de tot".
Un dels estudiants que participa en el programa és el jove Javier Cañadas. Ara mateix està preparant el treball de final de Grau en Biologia i ha escollit un tema força particular: els efectes ambientals en la problemàtica de la infertilitat. El professorat de la UVic-UCC no és expert en aquest tema, però gràcies al programa de mentors li han trobat una professora de la xarxa que el podrà ajudar.
El programa "Mentoratge sènior en treballs finals" posa el coneixement de les persones sènior a disposició de l'alumnat i del professorat actuals. La coordinadora del programa a la UVic-UCC, Carme Sanmartí, ha explicat que el més interessant és que es puguin aglutinar professionals de tots els àmbits. "Moltes vegades ens trobem que els estudiants demanen fer un treballar sobre un tema molt concret del qual el professor o professora no en té un coneixement profund. Amb la xarxa, la possibilitat de trobar un professor que conegui la temàtica s'amplifica", ha explicat.
El programa funciona a través d'una pàgina web on es recullen els perfils de les persones sènior que s'ofereixen per ser mentores. El grup de recerca GRODE de la UAB, que lidera la iniciativa, s'ocupa de cercar la millor parella per a cada demanda. Al mateix temps, s'informa el professor tutor de l'alumne de la possible mentoria i, un cop s'arriba a un acord, es planifica una sessió de presentació i unes altres de seguiment amb el mentor, l'alumne i el professor.
De moment, els exprofessors que s'han interessat des de la UVic-UCC no arriben a la desena, però poc a poc ja s'hi aniran sumant perquè la idea és que els alumnes d'aquí puguin demanar assessorament a altres centres que formen part de la xara i a la inversa.
Per Sanmartí, la iniciativa busca aprofitar el talent i l'experiència que s'ha acumulat al llarg de la vida. La coordinadora ha explicat que la proposta és una forma d'enriquiment per a les dues generacions, "o tres". La mentoria beneficia el professorat, ajuda l'estudiant i també permet que persones grans que ja s'han jubilat col·laborin de manera activa en la formació de les noves generacions. "Tothom hi surt guanyant", ha destacat.
D'altra banda, el programa també vol contribuir a canviar la mirada que té avui la societat vers la gent gran. "Es vol posar en valor que les persones que es jubilen no acaben la seva vida. Hi ha molta gent que es jubila als 60 o 65 anys i té una esperança de vida molt més llarga i un bagatge cultural, empresarial i laboral també molt llargs". "Tot aquest capital no es pot perdre", ha assenyalat Carme Sanmartí.
Professors experts i alumnes que busquen l'expertesa i l'especialització
De la seva banda, un dels professors que s'acaba de jubilar i s'ha interessat pel projecte és Llorenç Soldevila. Ell és un expert en el camp de les humanitats en general, però en concret amb qüestions com la Nova Cançó, el poeta Jacint Verdaguer o la història contemporània. Quan li van proposar que podia entrar a formar part de la xarxa de mentors sènior no s'ho va pensar dues vegades.
Soldevila ha explicat que quan un professor es jubila perd un dels aspectes més importants de qualsevol professor vocacional: la interacció amb les persones. "Quan et jubiles et penses que s'ha acabat i tanques una mena de gran amari on durant anys hi havies anat posant coses que algun dia pensaves que et serien útils per a altres alumnes", ha explicat. "El mentorat és una manera de sentir-te útil per a la societat", ha destacat. "La jubilació ha de ser l'alliberament d'uns horaris, no el final de tot".
Un dels estudiants que participa en el programa és el jove Javier Cañadas. Ara mateix està preparant el treball de final de Grau en Biologia i ha escollit un tema força particular: els efectes ambientals en la problemàtica de la infertilitat. El professorat de la UVic-UCC no és expert en aquest tema, però gràcies al programa de mentors li han trobat una professora de la xarxa que el podrà ajudar.