21
d'abril
de
2022, 15:54
El català està "cardat", però es pot salvar. I depèn de la voluntat de cadascú. Aquesta és la tesi que fa el periodista Gerard López Fageda (Torelló, 1973) que acaba de publicar l'assaig Treu la galleda (El català s'enfonsa, però tu el pots salvar) de l'editorial Més Llibres. El periodista de Catalunya Ràdio proposa un canvi d'hàbits per revertir la tendència negativa que arrossega i així trencar inèrcies que porten el català a desaparèixer.
Ho explica a través d'experiències personals i professionals amb tot un reguitzell de dades que certifiquen que la situació del català és pèssima. Comparant aquesta situació amb l'enfonsament d'un vaixell, l'autor planteja que tothom agafi una galleda per treure'n l'aigua. Si amb una ja es pot canviar moltes situacions, què passaria amb milers i milers de galledes?
- Al llibre diu que "El secret per salvar el català consisteix a fer-lo servir". Sembla fàcil, però a la imatge de la portada no s'hi veu tant.
- El que no veiem fàcil és el diagnòstic de com està el català, que està enfonsat. El llibre busca que la gent agafi consciència que la cosa està cardada. I una de les vies per evitar-ho sí que és fàcil. Demana un compromís individual de cadascú que no és gran esforç, és una cosa tan senzilla com no amagar el català. Les dinàmiques dels últims anys han portat a molta gent a amagar-lo, a deixar-lo d'utilitzar-lo a les xarxes... Si som capaços de revertir això, si cada galleda treu aigua del vaixell que s'enfonsa, segur que donarà resultats boníssims.
- Quins són els principals aspectes que porten el català a aquest enfonsament?
- Aquestes dinàmiques de fer-lo servir poc crea uns ambients en què el català gairebé no hi és present. Tot això provoca una inèrcia de no utilitzar-lo. Per què s'ha creat aquest bucle negatiu? He trobat cinc raons, que anomeno Factors-Loser. La primera és el factor demogràfic. En les últimes onades migratòries, Catalunya ha rebut molta gent i això té uns efectes, que no han de ser necessàriament negatius, però combinats amb els altres factors sí.
- I els altres?
- El segon és la potència del castellà, la llengua amb la qual conviu el català i que té un mercat global seixanta vegades més gran que el català. Un altre factor clau que hi ha actualment són les pantalles -mòbil, tauleta o PC-. Tot aquell lleure que consumim a través les pantalles i on el català té una oferta i una demana molt baixa. Ens hem acostumat a no buscar res en català. És un peix que es mossega la cua. I després hi ha dos factors més: el prestigi de la llengua, que està de baixa perquè es mantenen perjudicis i complexos; i l'Estat, que està en contra o no fa res.
- Quins són els principals complexos per no usar el català?
- Segons una enquesta, una part important de la gent deixa de parlar català i passa al castellà "per educació". Paral·lelament, el 95% de la gent d'aquest país entén el català. Per tant, aquesta idea de canviar de llengua "per educació" la tenim inculcada de sempre, sigui pel prestigi o pel que han potenciat els poders públics.
- Com es combaten aquestes fronteres mentals?
- Al llibre parlo d'un plug-in, el Connector Galleda, que consisteix a fer un canvi de xip i deixar de pensar que es canvia de llengua i que es fa servir el català de forma natural. Al principi costa perquè hi ha una inèrcia, però un cop t'hi acostumes, ni te n'adones.
- Sembla que cada vegada hi ha més gent que ha fet aquest canvi de xip.
- Hi ha més conscienciació per part de la població i això té una doble lectura. La bona és que ens estem posant les piles i la dolenta és el perquè ens les estem posant. Per què la situació és molt complicada?, per què no pot viure en català a determinades zones? I això també té un altre efecte. He anat descobrint que hi ha gent que no li agrada que passi això perquè estava molt ben acostumada al fet que li canviessin de llengua quan els parlen. És una part minoritària.
- No és un llibre que va en contra el castellà.
- Aquest llibre no va en contra el castellà, va a favor del català. No és el mateix dir "estic en contra del 25% del castellà a l'escola" que "estic en contra d'una reducció del català a l'escola". El missatge que es dona és molt diferent. Cal vigilar perquè es poden crear anticossos. Hem de tenir en compte molta gent que té el castellà com a primera llengua i si enviem aquests missatges creem perjudicis i no fas pinya. El català el salvaran els qui el tenen com a primera llengua i els que el tenen com a segona. Per això, al llibre acabo dient: "Tu pots salvar el català. Y tu también".
- En quines comunitats lingüístiques urgeix més incidir en el català?
- En totes. Evidentment en aquelles que no saben parlar català. Si no se'ls parla el català, ja no se'ls fa necessari ni aprendre'l. Però sobretot a la gran massa bilingüe. A Catalunya hi ha una quantitat molt important de gent que té el català com a segona llengua i no sempre la fa servir perquè no se li excita aquest potencial. Aquesta aparença tan monolingüe en castellà, en realitat, pot capgirar-se i pot tenir-ne una de menys monolingüe i que aparegui el català. Per exemple, un botiguer que sempre posa el rètol en castellà, si veu que té una part de la clientela que li parla català, potser també posarà el rètol en català.
- Com diu al llibre, fan falta "requeridors" de català.
- En fan falta! Hem cedit la responsabilitat de la llengua a la immersió lingüística de l'escola i TV3, però amb això i prou no vas enlloc. Com un dels exemples que poso al llibre sobre el bar d'un matrimoni xinès que vaig. Els dos nanos parlen en català, però soc l'únic requeridor. Si al cap del dia veuen que només jo els parlo català, és lícit que pensin que per què els estan ensenyant una llengua a l'escola si no els la parla ningú.
- També fa falta una plataforma de continguts infantils en català.
- Actualment, hi ha una oferta gegantina, on hi ha molt poc català. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té molt clar que ha d'anar per aquí i reformular-ho per tenir una oferta de productes a les pantalles en català. Si no fem això, ens trobem que els infants i el jovent es desacostumen a rebre productes en català i el que és pitjor: ni es plantegen a demanar-los. Això a la llarga tindrà unes conseqüències molt dolentes per al català.
- A aquesta voluntat individual, però, li anirien bé lleis a favor. Al llibre deixa entreveure que caldria legislar perquè el català tingués un tracte preferent.
- Crec més en la llei del carrer que la del Parlament. I no parlo de llengua única, però sí que hi hagués una aposta clara dels poders de l'estat perquè la llengua preferent de Catalunya fos el català. I no només des de la Generalitat, sinó també de l'Estat, si més no mentre formem part d'Espanya. En el marc que juguem ara, caldria també un canvi de xip per potenciar i protegir una llengua. Tot i així, és totalment el revés, els importa bastant poc o directament una part preferiria que desaparegués. És una falta de pedagogia que ve de segles i que no canvia. Al contrari, va a pitjor.
- La independència no n'asseguraria la pervivència...
- La realitat sociolingüística continua sent la mateixa. Objectivament, el concepte "Llengua del poble" a Catalunya és el català, però també el castellà. Evidentment, un estat pot potenciar més una llengua, però allò que assegura la pervivència és un canvi de xip individual. Això s'aconsegueix amb consciència, que és el que vol aquest llibre. Des de la Generalitat no s'ha conscienciat prou la gent que el català s'està perdent. Andorra és independent i també es pot veure com això no és garantia de res.
- El Connector Galleda se li va activar a València. Creu que la situació del valencià al País Valencià és una avantsala del català a Catalunya?
- En el seu moment, que vaig agafar aquest xip, sí que vaig veure-ho així. Ara, ja, segons a on la situació del català està molt malament, ja no sé qui és avantsala de qui. Amb els anys hem perdut pistonada al Principat. Hi ha zones que no estem tan malament com el País Valencià, com València o Alacant, però hi ha zones de Catalunya que la situació és molt complicada.
- En el cas que el vaixell del català es buidés d'aigua perquè tothom ha tret la galleda i reflotés. Quina esquerda caldria reparar primer perquè no entri més aigua?
- Totes es comuniquen entre elles. No obstant això, crec que uns dels principals reptes són el de les pantalles i el del prestigi de la llengua.
- Què faltaria perquè aquest vaixell arribés a bon port?
- Si la gent agafa la galleda, faltaria poca cosa més. L'ideal seria segellar algun altre compartiment que li entra aigua, però ho veig complicat. El prestigi, per exemple, com es pot recuperar? Doncs fent servir la llengua per començar. Si som els primers d'amagar-la, quins missatges estàs donant als que la tenen com a segona llengua o els que acaben d'arribar? Tot es pot segellar a partir de la voluntat individual de no amagar la llengua, que és el que ens hem acostumat. I ho hem fet lliurament. Ara no hi ha cap llei que ho prohibeixi!
- Malgrat que el missatge és d'alerta i de conscienciació, hi ha un missatge d'optimisme reiterant que el català té potencial.
- Amb actitud individual he aconseguit moltes coses sense fer cap esforç. Simplement parlant català. Ni exigint-lo a ningú, ni res de res. Si parles el català, crees una aura en català. El problema és que aquesta aura se'n va amb tu. Un exemple molt clar és el Wallapop. A casa es posa l'anunci en castellà, però quan arriba la part final de la venda, els parlo català. Aquell 0% de català que hi havia al portal, arriba al 70% a la trobada! Gairebé mai he de canviar d'idioma i a sobre molt sovint l'altre interlocutor el parla!
Ho explica a través d'experiències personals i professionals amb tot un reguitzell de dades que certifiquen que la situació del català és pèssima. Comparant aquesta situació amb l'enfonsament d'un vaixell, l'autor planteja que tothom agafi una galleda per treure'n l'aigua. Si amb una ja es pot canviar moltes situacions, què passaria amb milers i milers de galledes?
- Al llibre diu que "El secret per salvar el català consisteix a fer-lo servir". Sembla fàcil, però a la imatge de la portada no s'hi veu tant.
- El que no veiem fàcil és el diagnòstic de com està el català, que està enfonsat. El llibre busca que la gent agafi consciència que la cosa està cardada. I una de les vies per evitar-ho sí que és fàcil. Demana un compromís individual de cadascú que no és gran esforç, és una cosa tan senzilla com no amagar el català. Les dinàmiques dels últims anys han portat a molta gent a amagar-lo, a deixar-lo d'utilitzar-lo a les xarxes... Si som capaços de revertir això, si cada galleda treu aigua del vaixell que s'enfonsa, segur que donarà resultats boníssims.
- Quins són els principals aspectes que porten el català a aquest enfonsament?
- Aquestes dinàmiques de fer-lo servir poc crea uns ambients en què el català gairebé no hi és present. Tot això provoca una inèrcia de no utilitzar-lo. Per què s'ha creat aquest bucle negatiu? He trobat cinc raons, que anomeno Factors-Loser. La primera és el factor demogràfic. En les últimes onades migratòries, Catalunya ha rebut molta gent i això té uns efectes, que no han de ser necessàriament negatius, però combinats amb els altres factors sí.
- I els altres?
- El segon és la potència del castellà, la llengua amb la qual conviu el català i que té un mercat global seixanta vegades més gran que el català. Un altre factor clau que hi ha actualment són les pantalles -mòbil, tauleta o PC-. Tot aquell lleure que consumim a través les pantalles i on el català té una oferta i una demana molt baixa. Ens hem acostumat a no buscar res en català. És un peix que es mossega la cua. I després hi ha dos factors més: el prestigi de la llengua, que està de baixa perquè es mantenen perjudicis i complexos; i l'Estat, que està en contra o no fa res.
López actualment treballa a Catalunya Ràdio, però també havia estat en diversos mitjans comarcals d'Osona. Foto: Adrià Costa
- Quins són els principals complexos per no usar el català?
- Segons una enquesta, una part important de la gent deixa de parlar català i passa al castellà "per educació". Paral·lelament, el 95% de la gent d'aquest país entén el català. Per tant, aquesta idea de canviar de llengua "per educació" la tenim inculcada de sempre, sigui pel prestigi o pel que han potenciat els poders públics.
"Tenim inculcada la idea de canviar de llengua 'per educació'"
- Com es combaten aquestes fronteres mentals?
- Al llibre parlo d'un plug-in, el Connector Galleda, que consisteix a fer un canvi de xip i deixar de pensar que es canvia de llengua i que es fa servir el català de forma natural. Al principi costa perquè hi ha una inèrcia, però un cop t'hi acostumes, ni te n'adones.
- Sembla que cada vegada hi ha més gent que ha fet aquest canvi de xip.
- Hi ha més conscienciació per part de la població i això té una doble lectura. La bona és que ens estem posant les piles i la dolenta és el perquè ens les estem posant. Per què la situació és molt complicada?, per què no pot viure en català a determinades zones? I això també té un altre efecte. He anat descobrint que hi ha gent que no li agrada que passi això perquè estava molt ben acostumada al fet que li canviessin de llengua quan els parlen. És una part minoritària.
- No és un llibre que va en contra el castellà.
- Aquest llibre no va en contra el castellà, va a favor del català. No és el mateix dir "estic en contra del 25% del castellà a l'escola" que "estic en contra d'una reducció del català a l'escola". El missatge que es dona és molt diferent. Cal vigilar perquè es poden crear anticossos. Hem de tenir en compte molta gent que té el castellà com a primera llengua i si enviem aquests missatges creem perjudicis i no fas pinya. El català el salvaran els qui el tenen com a primera llengua i els que el tenen com a segona. Per això, al llibre acabo dient: "Tu pots salvar el català. Y tu también".
El nou llibre de López vol fer canviar d'hàbits per reflotar el català. Foto: Adrià Costa.
- En quines comunitats lingüístiques urgeix més incidir en el català?
- En totes. Evidentment en aquelles que no saben parlar català. Si no se'ls parla el català, ja no se'ls fa necessari ni aprendre'l. Però sobretot a la gran massa bilingüe. A Catalunya hi ha una quantitat molt important de gent que té el català com a segona llengua i no sempre la fa servir perquè no se li excita aquest potencial. Aquesta aparença tan monolingüe en castellà, en realitat, pot capgirar-se i pot tenir-ne una de menys monolingüe i que aparegui el català. Per exemple, un botiguer que sempre posa el rètol en castellà, si veu que té una part de la clientela que li parla català, potser també posarà el rètol en català.
"Hem cedit la responsabilitat de la llengua a l'escola i TV3, però amb això i prou no vas enlloc'"
- Com diu al llibre, fan falta "requeridors" de català.
- En fan falta! Hem cedit la responsabilitat de la llengua a la immersió lingüística de l'escola i TV3, però amb això i prou no vas enlloc. Com un dels exemples que poso al llibre sobre el bar d'un matrimoni xinès que vaig. Els dos nanos parlen en català, però soc l'únic requeridor. Si al cap del dia veuen que només jo els parlo català, és lícit que pensin que per què els estan ensenyant una llengua a l'escola si no els la parla ningú.
- També fa falta una plataforma de continguts infantils en català.
- Actualment, hi ha una oferta gegantina, on hi ha molt poc català. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té molt clar que ha d'anar per aquí i reformular-ho per tenir una oferta de productes a les pantalles en català. Si no fem això, ens trobem que els infants i el jovent es desacostumen a rebre productes en català i el que és pitjor: ni es plantegen a demanar-los. Això a la llarga tindrà unes conseqüències molt dolentes per al català.
- A aquesta voluntat individual, però, li anirien bé lleis a favor. Al llibre deixa entreveure que caldria legislar perquè el català tingués un tracte preferent.
- Crec més en la llei del carrer que la del Parlament. I no parlo de llengua única, però sí que hi hagués una aposta clara dels poders de l'estat perquè la llengua preferent de Catalunya fos el català. I no només des de la Generalitat, sinó també de l'Estat, si més no mentre formem part d'Espanya. En el marc que juguem ara, caldria també un canvi de xip per potenciar i protegir una llengua. Tot i així, és totalment el revés, els importa bastant poc o directament una part preferiria que desaparegués. És una falta de pedagogia que ve de segles i que no canvia. Al contrari, va a pitjor.
López explica que la independència de Catalunya no asseguraria la pervivència del català. Foto: Adrià Costa.
- La independència no n'asseguraria la pervivència...
- La realitat sociolingüística continua sent la mateixa. Objectivament, el concepte "Llengua del poble" a Catalunya és el català, però també el castellà. Evidentment, un estat pot potenciar més una llengua, però allò que assegura la pervivència és un canvi de xip individual. Això s'aconsegueix amb consciència, que és el que vol aquest llibre. Des de la Generalitat no s'ha conscienciat prou la gent que el català s'està perdent. Andorra és independent i també es pot veure com això no és garantia de res.
"Un estat pot potenciar més una llengua, però allò que assegura la pervivència és un canvi de xip individual"
- El Connector Galleda se li va activar a València. Creu que la situació del valencià al País Valencià és una avantsala del català a Catalunya?
- En el seu moment, que vaig agafar aquest xip, sí que vaig veure-ho així. Ara, ja, segons a on la situació del català està molt malament, ja no sé qui és avantsala de qui. Amb els anys hem perdut pistonada al Principat. Hi ha zones que no estem tan malament com el País Valencià, com València o Alacant, però hi ha zones de Catalunya que la situació és molt complicada.
- En el cas que el vaixell del català es buidés d'aigua perquè tothom ha tret la galleda i reflotés. Quina esquerda caldria reparar primer perquè no entri més aigua?
- Totes es comuniquen entre elles. No obstant això, crec que uns dels principals reptes són el de les pantalles i el del prestigi de la llengua.
Gerard López és optimista, malgrat tota la situació del català. Foto: Adrià Costa
- Què faltaria perquè aquest vaixell arribés a bon port?
- Si la gent agafa la galleda, faltaria poca cosa més. L'ideal seria segellar algun altre compartiment que li entra aigua, però ho veig complicat. El prestigi, per exemple, com es pot recuperar? Doncs fent servir la llengua per començar. Si som els primers d'amagar-la, quins missatges estàs donant als que la tenen com a segona llengua o els que acaben d'arribar? Tot es pot segellar a partir de la voluntat individual de no amagar la llengua, que és el que ens hem acostumat. I ho hem fet lliurament. Ara no hi ha cap llei que ho prohibeixi!
- Malgrat que el missatge és d'alerta i de conscienciació, hi ha un missatge d'optimisme reiterant que el català té potencial.
- Amb actitud individual he aconseguit moltes coses sense fer cap esforç. Simplement parlant català. Ni exigint-lo a ningú, ni res de res. Si parles el català, crees una aura en català. El problema és que aquesta aura se'n va amb tu. Un exemple molt clar és el Wallapop. A casa es posa l'anunci en castellà, però quan arriba la part final de la venda, els parlo català. Aquell 0% de català que hi havia al portal, arriba al 70% a la trobada! Gairebé mai he de canviar d'idioma i a sobre molt sovint l'altre interlocutor el parla!