Carles Mundó: «És una oportunitat perduda que el debat no se centri en la resposta a la sentència»

Carles Mundó (Vic, 1976) ha començat a digerir el contingut de la sentència del Tribunal Suprem, que l'ha absolt del delicte de malversació i l'ha condemnat per desobediència. No haurà de tornar a la presó -el 2017 va complir 33 dies de reclusió a Estremera-, però parla de la resolució del tribunal amb el regust agre que deixen les penes als líders independentistes. Dimecres va acabar de llegir-se el mig miler de folis de la sentència, i en denuncia les contradiccions del text i l'orientació política.

Ha reflexionat sobre el judici i el moment polític del país -pensaments plasmats en un llibre que es publicarà aquest novembre-, i recomana a l'independentisme prendre decisions que l'acostin a l'objectiu perseguit. No li sembla que l'última proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, compleixi aquest requisit. Però el que lamenta de forma més clara és que aquesta setmana s'hagi desaprofitat l'oportunitat de centrar el debat polític en la resposta a la sentència.

- Com han rebut a casa la sentència del Suprem, que té dues lectures, una de més personal i una altra de col·lectiva i, per tant, política?

- Suposo que és inevitable viure-ho amb la sensació d’haver-se tret un pes de sobre, perquè l’alternativa era molt dolorosa. I era una possibilitat molt real. Tots estàvem molt conscienciats que, a partir de dilluns, els temps que podien venir podien ser més complicats a nivell personal. Però, encara que hi hagi motius per estar contents, ni que sigui íntimament, aquesta alegria no surt. Aquesta és una sentència molt cruel, absolutament fora de lloc i injustificada. Fa molt mal col·lectivament i també personalment, per tots els companys, alguns dels quals amics, que acaben haver de suportar un preu altíssim que de cap manera haurien de pagar.

- Aquesta reflexió no només s’ha fet a Catalunya. El Financial Times advertia que les condemnes no solucionarien la "crisi catalana". Le Monde s’expressava en termes similars.

- Fa anys que diem que traslladar a la justícia les coses que són de la política no només no resolen el problema sinó que l’agreugen. Potser aquesta frase, a base de dir-la, l’hem gastat. I pot semblar que no vulgui dir res i que només representi un lloc comú per fugir endavant. No, no. És que realment el problema és aquest. Quan una qüestió política no es resol en el marc de la política, simplement no s’està resolent. Haver fet el que va fer el govern Rajoy, de traslladar la qüestió als tribunals quan a Catalunya la meitat de la població està dient de manera explícita que vol deixar de formar part de l’Estat i una altra part creu que s’ha de resoldre políticament, i pensar ara que una sentència que posa persones innocents a la presó pot solucionar alguna cosa és un acte d’irresponsabilitat màxima. A vegades potser és útil que tot això ens ho diguin des de fora, però no cal ser el més astut de l’anàlisi política per saber que fins que no ho encarrilem en el terreny de la política, el problema no es resoldrà i s’agreujarà.

"Aquesta és una sentència molt cruel, absolutament fora de lloc i injustificada. Fa molt mal col·lectivament i també personalment"

- Manuel Marchena i el tribunal arriben a la conclusió que el que perseguia l’independentisme la tardor del 2017 era una quimera i, a la vegada, condemnen per sedició. No és un contrasentit això?

- És una absoluta contradicció. Si això, en lloc de ser una sentència, fos la resposta a un examen, qualsevol professor suspendria l’alumne. La sentència pretén intentar generar un debat per tensar el món independentista. Fins i tot, la sentència s’utilitza per intentar desgastar l’independentisme perquè es discuteixi.

- Per tant, veu en la feina de Marchena i la sentència una clara orientació política?

- Una sentència que intenta donar resposta a una qüestió política inevitablement és política. I la resposta d’aquesta sentència, en el sentit que sigui, implica prendre partit.
 
- Jordi Nieva-Fenoll, que va analitzar les sessions del judici a les pàgines d'El Periódico, ha escrit sobre la sentència que "no ha deixat en el millor lloc possible la peça clau de tot sistema penal: la presumpció d’innocència”.

- Des del moment en el qual es presenta la querella, el 30 d’octubre de 2017, tot el sistema polític espanyol ens fa culpables. I, de fet, s'infla un globus, el globus de la rebel·lió. Es construeix un relat, començant per la Guàrdia Civil, que ha omplert milers de pàgines i ha escrit dotzenes d’atestats per edificar la rebel·lió, tot descrivint una violència que no ha existit. S’ha intentat fer-nos culpables d’un delicte imaginat, que és el de la rebel·lió. Aquest delicte imaginat l’ha comprat la Fiscalia, que de la A a la Z, ha utilitzat els atestats de la Guàrdia Civil per construir una acusació; l’ha fet seu íntegrament el jutge instructor, Pablo Llarena, que amb aquest relat ha posat a la presó gent innocent i ha suspès de les seves funcions càrrecs electes, alterant majories parlamentàries; i els grans partits espanyols han parlat sistemàticament de “cop d’estat” i de “colpistes”. Per tant, hi ha hagut una voluntat permanent de perseguir per la via penal en lloc d’utilitzar la via política, que seria l’única possible.

"S’ha intentat fer-nos culpables d’un delicte imaginat, que és el de la rebel·lió"

- Vostè va estar empresonat 33 dies i, finalment, l’han condemnat per desobediència, un delicte que no implica penes de presó. Què està disposat a fer per restituir aquest dany?

- Vull mostrar que no em resignaré a acceptar que m’han declarat culpable d’un delicte del qual no me’n sento. Faré dues coses a curt termini: interposaré un recurs de nul·litat davant del propi Tribunal Suprem i després un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional; i, per altra banda, el fet d’haver estat absolt d’un delicte que em podria haver portat a la presó m’obliga a reclamar el perjudici que se m’ha causat. I tot això no ho faig amb ànim d’aconseguir un import econòmic sinó amb l’ànim de denunciar una injustícia. I, evidentment, si aquesta reclamació té recorregut, destinaré els diners a l’Associació Catalana pels Drets Civils, per ajudar les famílies dels presos.

- Quina explicació hi troba que vostè, exconseller de Justícia, no hagi estat condemnat per malversació i, en canvi, altres companys del mateix executiu sí que se’ls condemni per aquest delicte?

- Si algú hi trobés una explicació lògica i comprensible, seria el primer interessat a saber-ho. S’ha dit que el fet que jo continués com a diputat el gener del 2018 és una explicació. Potser és part de l’explicació, però no sé si és només aquesta explicació. M’agradaria molt, per interès propi, conèixer la resposta a tot això. Probablement, al darrere de tot plegat hi ha una gran arbitrarietat, que també podem veure en la pròpia sentència quan s’adjudiquen els fets i es posa una pena o una altra a cadascun dels condemnats.
 
- En els mesos previs a la publicació de la sentència, el debat polític a Catalunya es va centrar en la recerca de la unitat estratègica per respondre a la resolució que dictés el Suprem. Ha passat tan sols una setmana, i del que menys es parla és de la resposta a la sentència.

- Em sembla una oportunitat perduda. La unitat estratègica vol dir una cosa molt clara, fer un diagnòstic compartit de la realitat. Si no es fa el mateix diagnòstic del moment polític en el qual ens trobem és molt difícil coincidir en el tractament. Això ha faltat. Em sembla una gran oportunitat perduda que el debat, l’endemà i en els dies posteriors a la sentència, no sigui com respondre políticament a això, i que acabem enredats en discussions sobre la violència. Estic segur que hi ha gent que està feliç de comprovar que la resposta no sigui denunciar una sentència cruel i abusiva, i, en canvi, discutim a veure qui és el responsable d’una violència que veiem amb foc i colors cada nit.

- Que el frame del debat sigui la violència, també la policial, és una derrota de l’independentisme?

- Em sembla una oportunitat perduda. No m’agrada parlar de derrotes i tampoc de victòries, perquè aquest és un procés molt llarg. Sempre hem de tendir a prendre les decisions que ens acosten més als objectius i, quan les coses no ens surten tan bé, hauríem de preguntar-nos a qui li interessa que allò que acaba sent notícia sigui notícia. Que la violència sigui notícia no interessa a l’independentisme.

"Que la violència sigui notícia no interessa a l’independentisme Si aconseguim mantenir la idea de la independència en el marc d’un debat democràtic i de drets fonamentals, aquest és un relat guanyador"

- Per seguir el fil de la reflexió. A qui beneficia, doncs, aquest debat sobre la violència?

- Beneficia als que saben que, si associen la idea de violència a la de la independència, situen l’independentisme en un camí perdedor. I, en canvi, si aconseguim mantenir, com hem fet durant molt temps, la idea de la independència en el marc d’un debat democràtic i de drets fonamentals, aquest és un relat guanyador.

- Quan fa una panoràmica sobre els fets dels darrers dies i ho compara amb les mobilitzacions dels últims anys, hi troba diferències notables?

- N’hi trobo. Però també haig de dir que encara em costa molt intentar fer un balanç dels anys viscuts. I això em passa no perquè no tingui una opinió sinó perquè encara no hem completat una etapa. I quan veig que hi ha persones que estan pendents de judici i d'altres que continuen sent investigades, em sembla que és més prudent deixar que les coses avancin. I buscar paral·lelismes obliga a fer un balanç. El que tinc clar és que les decisions útils són aquelles que ens acosten als objectius i és possible que una decisió útil, a vegades, no sigui la més coherent de totes. Però, com que el que vull no és semblar el més valent sinó que l’independentisme sigui una opció guanyadora de forma definitiva, m’importa menys si allò que diem o fem és més vistós o menys vistós. Les decisions intel·ligents ens ajuden més que grans proclames o grans paraules. Sovint, darrere d’això últim hi ha un recorregut molt curt.
 
- Creu que el president Torra està prenent decisions intel·ligents?

- Com que no soc ara un actor polític en actiu i, entenent que qualsevol cosa que digui probablement s’interpretarà en termes partidistes, prefereixo no entrar en això. Em sembla que el que és bo per a qualsevol moviment polític és que hi hagi un lideratge fort i, probablement, hi ha molta gent que aquest lideratge el troba a faltar.

"Per a qualsevol moviment polític és bo que hi hagi un lideratge fort i, probablement, hi ha molta gent que aquest lideratge el troba a faltar"

-Dijous al Parlament, el president Torra es va comprometre a exercir l’autodeterminació aquesta legislatura. ERC se'n va desmarcar ràpidament. Li sembla que és una proposta realista?

- Desconec els suports que té el president Torra quan planteja això. No sé si forma part d’un plantejament consensuat amb tots els actors de l’independentisme o és el seu plantejament i, en conseqüència, a partir d’exposar-lo, el començarà a explorar. Si fos això, m’estranyaria, perquè normalment aquestes coses es fan al revés. Veurem el recorregut que té. Tots hem après que el més útil per a l’independentisme és posar fites i horitzons que tothom pugui entendre i mesurar.

- Després de les paraules de Torra de dijous, som més a prop d’eleccions al Parlament?

- És possible. El fet que hi hagi incerteses sobre el recorregut de la proposta que va fer el president Torra afegeix opcions al fet que hi hagi una convocatòria electoral, entre d’altres coses, perquè és previsible que, si hi havia alguna oportunitat d’aprovar els pressupostos, aquesta oportunitat avui sigui una mica més prima. Només per aquest fet és normal que el final de la legislatura es vegi més a prop.

"Eleccions? Si hi havia alguna oportunitat d’aprovar els pressupostos, aquesta oportunitat és avui una mica més prima. Només per aquest fet és normal que el final de la legislatura es vegi més a prop"

- Entén que aquests dies hagin aflorat sentiments de frustració en les bases de l’independentisme, observant el paper que han jugat els partits, també ERC, incapaços de validar un document conjunt al Parlament de resposta a la sentència?

- L’entenc, perquè la ciutadania espera dels partits que es posin d’acord, i més en hores greus. Una altra cosa és si podria compartir els graus de responsabilitat en aquesta falta d’acord. Em sembla que d’un moment tan clau en la nostra història, perquè no em sembla abusar de l’adjectiu si diem que la publicació d’aquesta sentència cruel és un moment històric, s’hauria de ser capaç d’extreure un efecte polític més positiu cap a la causa que defensem.

- Hi ha el perill d’amortitzar massa ràpid la sentència?

- La sentència no la dono per amortitzada, ni molt menys. Mentre hi hagi innocents a la presó, que ningú la doni per amortitzada. El mateix dia que es va fer pública el president del govern espanyol va sortir a fer una mena de punt i a part. Això no és un punt i a part, és un punt i seguit. Aquesta sentència la tindrem present per molts anys, malauradament, en el debat polític. És una icona per a l’independentisme, perquè és la manera més senzilla d’explicar la repressió de l’Estat en contra d’una idea legítima i democràtica. I, alhora, si ens imaginem la sentència en la perspectiva de la història, serà una llosa per a la història d’Espanya. És una taca que no podran esborrar. És una taca que explica que, quan han tingut un problema polític greu, no l’han sabut resoldre políticament. Han hagut de posar gent a la presó. No cal que passin molts anys per adonar-se que aquest ha estat un error històric de l’Estat.
 
- La primera oportunitat en què el conjunt dels catalans i, específicament els independentistes, podran expressar-se a les urnes després de la sentència serà en les eleccions del 10-N. Com creu que s’ha de vehicular aquesta resposta?

- El 10-N ha de ser un plebiscit a la sentència. És la primera oportunitat que tenen tots els ciutadans, també aquells que puguin estar d’acord amb la sentència, per expressar què els sembla la resolució del Suprem. Els partits independentistes faran bé de demanar el vot com a canal per expressar aquest rebuig a una sentència que és injusta, cruel i que manté innocents a la presó.

"La sentència serà una llosa per a la història d’Espanya. És una taca que no podran esborrar"

- Parlàvem del sentiment de frustració. Vostè que ha tingut responsabilitats de Govern a la conselleria de Justícia, què li semblen les actuacions dels Mossos d’Esquadra dels darrers dies? Té la sensació que s’han excedit?

- Segur que hi ha hagut excessos, i s’hauran de depurar. L’obligació d’una policia democràtica és no cometre excessos i més quan hi ha ciutadans que estan fent ús d’un dret fonamental, que és el dret a la manifestació i a la llibertat d’expressió. Però seríem molt injustos si poséssim tots els Mossos al mateix sac. L’obligació del Govern és defensar la policia de Catalunya, i això també implica prendre les mesures sobre aquells que no hagin actuat correctament. Seria una irresponsabilitat desmentir la policia o posar en el punt de mira la policia. Qualsevol violència, vingui d’on vingui, és absolutament rebutjable, inclosa la que arriba d’aquells que porten uniforme.

"Qualsevol violència, vingui d’on vingui, és absolutament rebutjable, inclosa la que arriba d’aquells que porten uniforme"

- Els partits independentistes com han de canalitzar l’energia desfermada al carrer després de la publicació de la sentència?

- La manera de canalitzar-la és amb les urnes. La forma més útil d’acumular forces és aprofitar aquells moments en què es pot aconseguir una majoria més àmplia al Parlament.
 
- En els dos últims anys, a l’independentisme li ha costat assolir consensos. Un dels que s’ha assolit és que l’1 d’octubre, tot i ser un èxit d’autoorganització popular, no va ser concloent en termes polítics. Un altre idea que va prenent forma, tot i que no està consolidada, és que el que enteníem per procés va per llarg. Creu que aquest consens encara no és prou madur?

- És possible. El millor favor que ens podem fer si volem guanyar és assumir la complexitat de veritats incòmodes i contradiccions. Una de les coses que hem d’entendre és que la immediatesa del desig que tots tenim, que és que aconseguíssim ser una República demà mateix, no és un objectiu possible. Fa molts anys que ho desitjo, perquè ja ho desitjava quan representàvem el 10% del cens, però em sembla que no és un objectiu que demà puguem assolir. Assumir la complexitat és probablement el millor que podem fer per assolir una estratègia guanyadora. I això és el que intento explicar en un llibre que es publicarà a mitjans de novembre. A banda d’explicar la vivència dels quatre mesos a la banqueta dels acusats, també hi ha una anàlisi de la situació i intento donar valor a la part del camí que ja hem fet. No oblidem que en menys de deu anys hem passat de ser el 10% al 48% de la població, i això té un valor polític espectacular. I, en el llibre, provo d’explicar també les condicions necessàries per poder guanyar.

- D’aquí a menys de dos anys s’acabarà la seva inhabilitació per a càrrec públic. No li demano que em digui si tornarà a la política institucional perquè ja sé la seva resposta. Però sí que li vull preguntar si algú ja li ha demanat si estarà disponible a mig termini?

- Segur que sí que m’ho han demanat. Sempre que pugui ajudar, ho faré.