Intervenció de Joan López al ple de Vic Foto: Adrià Costa La física és una ciència en la qual només té validesa com a coneixement científic allò que contradiu el sentit comú. Per tant, la física s'ha d'aplicar amb cura al món de la política, però s'hi aplica. Un exemple és ERC de Vic, que aplica la llei de la inèrcia formulada per Newton: “Els cossos materials persisteixen en el seu estat de moviment mentre cap força exterior modifiqui aquesta situació”.
Aquesta és la llei que han aplicat al pati d'escola que ha estat fins fa poc la secció local republicana a la capital d'Osona. Embastats més o menys els ponts entre els diferents corrents i la dispersa militància, i havent arribat a un consens per presentar president de la secció local al veterà Josep Maria Font, ara tocava decidir candidat. I més quan el jove Marçal Orri ha deixat entreveure que desisteix d'una lluita per presentar una llista alternativa a Font, tal i com havia alertat. Potser Orri ha vist que era el moment de treballar per les consultes sobiranistes i deixar de banda la sempre agre política local. Potser ha après de la impaciència del seu ex-cap de files, Uriel Beltran.
Per tant, i seguint la inèrcia dels partits que aprofiten els efectius que ja tenen, Joan López, actual regidor per ERC d'Acció Social i Ciutadania, es presentarà a l'assemblea de la secció local com a candidat per encapçalar la llista independentista a les municipals a Vic.
López, que anava de quatre als comicis anteriors, de ben segur tindrà el 29 de gener el 20% de signatures de la militància per ser votat com a candidat. L'ofici de López serà lluir obra de govern i configurar una llista amb cara i ulls que pugui afrontar una possible llista de Reagrupament, el costum de la ciutat de Vic de votar CiU, i poder retrobar vots escapats a la CUP.
Segurament els spin doctors del carrer del Bisbe Morgades - seu local d'ERC a Vic- ja estaran fent formatgets de colors per saber on poden recuperar o deixar de perdre vots. Un cop més, la física, i és quela física no és res més que les matemàtiques en color i sense sentit comú.
