El ple de l'Ajuntament de Manlleu corresponent al mes de novembre ha aprovat un pressupost municipal de 28,8 milions d'euros pel 2027. Els comptes han prosperat amb els vots a favor de l'equip de govern, les abstencions de PSC, Ara Gent i Aliança Catalana, i la negativa de la CUP.
La regidora d'Hisenda, Núria Roura, ha posat en valor que els números per al pròxim any contribueixen a "l'equilibri econòmic, la sostenibilitat financera i la continuïtat dels serveis municipals" i que s'han teixit entorn de "tres eixos fonamentals: la responsabilitat, la coordinació entre àrees i amb el compromís amb la ciutadania".
Roura també ha destacat que, en menys de quatre anys, el consistori ha aconseguit millorar la seva situació financera i passar d'un endeutament del 54,5% a juny del 2023, a l'actual 28,16%. "No és el pressupost d'un govern, sinó de tota la ciutat", ha remarcat la regidora d'Hisenda.
Des d'Ara Gent de Manlleu valoren positivament la reducció del deute municipal, però creuen que el pressupost "és continuista". Des de la CUP hi han votat en contra i detallen que la seva prioritat són les propostes en matèria d'habitatge "i en el pressupost no s'hi reflecteixen massa", a més d'incentivar les polítiques de joventut, socials, la cohesió social, el foment del català o mesures correctores per la qualitat de l'aire.
Des del PSC celebren "la millora de la salut financera de l'Ajuntament", però critiquen que els comptes per al pròxim any presenten "un creixement de la despesa estructural molt gran". Al mateix temps, exposen que "hi ha partides que s'han reduït, sobretot progressistes, socials o d'inclusió", com les destinades a polítiques de joventut, cultura o esports, a les beques d'educació, cursos alfabetització o en promoció econòmica. Entre altres, també opinen que hi hauria d'haver una partida de "nova creació" amb les recaptacions de la zona de baixes emissions.
L'alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, ha tancat el debat posant en valor que "tenir" i "quadrar" un pressupost "s'ha de reconèixer com a una gran virtut", ja que no tots els ajuntaments aconsegueixen aprovar-lo. A més, el batlle ha insistit en la bona notícia que ha suposat que la Generalitat hagi beneficiat la vila amb la segona convocatòria del Pla de Barris.

