Diumenge de molts nervis a l'Olímpic de Vic, el dia en què l'equip d'hoquei patins de la ciutat s'ho jugava tot a cara o creu per tornar a competir a la màxima categoria estatal després del descens la temporada 2020/2021
I és que aquest 2 de juny s'ha disputat a la capital d'Osona el partit de tornada de la promoció d'ascens a l'Ok Lliga, un enfrontament en el qual el Pati Vic havia de remuntar un 2-0 al Lloret per a fer realitat el somni de tornar l'equip a l'elit d'aquest esport.
El partit arrencava bé pel Vic. Un equip format per jugadors joves que sortien a la pista amb l'escalf d'una afició que, a la grada, ja havia guanyat el matx abans de començar. Unes 2.000 persones van donar-se cita a l'Olímpic en el marc d'un enfrontament que retornava la il·lusió a una afició que recorda amb nostàlgia l'època daurada del club.
Una cita en la qual no van faltar els de sempre, Vigatans 1705, l'irreductible grup d'animació del conjunt de la capital d'Osona que, com diu el càntic, no deixa mai d'animar. Portant incansablement la batuta de les grades van aconseguir reunir centenars d'aficionats al seu voltant per crear la comunió perfecta amb els jugadors.
Un alè d'esperança, fe i compromís que l'equip també va saber rodar a la pista executant un partit d'aquells que en les apostes prèvies al xiulet inicial tothom firmaria, per l'adrenalina i el resultat.
Inici desacomplexat, amb caràcter i actitud que es materialitzava amb diverses pilotes al pal. Amb el pas dels minuts l'enfrontament s'estabilitzava a peu de pista, però no pas a les grades, que animaven sense descans.
La primera recompensa a l'esforç i el treball de tota la temporada arribava al minut 21 amb el gol de penal de Litus Sánchez, pujant l'1 a 0 al marcador a favor dels vigatans. L'alegria durava poc, però, i pocs minuts després el Lloret empatava el partit.
L'Olímpic empenyia i animava sabent que la remuntada era possible, però no fàcil. I així entrava a la porteria rival el 2-1, fabricat per Gerard Rovira. Creure-hi era l'única opció i, amb els nervis a flor de pell, entre càntics, decibels pels núvols i amb el cronòmetre en contra, arribava el primer moment apoteòsic de la tarda: a menys d'un minut per finalitzar el partit i, per tant, que el Lloret es convertís en nou equip de l'Ok Lliga, un últim intent a la desesperada portava a tota una afició cap a la glòria. Uri Ramírez marcava el 3 a 1 remuntant èpicament l'eliminatòria i donant pas a jugar-s'ho tot a una pròrroga d'infart.
Arribats a aquest punt, ja només quedava buidar-se, a la pista i a la grada. I així va ser durant uns minuts de nerviosisme, cridòria, càntics, aplaudiments, i també desesperació. Fins que apareixia, de nou, Gerard Rovira per fer pujar el 4 a 1 al marcador donant pas a uns darrers compassos a un Olímpic caòtic i dempeus esperant el final d'un guió d'aquells que et mantenen amb tensió durant tota la pel·lícula.
I, finalment, sí. Una tarda històrica en la qual el Patí Vic tornava de nou a l'Ok Lliga, i que acabava amb invasió de pista i uns jugadors baldats per l'esforç celebrant l'efemèride i agraint a una afició de 10 el seu suport.