​Collita del cereal fluixa i molt irregular a Osona

Unió de Pagesos situa unes pèrdues dels rendiments d'entre el 30 i el 50% a la comarca

Sega d'un camp d'ordi als Hostalets de Balenyà, aquest juliol
Sega d'un camp d'ordi als Hostalets de Balenyà, aquest juliol | Adrià Costa
17 d'agost de 2022, 09:06
La collita del cereal d'hivern ha estat "fluixa" i "molt irregular" enguany a Osona. Així ho explica a Osona.com el coordinador comarcal d'Unió de Pagesos, Ramon Soler.

En aquest sentit, subratlla que a la mateixa comarca hi ha hagut moltes diferències pel que fa a rendiments i situa les pèrdues entre el 30% i el 50%. "Depèn de les varietats, de la data de sembra o dels llocs on va tocar més el fred", relata.

A més dels efectes de les gelades o de la sequera, Soler remarca que la collita s'ha vist molt afectada "per la primera calorada de mig maig". "El cereal que era molt avançat se'n va escapar, però el que encara era molt tendre va quedar sobtat", especifica. "Fins i tot aquest any a la plana de Vic, que estan acostumats a tenir molt bona collita, han rebut considerablement", conclou.

Soler reconeix que "no ha estat tan dolenta" com s'havien ensumat perquè inicialment "pintava molt malament". Tot i això, reitera aquesta irregularitat en la collita: "Hi ha hagut parcel·les i camps que sí que han tingut un 50% de reducció".

Dels millors rendiments, malgrat tot
Des d'Asaja -Associació Agrària de Joves Agricultors- també qualifiquen la collita d'irregular i a la baixa. Afirmen que la collita a Catalunya ha estat un 30% menor el 2022 que en el mateix període que el 2021.

Tot i això, en termes genèrics, situen Osona i el Vallès Oriental com les comarques que han obtingut els millors rendiments. En el cas d'Osona, s'ha tancat amb uns 4.800 kg/ha d'ordi i uns 4.000 kg/ha de blat.

180 milions de pèrdues arreu de Catalunya
En termes econòmics, Unió de Pagesos quantifica les pèrdues en 180 milions d'euros a Catalunya i afirma que l'increment del preu del cereal no compensa la pèrdua de quilos ni l'important increment dels costos de producció, com ara fertilitzants, fitosanitaris, maquinària i energia.