Les economies catalana i espanyola creixeran per fi el 2011, després de deixar enrere la recessió, però la feble millora serà insuficient per fer baixar l'atur, segons afirmen els especialistes com Anton Gasol és doctor en economia i empresa, consultor econòmic-financer i membre de la Junta del Col·legi d'Economistes, a més d'autor de diversos llibres de divulgació econòmica; i Gonzalo Bernardos, vicerrector d'Economia de la Universitat de Barcelona i analista del sector immobiliari, apareix sovint als mitjans de comunicació com a comentarista econòmic.

La dificultat de les empreses per accedir al crèdit, la disminució de la despesa pública i la continuïtat de la crisi a la construcció seguiran llastant una economia que, vista en perspectiva, ha funcionat per sobre de les seves possibilitats, segons els experts. El bon comportament de les exportacions pot ser un dels elements que contribueixi a recuperar l'economia, en un 2011 que manté els dubtes sobre la reconversió del sector financer i la salut de l'Eurozona.
 

PIB

Tot i que la majoria d'indicadors apunten que Catalunya i Espanya tancaran l'any amb un decreixement del Producte Interior Brut, l'economia va sortir de la recessió durant el primer semestre de 2010. Els experts auguren un creixement lent per al 2011, que serà un any 'd'austeritat, però amb un canvi de tendència', ja que 'si fins ara s'havia estat en recessió, el 2011 recuperarà una mica el camí del creixement', ha explicat Gasol. Tot i la millora, els ciutadans s'hauran 'd'estrènyer el cinturó' per les mesures d'austeritat i l'ajustament fiscal que el Govern de l'Estat 'no ha tingut més remei que remetre a la Unió Europea'.

Segons el vicerector de la UB, Gonzalo Bernardos, l'economia espanyola creixerà l'any 2011 en torn de l',2%. Un creixement tímid, però que deixa enrere el pitjor de la crisi, i que 'permet veure la sortida del túnel' desprès de dos anys de pèrdues.

Amb tot, Bernardos aclareix que això no vol dir que la recuperació econòmica sigui un fet. Ho justifica assegurant que l'economia espanyola ha viscut molts anys 'per sobre de les seves possibilitats', i que ara toca que famílies i empreses s'estrenyin el cinturó, per alleugerir 'la pesada càrrega del deute' i encarar la sortida efectiva de la crisi amb 'més força i efectivitat'. Per refermar aquesta idea, Bernardos recorda que les fórmules clàssiques utilitzades per sortir d'anteriors crisis com la devaluació de la moneda o la inversió pública ara no són vàlides, i que l'única via per créixer passa per 'reinventar-se'.

Atur

La falta de feina és l'autèntica sagnia de les economia i la que té més conseqüències socials. Gasol ha apuntat que aquest lleuger creixement de les economies catalana i espanyola 'no serà suficient per millorar les taxes d'atur, que encara augmentaran lleugerament, amb taxes superiors al 20%' a nivell de l'Estat. 'No es recuperaran els nivells d'ocupació que van haver-hi durant els anys de l'expansió econòmica. L'abundància de crèdit barat va permetre la contractació alegre de molts treballadors sense que es dediquessin a sectors massa productius'.

L'excessiva contractació dels anys d'expansió també ha provocat un 'deteriorament en la productivitat de l'economia que no s'ha pogut compensar amb una devaluació de la moneda'. La contractació, per tant, 'ha de ser més selectiva' i les empreses i administracions 'més eficients'.

Bernardos creu que l'atur continuarà pujant durant el 2011 'si no hi ha una disminució del mercat de treball'. Apunta que ni les energies renovables, ni les noves tecnologies, ni la indústria aeronàutica, crearan ocupació 'de forma significativa', i que el que ha de fer el govern, tant el català com l'estatal, és apostar pels autònoms i els petits empresaris.

A més, assegura que qui pensi que l'atur disminuirà amb una recuperació del sector immobiliari 'està molt equivocat', perquè els valors en què es movia el sector fa uns anys no es tornaran a recuperar mai. En aquests sentit, ha afirmat que 'és molt difícil que s'assoleixi la xifra de 21 milions de persones treballant de l'any 2007', i que per tant, els objectius en vista als pròxims anys han de ser més realistes.

Construcció

La gallina dels ous d'or del 'miracle espanyol' i ara taló d'Aquiles de l'economia, el sector de la construcció no millorarà tampoc les expectatives. Gasol ha lamentat que Catalunya i Espanya han 'invertit en excés en sectors poc productius, particularment la construcció, cosa que ha produït un gran endeutament i ha generat la desconfiança dels mercats internacionals en la capacitat de retornar aquest deute, tant públic com privat'.

L'anàlisi que fa el vicerector de la UB del sector de la construcció no és tampoc gaire positiu ni optimista i menys si 'ens seguim emmirallant en el que va passar entre els anys 2003 i 2007'. Uns anys, afirma, que s'haurien d'esborrar de la nostra memòria perquè 'el que es va viure va ser irreal, un somni que no es repetirà'.

I és que Bernardos recorda que al conjunt de l'estat espanyol sobren un milió i mig d'habitatges, 600.000 dels quals que no es vendran aquesta dècada; i del milió d'habitatges que es van programar l'any 2006, s'ha passat als poc més de 100.000 de l'any 2010. És per això que demana que 'es faci un exercici de realisme' reconeixent que tornar al passat és impossible. Un retorn, a més, adverteix, que no seria desitjable, perquè el que es va viure durant la bombolla immobiliària no va ser mèrit de ningú, i sí fruit d'una demanda artificial creada per l'especulació.

Restricció del crèdit

Les dificultats per accedir al crèdit a través del sistema financer ha estat una de les principals queixes de l'empresariat durant aquesta darrera fase de la crisi econòmica. Gasol reconeix que l'economia ha de passar per 'un coll d'ampolla que és el finançament bancari, que s'ha repartit de forma barata i massa dependent de l'exterior' durant molt temps.

Mentre això no es recondueixi, Gasol assegura que es tardaran 'una colla d'anys a recuperar la capacitat de creixement potencial de l'economia'. Per aquest consultor, part de la recuperació passa perquè 'no es tracta tant de recuperar el consum com d'estalviar més. Si reconduïm la taxa d'estalvi, podrem dependre més de l'estalvi interior per fer les nostres pròpies inversions'.

Per Bernardos, en vista al 2011 els bancs continuaran tancant l'aixeta del crèdit. Això sí, sempre que no hi trobin interès a fer-ho. És a dir, els autònoms i les empreses tindran molt difícil aconseguir crèdit. Per contra, aquelles empreses que el que vulguin sigui refinançar els seus crèdits per no caure en la morositat, o els particulars disposats a comprar els habitatges que les diferents entitats tinguin en cartera rebran moltes facilitats i 'condicions meravelloses'. Condicions, de fet, que per Bernardo recordaran els 'vells temps'.

Com afectarà al creixement la reducció de la inversió pública?

Durant aquest any, els governs català i espanyol han endegat mesures de contenció de la despesa pública per mirar d'eixugar el dèficit. Aquesta consolidació fiscal pot alentir el creixement econòmic de cara el 2011 o significa deixar anar un llast per tenir una administració més àgil? 'És clar que les mesures d'austeritat i d'ajust fiscal són contraproduents amb l'estímul de la demanda interna i el consum', ha assenyalat Gasol. 'S'ha de fer un esforç per estalviar més, no dependre tant de l'exterior', en relació al crèdit, 'cosa que portarà a un consum menys alegre'.

Gonzalo Bernardos assegura que el paquet de mesures anticrisi posat en marxa pel govern espanyol s'hauria d'haver fet molt de temps enrere. Així doncs, considera normal que ajudes com els 2.500 euros per fill, la baixada de l'IRPF, o la eliminació de l'impost sobre el patrimoni s'eliminin, perquè es van endegar en èpoques de bonança 'quan es creia que els ingressos incrementarien sempre'.

Per això considera que no afectaran al creixement econòmic, i sí que serviran per donar un to de realisme a la política econòmica de l'executiu Zapatero. I és que el missatge clau per Bernardos és que durant molts anys 'hem viscut per sobre de les nostres possibilitats', els que ens obliga ara a apostar per la austeritat i la contenció.