Cristina Suñén: «És molt bo que hi hagi més candidatures. El que no és normal és el què hi ha ara»

Amb la Cristina Suñén (Sant Julià de Vilatorta, 1989) ens trobem al Saló Catalunya, al centre de Sant Julià. Aquesta professora d'institut afronta el repte polític més important fins ara a la seva vida i el més complicat: liderar el govern del seu poble. És una enamorada de Sant Julià i passa estones a les Roques de l'Albereda, el seu racó preferit.

Si no visqués aquí ho faria a qualsevol poble del Pirineu aragonès i buscaria un bar on fer un cafè amb l'expresident de l'Uruguai, Pepe Mújica, un referent polític per a ella. Reconeix que viure a Sant Julià de Vilatorta no és barat, però nega que sigui un poble dormitori. Sap que en les pròximes eleccions municipals del 28 de maig tindrà competència, i ho veu bé. 


- Com afronta el repte de ser cap de llista al seu poble?

- És una barreja d'il·lusió i responsabilitat. D'una banda il·lusió perquè tenim reptes importants que poden contribuir a millorar la vida de la gent, però també responsabilitat perquè he après molt i ara és el moment de tirar d'aquest aprenentatge.

- Quina és la prioritat per a Cristina Suñén?

- La residència per a la gent gran. Bàsicament perquè tenim una plataforma veïnal que ho està lluitant des del 2018. Ara sembla que ja ho veiem viable a curt termini.

- Curt termini, quants anys són?

- Depenem d'una subvenció, i si la tenim, voldrà dir que serà a la propera legislatura. 

"La meva prioritat en aquesta legislatura és la residència d'avis. Crec que la podrem tenir pel 2027"

- O sigui que és possible que les eleccions del 2027 es facin amb aquest equipament aixecat?

- Podria ser que en aquelles eleccions ja estigués aixecada i que només s'hagués de posar en marxa. Això és una de les coses que he après aquests anys: que estigui fet no vol dir que es pugui posar en marxa.
 
- Com ha afectat la pandèmia a l'Ajuntament de Sant Julià?

- El problema principal és que ens ha fet anar lents. Per exemple, el projecte de la residència estaria molt més avançat de què està. Però de la covid, el que més em preocupa és que el teixit social torni a arrencar, que les entitats tinguin gent, que la coral tiri, que el casal d'avis pugui tenir una nova junta si els cal... Veus que costa que la gent torni al teixit social del poble.

- Els darrers quatre anys han estat una bassa d'oli sense oposició. Ara sembla que hi haurà una o dues llistes més a Sant Julià. Creu que aquest fet és producte del descontentament del poble?

- No, jo ho entenc com una causa natural, és normal, democràtic i saludable. El que no és normal és el que hi ha ara. Tot i que crec que en Joan Carles ha estat un alcalde exemplar, és impossible fer-ho bé per a tothom. Han de sortir altres visions i altres maneres de veure el poble. Per tant, és molt bo, perquè ens enriqueix.

"No és normal que amb més de 3.000 habitants només hi hagi una llista. Mai governaràs bé per a tothom i és bo que hi hagi noves visions"

- Us preocupa l'efecte capitalitat de Vic?

- Sí, la veritat és que sí, i per això hem de treballar per fer polítiques que ajudin a fer més vida al poble i que els joves i adolescents aprenguin a associar-se aquí. Amb la biblioteca és el que pretenem. Aquesta és una feina molt gran. La capitalitat de Vic estira molt, doncs nosaltres hem d'estirar cap a aquí.

- També pot ser bo que una alcaldessa jove ho lideri...

- (Riu) sí, jo espero que sigui així.
 
- Però la realitat és que viure a Sant Julià de Vilatorta és car i complicat...

- Sí, és veritat i jo mateixa m'hi trobo. Costa molt trobar pisos de lloguer i tampoc és fàcil trobar-ne de compra. Hem de fer una aposta clara per l'habitatge. Ja ho vam començar amb el pis del carrer de Puig-l'agulla i ara ho farem amb un altre pis. També tenim contacte amb l'Agència Catalana d'Habitatge i amb els propietaris que no el posen a lloguer.- És normal que un jove de més de 30 anys estigui compartint pis?

- No. No és normal. El que ens hem marcat durant la pròxima legislatura és començar a explorar la possibilitat de fer una cooperativa vinculada a l'habitatge. El que no pot ser és que necessitis independitzar-te i et passis mig any buscant pis i acabis pagant un lloguer que no tothom es pot permetre.

"Viure a Sant Julià és molt car. Les polítiques d'habitatge són molt importants per poder arrelar. No vull que ens vegin com un poble dormitori"

- Sant Julià és un poble dormitori?

- Em preocupa que es vegi com un poble dormitori amb visitants que no arrelen al territori. Tenim un model d'habitatge dispers, de torres i cases grans que ho tenen tot allà i no fan vida al poble, i això afecta directament. No som un poble dormitori.

- Però el comerç ha caigut...

- Sí que és veritat que se n'han tancat i pot semblar que n'hem perdut molts... també és veritat que hem generat molts negocis vinculats als serveis, com uns procuradors agrícoles o una fisioterapeuta, per exemple. Veus que vas guanyant i que hi ha vida.
 
- Com es veu d'aquí a quatre o vuit anys?

- Doncs no ho sé. Sincerament, si m'haguessis preguntat si em veia com a alcaldessa fa dos anys t'hauria dit que de cap de les maneres, i ara vaig de cap de llista... Sóc professora i m'agrada molt la meva feina i no la vull deixar, però ara tinc aquesta oportunitat.

"Si fa dos anys m'arribes a preguntar si em veia de candidata t'hauria dit que de cap de les maneres, però ara tinc aquesta oportunitat"

- El Col·legi el Roser és un dels seus principals maldecaps?

- El que tenim clar és que estem molt contents d'haver-lo salvat i la realitat és que s'estan invertint diners per salvar un patrimoni històric del poble.

- Li ha passat factura la polèmica del mural de la plaça Catalunya?

- Són focs que t'apareixen i que després passen de seguida. L'art t'ha de remoure per dins. El que no pot ser és que un simpàtic -to irònic- ens hi llanci un pot de pintura blanca. Però en fi...