18
d'abril
de
2023, 07:00
Actualitzat:
24
d'abril,
12:24h
Osona té un problema evident amb els purins, ja que la seva producció duplica la capacitat del territori per tractar-los. Amb l'horitzó del tancament a mitjà termini de les actuals plantes de gestió vinculades a la cogeneració, el centre de recerca BETA de la UVic-UCC proposa un model descentralitzat amb almenys tres plantes de biogàs. “Creiem que és l'opció més viable”, assegura l'investigador Ricard Carreres, un dels responsables de l'estudi que xifra entre 8 i 12 milions d'euros la inversió necessària per a cada instal·lació.
En aquest context, el centre de recerca BETA amb la col·laboració de Xavier Flotats, professor emèrit de la UPC, el Consell Comarcal i Creacció- ha dissenyat una proposta teòrica per facilitar la gestió de les dejeccions ramaderes d'Osona. “El biogàs és la conseqüència, no el motiu”, aclareix l'investigador Ricard Carreres. En aquest sentit, consideren que la tecnologia de la digestió anaeròbica és molt adequada, però també inclouen en el seu estudi el tractament del digestat que es genera en el procés.
Aquest subproducte –que si no es gestionés podria incrementar el problema actual amb els purins-, es tractaria separant les fases líquides i sòlides. Una vegada separats, es podrien obtenir biofertilitzants, productes amb valor afegit. Finalment, quedaria una aigua amb una concentració de nutrients molt baixa que seria apta com a reg de les terres de l'entorn de la planta.
En aquest sentit, la proposta que es presentarà aquest dimarts aposta per un model descentralitzat amb tres plantes mitjanes amb una capacitat de producció de 100-150.000 metres cúbics anuals. L'investigador Ricard Carreres admet que no arribaria a cobrir tot l'excedent de purins, però sí “bona part” d'aquesta quantitat.
La hipòtesi de treball principal és que en aquestes plantes el biogàs es transformés en biometà, de tal manera que es pogués connectar a la xarxa convencional de gas natural. Tot plegat, podria suposar una inversió per planta estimada entre 8 i 12 milions d'euros, una quantitat que inclou el tractament del digestat.
Les plantes de biogàs són molt diferents de les existents? “No tenen res a veure”, assegura el responsable de l'estudi. “Es tracta d'una tecnologia obsoleta, tant per la qüestió econòmica com per la sostenibilitat”, afegeix.
En aquest sentit, assenyala com a punt fort de la seva proposta el fet de generar productes de valor afegit i de la possibilitat d'un sistema de governança que inclogui el sector ramader i també el públic. “Ha de ser una obligació per a les empreses promotores que assumeixin el cost del tractament del digestat”, conclou Ricard Carreres.
Catalunya aposta pel biogàs
Catalunya ha decidit apostar pel biogàs com a forma de combinar la gestió de residus i la producció d'energia. De fet, fa poques setmanes la consellera Teresa Jordà va anunciar un pla per triplicar les plantes i passar de les 40 actuals a 90 a finals de la dècada. A més, la inversió pública haurà de permetre que almenys un 60% de les instal·lacions transformin el producte en biometà i es puguin connectar a la xarxa convencional de gas.En aquest context, el centre de recerca BETA amb la col·laboració de Xavier Flotats, professor emèrit de la UPC, el Consell Comarcal i Creacció- ha dissenyat una proposta teòrica per facilitar la gestió de les dejeccions ramaderes d'Osona. “El biogàs és la conseqüència, no el motiu”, aclareix l'investigador Ricard Carreres. En aquest sentit, consideren que la tecnologia de la digestió anaeròbica és molt adequada, però també inclouen en el seu estudi el tractament del digestat que es genera en el procés.
Aquest subproducte –que si no es gestionés podria incrementar el problema actual amb els purins-, es tractaria separant les fases líquides i sòlides. Una vegada separats, es podrien obtenir biofertilitzants, productes amb valor afegit. Finalment, quedaria una aigua amb una concentració de nutrients molt baixa que seria apta com a reg de les terres de l'entorn de la planta.
Un model descentralitzat amb tres plantes
Osona podria construir una planta centralitzada per tractar tot l'excedent de purins? Els investigadors del centre BETA, vinculat a la UVic-UCC, no aposten per aquesta opció. Consideren que l'impacte quedaria massa concentrat i la distància entre el punt de producció i el de gestió seria molt elevada. “Ha de ser una solució que sigui viable econòmicament sense primer públiques”, assenyala Carreres.En aquest sentit, la proposta que es presentarà aquest dimarts aposta per un model descentralitzat amb tres plantes mitjanes amb una capacitat de producció de 100-150.000 metres cúbics anuals. L'investigador Ricard Carreres admet que no arribaria a cobrir tot l'excedent de purins, però sí “bona part” d'aquesta quantitat.
La hipòtesi de treball principal és que en aquestes plantes el biogàs es transformés en biometà, de tal manera que es pogués connectar a la xarxa convencional de gas natural. Tot plegat, podria suposar una inversió per planta estimada entre 8 i 12 milions d'euros, una quantitat que inclou el tractament del digestat.
Les diferències amb les plantes actuals amb data de caducitat
Osona actualment compta amb dues plantes de gestió dels purins, denominades de desimpacte. Utilitzen el gas natural com a combustible per a assecar el residu ramader i, posteriorment, generar electricitat i calor amb un procés de cogeneració. Es tracta d'un model amb data de caducitat, ja que depèn de les primes públiques. En aquest sentit, la instal·lació de les Masies de Voltregà podria tancar a finals de 2024, mentre que la de l'Esquirol ho faria el 2028.Les plantes de biogàs són molt diferents de les existents? “No tenen res a veure”, assegura el responsable de l'estudi. “Es tracta d'una tecnologia obsoleta, tant per la qüestió econòmica com per la sostenibilitat”, afegeix.
En aquest sentit, assenyala com a punt fort de la seva proposta el fet de generar productes de valor afegit i de la possibilitat d'un sistema de governança que inclogui el sector ramader i també el públic. “Ha de ser una obligació per a les empreses promotores que assumeixin el cost del tractament del digestat”, conclou Ricard Carreres.