L'ANC del Voltreganès, davant la no celebració enguany de la commemoració dels Fets de la Gleva, i amb la voluntat expressa de recuperar-la l’any 2016 en el seu format habitual, ha impulsat una marxa de torxes. “Un acte per mantenir viva l'essència d’aquesta celebració i homenatjar els patriotes que van donar la seva vida per defensar els drets i les llibertats dels catalans”, diu l’entitat.

La marxa ha tingut lloc aquest dissabte, 7 de març, i hi han participat un centenar de persones. A l'acte hi havia Alfred Verdaguer, president d'Òmnium Osona, i Joan Turró, alcaldable de CiU a Sant Hipòlit de Voltregà. En el tram final de la celebració, al santuari de la Gleva, també hi ha assistit l'alcalde de les Masies de Voltregà, Sergi Vilamala.

L’acte ha començat amb la lectura d’un primer manifest a dos quarts de 7 de la tarda, davant el monument commemoratiu de la plaça Anselm Clavé. Des d’aquí, ha sortit la marxa de torxes fins a la Gleva on s'ha llegit un segon manifest, s'ha fet una ofrena floral dins del santuari i el Cor de la Veu de Voltregà ha interpretat el Cant dels Segadors.

  Els Fets de la Gleva, un apunt històric

L'objectiu de la commemoració ha estat difondre un dels fets històrics que va tenir lloc en el context de la Guerra de Successió al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, que va ser escenari d'un episodi històric, fins fa poc mantingut en l'oblit. La documentació recopilada per Òmnium explica que a principis de 1714 estaven reclutats prop de Sant Hipòlit uns 1.400 homes, per formar part de l'exèrcit català. L'objectiu d'aquest grup era auxiliar les tropes austriacistes de la ciutat de Barcelona, que rebien l'embat de les tropes franco-castellanes.

Les forces borbòniques, en assabentar-se de la mobilització, van decidir atacar-los. L'atac borbònic va arribar de la mà del comte de Montemar, mentre que els dirigents de l'exèrcit català a la plana de Vic van optar per enviar 300 homes a defensar l'estratègic santuari de La Gleva, davant l'arribada de les forces borbòniques.

El que volien els catalans era aturar l'atac dels enemics, mentre es demanava reforços al Marquès de Poal, màxim responsable de l'exèrcit català de l'interior. Després dels primers enfrontaments, el capità català Cararac va aconseguir atrinxerar-se amb 120 homes dins el santuari, aturant la primera ofensiva borbònica.

A partir d'aquest moment, es va iniciar un setge al santuari sense treva i els borbònics van aconseguir matar el capità. Amb la seva mort i la manca de direcció, es va pactar una rendició sota la condició que es respectés la vida de tots els homes que defensaven el santuari. Les tropes borbòniques, però, van trencar el pacte, i els 120 homes refugiats al temple van ser executats.

El dia següent, el Marquès de Poal va arribar amb els reforços, uns 4.000 homes, que no van ser a temps de socórrer els patriotes que van protagonitzar els Fets de la Gleva. Tanmateix, les morts no van ser en va perquè l'exèrcit català va poder fer retirar els borbons del Voltreganès.

Galeries de fotos de la commemoració:
- 2015 (Adrià Costa)
- 2014 (Adrià Costa)
- 2014 (Joan Parera)
- 2013 (Xavier Sanfeliu)
- 2012 (Adrià Costa)
- 2012 (Zdzislaw Grygus)
- 2011 (Lurdes López)