14
de desembre
del
2023
El canvi climàtic s'ha accelerat aquest 2023. I això obliga a totes les institucions, també els ajuntaments, a avançar més ràpidament en la transició verda. Ho tenen clar a Roda de Ter on es van fixar aquesta qüestió com a prioritària l'any 2020 i amb el nou mandat hi volen aprofundir. Es tracta d'afavorir la implementació d'energies renovables, però no només això. "La sostenibilitat és transversal. Va des del projecte més gran a l'actuació més petita", explica l'alcalde Toni Mas.
La joia de la corona és la coberta solar del pavelló, amb una potència d'uns 100 kW. Hi ha instal·lacions més petites -bàsicament entre 15 i 30 kW- en edificis públics com l'Ajuntament, la residència, les dues escoles, la llar d'infants i el Museu de l'Esquerda. "Tenim assegurat l'autoconsum a bona part dels equipaments", destaca Roser Montané, tercera tinent d'alcaldia i regidora de Medi Ambient.
Totes les instal·lacions ja estan connectades i han suposat una inversió global superior als 100.000 euros, finançades al 100% amb subvencions. Funcionen actualment amb el sistema d'autoconsum en venda d'excedents, però no descarten canviar cap a un model de repartiment per intentar augmentar el percentatge de cobertura del consum elèctric municipal.
La suma de les cobertes solars municipals, les instal·lacions privades en habitatges i també al polígon industrial permet que Roda de Tersuperi els 600 kW de potència instal·lada. "Des de fora pot semblar poc, però fa quatre anys no hi havia una sola placa", destaca l'enginyer municipal Luís Martín.
"El salt és molt gran i hem aconseguit que la immensa majoria d'instal·lacions municipals produeixin energia renovable", afegeix la regidora Roser Montané. Des de l'Ajuntament, a més, es manté la voluntat de col·laborar amb la comunitat energètica del municipi, la Cooperativa Ter Sostenible, per continuar aprofundint en una transició energètica el màxim de participada possible.
En el primer cas és on la feina està més avançada. En l'anterior mandat ja es van substituir 400 punts de l'enllumenat públic per fanals LED. Ara, s'acaba d'executar una segona fase amb 400 punts més que ha permès arribar a un 60% del poble. A més, s'acaba de rebre una subvenció de 500.000 euros -estaven en llista d'espera d'una convocatòria ja tancada- per poder completar la substitució de les llumeneres.
No només es millora la qualitat de la il·luminació, sinó que es produeix un estalvi energètic que amb la primera fase ja en funcionament han pogut constatar que arriba al 70%. "També permet reduir la factura de la llum o, si més no, mitigar l'augment de l'electricitat. Però el més important és que disminueix la petjada de carboni del municipi", apunta l'enginyer Luís Martín.
El següent pas en aquest àmbit és l'automatització del sistema de control de l'enllumenat públic, ja obsolet, per un d'"intel·ligent" que, per exemple, doti amb més o menys llum un carrer en funció de l'hora, el seu ús o el trànsit.
Precisament afavorir la mobilitat elèctrica és un altre dels eixos de les polítiques ambientals de Roda de Ter. En un municipi on no hi havia ni un sol carregador, ara n'hi ha dos en funcionament a l'aparcament de l'Ajuntament i dos més a punt d'entrar en servei -només depèn de la companyia- a la zona esportiva.
Finalment, el gran altre àmbit per reduir emissions en l'àmbit municipal és el tèrmic. L'Ajuntament compta amb un pla per substituir calefaccions cap a sistemes més sostenibles i econòmics. Mentre la residència de gent gran ja té caldera de pèl·let -amb biomassa forestal-, les següents a canviar són les de les dues escoles i la llar d'infants. En el cas del pavelló, a més, s'estudia la possibilitat d'aprofitar la coberta solar per alimentar un sistema d'aerotèrmia que escalfi l'aigua calenta.
Un altre àmbit on s'ha actuat des de fa molts anys és el dels residus. La implantació del porta a porta un ja llunyà 2005 està totalment consolidat. Amb una separació del 78,9% (2022) és un dels municipis amb millors dades entre els municipis majors de 5.000 habitants i contribueix a convertir Osona en la segona comarca que més recicla de Catalunya (69,1%).
Tanmateix, es vol anar més enllà, ja que el millor residu és el que no es produeix. Per exemple, s'han eliminat les ampolles de plàstic dels equipaments municipals i s'han instal·lat fonts d'aigua amb osmosi tant en zones més internes com en espais oberts a la ciutadania. "Amb la voluntat de donar exemple hem repartit ampolles reutilitzables a tots els treballadors", explica Roser Montané. En la mateixa línia, aquest Nadal s'ha optat per substituir els arbres naturals o de plàstic per uns construïts a partir de fusta reutilitzada.
Finalment, i en plena sequera, el consistori té l'objectiu de presentar-se a les subvencions de l'ACA de pous d'emergència. Concretament, es pretén reaprofitar 9 pous en desús i destinar aquests recursos propis per a usos no potables -o potabilitzar-los si s'escau- i reservar l'aigua de l'aigua per al consum domèstic.
Plaques solars a quasi tots els edificis municipals
En els darrers anys s'ha viscut a Catalunya un boom de l'autoconsum solar. Evidentment, ajuntaments com els de Roda de Ter també hi han apostat per aprofitar les teulades dels edificis municipals per produir energia renovable.La joia de la corona és la coberta solar del pavelló, amb una potència d'uns 100 kW. Hi ha instal·lacions més petites -bàsicament entre 15 i 30 kW- en edificis públics com l'Ajuntament, la residència, les dues escoles, la llar d'infants i el Museu de l'Esquerda. "Tenim assegurat l'autoconsum a bona part dels equipaments", destaca Roser Montané, tercera tinent d'alcaldia i regidora de Medi Ambient.
Totes les instal·lacions ja estan connectades i han suposat una inversió global superior als 100.000 euros, finançades al 100% amb subvencions. Funcionen actualment amb el sistema d'autoconsum en venda d'excedents, però no descarten canviar cap a un model de repartiment per intentar augmentar el percentatge de cobertura del consum elèctric municipal.
Plaques solars a la teulada del pavelló de Roda de Ter. Foto: Oriol Clavera
La suma de les cobertes solars municipals, les instal·lacions privades en habitatges i també al polígon industrial permet que Roda de Tersuperi els 600 kW de potència instal·lada. "Des de fora pot semblar poc, però fa quatre anys no hi havia una sola placa", destaca l'enginyer municipal Luís Martín.
"El salt és molt gran i hem aconseguit que la immensa majoria d'instal·lacions municipals produeixin energia renovable", afegeix la regidora Roser Montané. Des de l'Ajuntament, a més, es manté la voluntat de col·laborar amb la comunitat energètica del municipi, la Cooperativa Ter Sostenible, per continuar aprofundint en una transició energètica el màxim de participada possible.
La mobilitat i l'eficiència, també claus
La transició energètica en l'àmbit municipal passa, en una primera fase, per avançar al màxim que l'autosuficiència del consum d'electricitat amb la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques. Tanmateix, també hi ha dos àmbits clau on Roda de Ter hi ha començat a treballar: l'eficiència i la mobilitat.En el primer cas és on la feina està més avançada. En l'anterior mandat ja es van substituir 400 punts de l'enllumenat públic per fanals LED. Ara, s'acaba d'executar una segona fase amb 400 punts més que ha permès arribar a un 60% del poble. A més, s'acaba de rebre una subvenció de 500.000 euros -estaven en llista d'espera d'una convocatòria ja tancada- per poder completar la substitució de les llumeneres.
No només es millora la qualitat de la il·luminació, sinó que es produeix un estalvi energètic que amb la primera fase ja en funcionament han pogut constatar que arriba al 70%. "També permet reduir la factura de la llum o, si més no, mitigar l'augment de l'electricitat. Però el més important és que disminueix la petjada de carboni del municipi", apunta l'enginyer Luís Martín.
Roda de Ter completarà aquest mandat la substitució dels fanals. Foto: Oriol Clavera
El següent pas en aquest àmbit és l'automatització del sistema de control de l'enllumenat públic, ja obsolet, per un d'"intel·ligent" que, per exemple, doti amb més o menys llum un carrer en funció de l'hora, el seu ús o el trànsit.
Precisament afavorir la mobilitat elèctrica és un altre dels eixos de les polítiques ambientals de Roda de Ter. En un municipi on no hi havia ni un sol carregador, ara n'hi ha dos en funcionament a l'aparcament de l'Ajuntament i dos més a punt d'entrar en servei -només depèn de la companyia- a la zona esportiva.
Finalment, el gran altre àmbit per reduir emissions en l'àmbit municipal és el tèrmic. L'Ajuntament compta amb un pla per substituir calefaccions cap a sistemes més sostenibles i econòmics. Mentre la residència de gent gran ja té caldera de pèl·let -amb biomassa forestal-, les següents a canviar són les de les dues escoles i la llar d'infants. En el cas del pavelló, a més, s'estudia la possibilitat d'aprofitar la coberta solar per alimentar un sistema d'aerotèrmia que escalfi l'aigua calenta.
Actuació transversal en totes les àrees
Des de l'Ajuntament de Roda de Ter es té clar que la transició verda ha d'afectar totes les àrees. Per exemple, des de la regidora d'Educació -amb la posada en servei del bus a peu, per anar a l'escola caminant en grup i evitant l'ús del cotxe- fins a Igualtat, amb l'establiment de rutes segures, on es reforci la il·luminació.Un altre àmbit on s'ha actuat des de fa molts anys és el dels residus. La implantació del porta a porta un ja llunyà 2005 està totalment consolidat. Amb una separació del 78,9% (2022) és un dels municipis amb millors dades entre els municipis majors de 5.000 habitants i contribueix a convertir Osona en la segona comarca que més recicla de Catalunya (69,1%).
La regidora Roser Montané, l'enginyer Luís Martín i l'alcalde Toni Mas. Foto: Oriol Clavera
Tanmateix, es vol anar més enllà, ja que el millor residu és el que no es produeix. Per exemple, s'han eliminat les ampolles de plàstic dels equipaments municipals i s'han instal·lat fonts d'aigua amb osmosi tant en zones més internes com en espais oberts a la ciutadania. "Amb la voluntat de donar exemple hem repartit ampolles reutilitzables a tots els treballadors", explica Roser Montané. En la mateixa línia, aquest Nadal s'ha optat per substituir els arbres naturals o de plàstic per uns construïts a partir de fusta reutilitzada.
Finalment, i en plena sequera, el consistori té l'objectiu de presentar-se a les subvencions de l'ACA de pous d'emergència. Concretament, es pretén reaprofitar 9 pous en desús i destinar aquests recursos propis per a usos no potables -o potabilitzar-los si s'escau- i reservar l'aigua de l'aigua per al consum domèstic.