La custòdia del territori es una filosofia que es basa en acords voluntaris per part de propietaris i usuaris amb una entitat de custòdia ja sigui una associació, un ajuntament o un grup d'associacions. La custòdia vol fomentar l'educació, la informació i la participació en el medi.
Actualment entre Catalunya i les Balears -àmbit on actua la XCT- hi ha 147.482 hectàrees custodiades. En els darrers dos anys s'ha actuat en 45.882 hectàrees. En aquest període també s'han fet 76 nous acords que representen un augment del 21% de convenis acordats tant en finques privades com públiques respecte els tres primers anys de funcionament de l'entitat. Pel que fa a les entitats de custòdia, han passat de 61 a 68, fet que representa un increment del 9% d'associacions implicades en el país.
Les entitats amb més acords són la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, el Consell Insular de Menorca, els Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi de Catalunya, i la Fundació Escolta Josep Carol. La Fundació Territori i Paisatge gestiona l'acord de major extensió, que és la Reserva de la Muntanya d'Alinyà amb 5.250 hectàrees.
Jordi Pietx considera que l'entitat en aquests cinc anys ha consolidat el seu projecte. Els propers anys es vol potenciar "la tasca pedagògica" per donar a conèixer la ciutadania els valors del patrimoni i en que consisteix la custòdia. Aquesta tasca es vol centrar especialment en el collectiu de propietaris i agricultors que conviuen "en el dia a dia" amb el medi natural. Per Pietx aquests collectiu "ha de guanyar-se la vida amb la seva activitat econòmica" però asseguren que és important que "incorporin aquestes petites accions de preservació sense que els suposi un greuge econòmic important".
La XCT és una associació que es finança amb aportacions públiques i privades. Entre les seves principals aportacions hi ha el Departament de Medi ambient, la Universitat de Vic i la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya. Actualment té uns 140 associats quantitat que s'està ampliant "de manera significativa", segons Pietx.
El Pallars Sobirà, la comarca on hi ha més acords de gestió
El Pallars Sobirà (42 acords i 351 hectàrees) és la comarca catalana amb més acords de custòdia. Les comarques que tenen deu acords o més són la Noguera (30 acords i 14.504 hectàrees), el Vallès Occidental (24 acords i 1.682 hectàrees), el Pallars Jussà (24 acords i 20.376 hectàrees), La Garrotxa (20 acords i 32.256 hectàrees), el Ripollès (18 acords i 1.284 hectàrees), Osona (18 acords i 98 hectàrees), l'Alt Empordà (15 acords i 36.512 hectàrees), el Vallès Oriental (14 acords i 938 hectàrees), el Berguedà (14 acords i 770 hectàrees), el Baix Empordà (12 acords i 601 hectàrees), el Baix Llobregat (12 acords i 515 hectàrees), el Segrià (10 acords i 558 hectàrees) i el Montsià (10 acords i 1303 hectàrees).
Amb menys de 10 acords hi ha el Solsonès (8 acords i 3 hectàrees), el Gironès (7 acords i 335 hectàrees), l'Alt Camp (6 acords i 222 hectàrees), el Tarragonès (5 acords i 1.762 hectàrees), Anoia (5 acords i 409 hectàrees), el Pla de l'Estany (5 acords i 1.047 hectàrees), la Cerdanya (5 acords i 12 hectàrees), la Conca de Barberà (3 acords i hectàrees no precisades), la Terra Alta (3 acords i 1.194 hectàrees), la Ribera d'Ebre (3 acords i 212 hectàrees), l'Alta Ribagorça (4 acords i 8 hectàrees), l'Alt Urgell (2 acords i 5.350 hectàrees) i el Priorat (2 acords i 183 hectàrees).
En la franja més baixa hi ha el Bages (1 acord i 8 hectàrees), el Garraf (1 projecte i 120 hectàrees), les Garrigues (1 acord i 1 hectàrea), la Selva (1 acord i 241 hectàrees), el Baix Camp (1 acords i hectàrees no precisades), el Baix Ebre (1 acord i hectàrees no precisades), el Baix Penedès (1 acord i 360 hectàrees) i sense cap acord hi ha les comarques de l'Alt Penedès, Barcelonès, La Segarra, l'Urgell i la Vall d'Aran.
En el cas de les Balears, Menorca (97 acords i 11.366. hectàrees) i Mallorca (6 acords i 3.429 hectàrees).
