De moment, tal com ha assegurat la germana Abós, “no s’ha venut ni s’ha cobrat ni un sol euro” per la venda de l’immoble i les negociacions amb algun grup religiós interessat (Moviment del Seminari del Poble de Déu) estan encara molt verdes. Tot i això, fonts properes a aquesta associació han explicat que la intenció del Bisbat passa per preservar el patrimoni de l’Església i donar-li continuïtat amb algun tipus de servei eclesial. Les mateixes fonts han assegurat que el procés es podria resoldre durant l’estiu.
En relació a la venda del monestir, el Bisbat intervé com a algú a qui s’ha d’informar, però la decisió l’ha de prendre la comunitat en contacte amb la Federació, que depèn directament de la Santa Seu. Per altra banda, el monestir és propietat de la comunitat i és aquesta qui té la potestat de decidir una cosa o altre.
Un nou monestir a Sant Cugat
“Aquesta nova figura jurídica intenta garantir la igualtat de drets i obligacions de totes les integrants, en un convent adaptat en les seves dependències a les condicions geriàtriques de les més ancianes i a la facilitat dels serveis per a les més joves, que favoreixin el silenci, les celebracions litúrgiques –molt concorregudes en aquella ciutat- i el fàcil servei a una casa de recés i oració adosada al monestir, que supervisarà la nova comunitat”, ha explicat la germana Abós, en referència al trasllat a Sant Cugat.
I ha afegit: “Anem a aquest projecte amb il•lusió, fins i tot les més grans la tenen, principalment per la millor condició de l’oració". A més de la bona predisposició, la monja pensa que l’aclimatació no serà difícil: “Som d’una federació en la qual ens coneixem totes i en el noviciat comú es van formar juntes moltes de les que ara hauran de conviure. També intentarem una igualtat de drets i obligacions, i per això les priores de les tres comunitats deixaran automàticament de ser-ho i s’elegirà una priora d’un monestir distint als tres, serà la del nou convent. Això ens garantirà funcionar a una i democràticament”.
La germana també ha tingut paraules de comiat per a la comarca: “Deixem Vic amb molt sentiment i afecte. No obstant, pregarem per tots com si estiguéssim igualment a Osona, perquè l’oració no coneix distàncies”.
