Un viatge de 12 hores en transport públic per anar de Vic a Reus -passant per Barcelona-. Aquesta és l'odissea que va viure, el passat divendres 22 de desembre, la Clara Macaya, una jove reusenca amb cadira de rodes que viu i treballa a la capital d'Osona, però que té la família a la capital del Baix Camp. Coincidint amb l'inici de les vacances de Nadal, va decidir visitar els familiars, però els problemes d'accessibilitat a les estacions i la falta de vehicles adaptats van convertir el viatge en un cúmul de despropòsits.
Es tracta d'un trajecte que, per a ella, deixa poc marge a la improvisació, ja que uns dies abans ha d'avisar a les empreses que gestionen els serveis perquè enviïn un vehicle adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Normalment, triga entra quatre i cinc hores de mitjana a fer tot el recorregut, però en aquest cas, van ajuntar-se un seguit de casuístiques triplicant la durada del viatge. Ha explicat la vivència, detall a detall, a Osona.com.
Cronologia dels fets: Vic-Barcelona amb bus
Habitualment, la Clara agafa un tren a Vic "que sol estar ben adaptat" i baixa a l'estació de Sants, a Barcelona. Aquesta vegada, però, va decidir variar les combinacions per estalviar-se els transbords tren-bus a causa de les obres de desdoblament a l'R3.
En aquesta ocasió va optar per utilitzar l'e12, la línia de bus que connecta Vic i Barcelona de forma directa, un servei reforçat pel Departament de Territori durant les actuacions de millora al ferrocarril. Amb tot, uns dies abans va haver d'avisar a Sagalès –l'empresa que opera el servei- perquè arribés un vehicle adaptat el dia que havia de desplaçar-se: "Has d'avisar amb antelació. Vaig fer-ho el 18 de desembre i els vaig demanar un autobús pel divendres 22 a un quart de deu del matí".
Divendres 22 de desembre, 9:15 hores, Vic. La noia va anar a l'estació d'autobusos de la capital d'Osona i va comprar el bitllet. Amb tot, quan va veure arribar el vehicle, aquest no portava el distintiu per a persones amb mobilitat reduïda que acredita que el bus està adaptat: "M'adreço al conductor, li explico que havia reservat el servei i que vull que es garanteixi el meu dret a pujar i fer el viatge", explica.
La Clara detalla que el conductor no va deixar-la pujar al vehicle i li va negar els fulls de reclamació: "Em va dir que no tenia constància de cap reserva i que anés a la finestreta de dins l'estació, però estava tancada. Vaig tornar a l'andana a reclamar de nou i em va dir que hi havia gent esperant per marxar a Barcelona". A partir d'aquí, decideix “anar a donar un tomb, em vaig quedar molt bloquejada” i buscar alternatives: després de trucar a Sagalés, va arribar un bus adaptat a tres quarts d'onze del matí.
Així, hora i mitja més tard del previst, la Clara va poder iniciar el viatge cap a Barcelona: "Tot i que el bus estava ben adaptat, a mig camí vam haver de parar per lligar bé el motor que porto a la cadira de rodes".
Sagrera-Sants: el malson dels ascensors
Divendres 22 de desembre, 11.45 hores, la Sagrera. Després d'una hora i mitja d'incertesa a Vic, la Clara va aconseguir plantar-se a la capital catalana. Un cop a l'estació de la Sagrera –a on para l'e12- va agafar un ascensor per baixar a les vies i agafar un tren fins a Sants. El primer aparell que va utilitzar la va deixar a la planta on es compren els bitllets, però un cop allà, el que l'havia de portar fins a l'anada per on passava el ferrocarril no funcionava.
El personal de seguretat de l'estació la va redirigir a la finestreta de Renfe on "vaig haver d'esperar uns 20 minuts perquè no hi havia ningú". Finalment, l'operadora va facilitar-li un taxi fins a l'estació de Sants. Tot plegat, detalla, sense oblidar que també havia reservat el servei d'un tren de l'R15 adaptat per fer el trajecte fins a Reus al qual ja no arribava a temps.
Divendres 22 de desembre, 13:00 hores, estació de Sants. Sabent que no anava dins dels tempos i per assegurar que aquí passaria un comboi que reunís les condicions necessàries per a pujar-hi amb la cadira de rodes -tal com havia reservat uns dies abans-, la Clara va trucar a Renfe: "Em van dir que em garantien el servei", subratlla.
"El problema va ser que l'ascensor que baixava a l'andana també estava espatllat", remarca. Això va ser a les 14:00 hores i, a les 16:00, van guiar-la fins a on suposadament arribava el ferrocarril. Amb tot, "em van informar que el bitllet del tren que passava era més car". Podia accedir-hi, però havia de pagar més: "Vaig dir-los que pujava i, un cop en marxa, li pagava al revisor la diferència, però el personal d'Adif no em va deixar".
L'odissea, però, no acaba aquí i la Clara fa un matís a la situació que va viure fa unes setmanes: recorda que, a 23 d'octubre del 2007, el Parlament Europeu va aprovar un reglament "que estableix que les persones amb diversitat funcional tenim dret a la llibertat de moviments i a viatjar en qualsevol tren igual que la resta de ciutadans".
Sants-Tarragona amb tren i, a Reus, amb cotxe particular
22 de desembre, 18:45 hores, estació de Sants. Finalment, arriba un comboi adaptat que la portaria al seu destí, on l'esperava la família. Amb tot, l'adverteixen que no podrà baixar a Reus i que ho haurà de fer a Tarragona, a on arriba a les 20:45 hores. Allà l'esperava el seu pare per portar-la en cotxe particular fins a Reus, on va plantar-se pels volts de tres quarts de deu de la nit, 12 hores després d'haver iniciat, des de Vic, el trajecte per gaudir d'uns dies en família durant el Nadal.
"Uns i altres es passen la pilota"
El 2 de gener, la Clara va presentar una sol·licitud a Rodalies de Catalunya i Renfe, i uns dies més tard a Sagalés. Tot i que remarca que no ha rebut resposta, el 4 de gener li van trucar de Rodalies disculpant-se per la situació viscuda i informant-la que la queixa ha d'anar dirigida a Adif, qui al mateix temps l'informa que és cosa de Rodalies-Renfe: "Uns i altres es passen la pilota", diu la jove. Per part de Sagalès, la resposta arribava tot just aquest dimecres 10 de gener al migdia: "Em retornaran l'import del bitllet...".
D'altra banda, des de Rodalies de Catalunya li han proporcionat un número de telèfon per si mai torna a viure una situació semblant, però li han remarcat que "és confidencial": "No el puc passar a ningú, ni a persones que conec amb mobilitat reduïda que han tingut els mateixos problemes que jo". "És una discriminació molt bèstia", conclou la Clara, convençuda que la situació no millorarà d'avui per a demà, però que, almenys, la seva història ajudarà a agilitzar el procés.