Montse Ayats: «A Catalunya encara hi ha massa gent que no té accés a la lectura»

Quan pactem l'entrevista amb la Montse Ayats (Ciuret, 1968) només ens posa una condició, que sigui en un bar. La coordinadora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura creu que són espais de socialització i per això els veu com a llocs on cal fer-hi vida. Ens trobem un divendres a primera hora de la tarda a l'Animal, un bar al centre de Torelló que convida a passar-hi hores. Nosaltres n'hi estarem dues.

Després de les fotos de rigor, comencem l'entrevista amb aquesta mestra, filòloga i editora osonenca que coordina un pla que busca ampliar el nombre de lectors a Catalunya. Treballa moltes hores a Barcelona, però viu a Torelló, on fa pocs mesos han obert dues llibreries. Una notícia tan bona per Montse Ayats com l'aprovació dels pressupostos amb una partida important per a la Cultura.

- A Catalunya es llegeix poc?

- Sempre depèn amb qui et compares. A Catalunya un 69% de persones llegeixen un llibre al trimestre. En relació amb Europa estem a la mitjana, però és clar, hi ha països que arriben al 90 o 95%. Per això impulsem el pla, per aconseguir més lectors. Aquest és l'objectiu.

- Fins on seria desitjable?

- No ens hem marcat cap xifra en concret, però tenim clar que s'ha de créixer. Però a banda d'aconseguir que es llegeixi més ens preocupa que es millori la competència lectora.

- I com s'aconsegueix?

-El pla el treballen Cultura i Educació. Això no és que només ho digui el paper, sinó que ho hem fet efectiu amb tècnics dels dos departaments. Al final, per millorar els índex i els hàbits, necessites una base tècnica que és el que ens ensenya l'escola i d'altra banda el gust per la lectura, que algú t'ensenyi i t'acompanyi.
 
- I això cal començar-ho des de petit...

- És clar. Per aquí hi han de passar molts actors, l'escola, la família, les polítiques que l'administració pot fer per aconseguir-ho, les biblioteques i també les llibreries. En definitiva, el sector en general. Aquí hi ha d'estar tothom implicat.

"El Pla es treballa tant des de Cultura com des d'Educació. Es necessita la base tècnica que dona l'escola i el gust per la lectura"

- La lectura té més competidors que mai, com ho faran?

- És cert, tenim moltes pantalles que podem mirar quan volem i que ens ofereixen uns estímuls. El repte és important perquè no és gens fàcil. 

- Temen que Netflix aparti més gent de la lectura?

- És difícil de dir, però que tot afecta segur. Jo mateixa, des que va aparèixer perdo temps amb aquestes pantalles. La gràcia és apreciar el que t'ofereix una cosa i l'altra i llegir és apassionant perquè ets tu qui ha d'entrar dins de la història i imaginar-te el que passa. Netflix, en canvi, t'ho ensenya directament.

"Llegir és apassionant perquè ets tu qui t'has d'imaginar el que passa. Netflix, en canvi, t'ho ensenya directament"

- A Catalunya hi ha molta gent que no té accés a la lectura?

- Sí, i aquest ha de ser un objectiu fonamental per a nosaltres. Si tu vols créixer no pots desatendre aquesta part de la població. A tall d'exemple, hi ha la gent amb discapacitat que no tenen formats adaptats per a ells o la gent gran que als 65 anys deixen l'hàbit de la lectura o persones amb dificultats econòmiques. 

- Hi ha massa gent que escriu?

- Aquest és un altre aspecte que treballem en el pla, la professionalització dels escriptors. Des d'un punt de vista global és positiu, però el problema és que no hi ha prou lectors i al final, la cadena del llibre fa que ningú s'acabi fent ric amb aquesta feina. Els llibreters diuen que no hi guanyen prou, els editors també es queixen... potser és molt obvi, però el que cal és fer créixer el nombre de persones que llegeixin.
 
- Com es fan més lectors?

- Tot influeix, però cal que tot funcioni. Quan trobes un mestre que un dia t'anima, una família que t'acompanya o un llibreter que et sap assessorar bé i tot quadra. No és científic, però la gràcia és que tots podem ser mediadors. Tots som responsables.

"Com es fan més lectors? No és científic, però tots som responsables"

- La tècnica lectora és important?

- Sí, és clau. Com et pot agradar una cosa que et costa un esforç...

- I amb més recursos es poden aconseguir més coses?

- Sí, els diners són importants per tot, però sols no fan res. La importància del pla és que hi ha 12 grups de treball que combinen gent de tot el sector, per tenir una mirada transversal. Hem fet una bona diagnosi i una sessió de propostes. El més potent és el coneixement compartit i les ganes de canviar. Si hi poses diners, tens l'efecte multiplicador.

"Llegir ha de ser sexy. Si tu vens les llibreries com una cosa exclusiva, costarà més aconseguir lectors"

- Els llibres encara fan por a algun sector de gent?

- Aquest és un dels problemes que tenim. Hem d'aconseguir que la gent s'acosti als llibres i crec que des del propi sector hem fet espais on potser no és tan fàcil que la gent hi entri. Si tu vens les llibreries com una cosa exclusiva costarà més. Llegir ha de ser sexy i ha de ser un hàbit que no demani res que qualsevol persona no pugui fer.

- Llegir en català encara és més difícil?

- Hem de tenir en compte que en una aula d'una escola pública a Catalunya hi pot haver una amalgama de cultures diferents que tenen de referent el castellà per comunicar-se entre ells. Per això la clau és que tinguin accés a literatura infantil i juvenil (LIJ) en català, que per cert, hi ha una oferta molt interessant.
 
- Hi ha poc reconeixement als escriptors de LIJ?

- Jo crec que té molt mèrit escriure per infants i joves i no se'ls considera com cal. És també sobre això que hem d'incidir.

"Té molt mèrit escriure per infants i joves. No se'ls considera com cal"

- Per acabar... quin llibre em recomana i quin és l'últim que s'ha llegit?

- Recomanar un llibre és molt personal, però et diré L'esperit del temps de Martí Domínguez. I l'últim que m'he llegit Ràbia de Sebastià Alzamora. Tots dos premis Òmnium.