CARTES AL DIRECTOR

Prefereixo les botigues
Pep Alsina

Quant els camps del costat del cementiri i les adoberies eren agrícoles, l’Ajuntament d’aleshores va decidir convertir-los en zona residencial i industrial. Els que estimem la terra com a base per produir aliments, sempre ens disgusta que les terres bones se sentenciïn a quedar tapades per sempre de ciment, no obstant i referent a la zona industrial, l’Ajuntament ho justificava dient que diferents tallers del poble de tipus familiar tenien la necessitat de sortir cap a una zona industrial i aleshores no tens massa arguments per oposar-t’hi. Però l’Ajuntament d’ara, pel que es diu, vol autoritzar la construcció d’un gran supermercat en aquesta zona industrial.

Jo penso: quina contradicció tant considerable, l’Ajuntament està ajudant a promocionar els botiguers, amb diner públic i potenciant la marca “Calldetenes” i ara els hi vol plantificar un súper, que tots sabem que és una competència a l’engròs de les botigues familiars.

Generalment, quant se’ns ven aquesta idea, es fa dient que donarà molts llocs de treball, però mai s’explica quants se’n perdran, que generalment solen ser bastants més. No hem d’anar gaire lluny, Vic està ple de grans súpers i al centre de la ciutat cada dia veus botigues tancades, encara que ara amb això de decorar els aparadors de les botigues tancades no fan pena. Però per mes decorats que estiguin, a dins, la botiga és morta, no hi ha activitat.

Penso que si es fa el súper, la gent vindrà per la variant, carregarà al súper, no entrarà ni al poble i ja hauran anat a comprar a Calldetenes.

Personalment, a la zona industrial, ja que s’ha sentenciat com a agrícola, jo preferiria que hi haguessin tallers petits, familiars de dos, tres o cinc persones treballant a cada un, que això si que dóna vida.

Crec que la qüestió es saber quin model de poble volem. A mi personalment m’agrada un poble petitet, amb bons serveis, amb gent coneguda, un poble amb pagesos, botigues, serveis comerç, però sobretot amb una economia horitzontal. Distribuïda. No amb una economia vertical d’uns, on d’altres han de tancar la porta.