Els plens que se celebraran el proper dissabte als ajuntaments de tot el país només tenen dos punts a l’ordre del dia: la constitució del consistori (o sigui, regidors) i l'elecció de l’alcalde. Pel que fa a l’elecció de l’alcalde, només es realitzarà una votació. Cada regidor tindrà dret a un vot.

El resultat és simple. Si el partit més votat dissabte és el que ha obtingut més vots a les eleccions, automàticament el seu candidat serà nomenat alcalde. En cas que el partit més votat sigui una formació que no ha estat la més votada a les eleccions, la situació és diferent: el seu candidat serà alcalde només si guanya la votació de dissabte per majoria absoluta; si només guanya per majoria simple, qui pren l’alcaldia és la força més votada a les eleccions, encara que no hagi guanyat a la votació de dissabte.

En aquest marc, en poblacions grans on hi ha uns quants partits, com Manlleu, Vic o Torelló, és complicat que es donin sorpreses i la formació que va guanyar les eleccions té gairebé assegurada l’alcaldia. La situació canvia un pèl en municipis petits amb pocs partits, on és més fàcil arribar a pactes que serveixin per completar una majoria absoluta.

Aquesta informació sobre la normativa de les votacions de dissabte no està gaire clara per molts dels propis polítics que hi participaran, que se sorprenen quan saben que una majoria simple no serveix per derrocar la candidatura d’un partit que ha guanyat les eleccions. Ho hem pogut comprovar aquests dies, en algunes trucades que hem fet des de la redacció per elaborar algunes notícies postelectorals. Els regidors “poc informats” són de tots els colors i totes les mides: n’hi ha del PSC, ERC, CiU... algun d’ells fins i tot serà l’alcalde del seu municipi.