A la recerca dels diners de l'1-O: Llarena busca com imputar malversació a la cúpula del procés

L'estratègia judicial del Tribunal Suprem es va veure àmpliament qüestionada quan la justícia alemanya va decidir descartar el delicte de rebel·lió i deixar Carles Puigdemont en llibertat. El més greu dels tipus penals que es volia imposar contra la cúpula del procés català era apartat per l'aparell judicial d'un dels estats més rellevants del continent i, per tant, deixava esberlat el paraigües legal orquestrat per mantenir bona part dels responsables independentistes a la presó. És en aquestes circumstàncies que el Suprem i la Guàrdia Civil estan centrant els esforços en emparar el relat de la malversació per mantenir el pols judicial contra els empresonats i els exiliats.

L'últim apartat d'aquesta estratègia es basa en un informe de l'institut armat segons el qual l'1-O va suposar una malversació propera als dos milions d'euros. Aquesta dada s'ha conegut perquè s'ha aixecat el secret de sumari de la peça relativa a aquest delicte, i entra directament en contradicció amb el relat que defensa el govern espanyol. Tant Mariano Rajoy com el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, han negat per activa i per passiva -i en seu parlamentària- que no es van destinar fons públics al referèndum, i ara Llarena és qui els demana informació a ells. Amb les finances catalanes controlades des de dies abans del referèndum, una hipotètica malversació també tindria conseqüències en l'aparell governamental espanyol. Albert Rivera, líder de Ciutadans i disparat a les enquestes, ja esmola les eines per demanar responsabilitats.

Les noves dades que apareixen en l'informe de la Guàrdia Civil reparteixen d'aquesta manera la presumpta malversació: 502.639,61 euros de publicitat; 980.313,76 euros d'enviaments d'Unipost; 217.656,22 euros per als observadors internacionals que es van desplaçar fins a Catalunya per supervisar la votació ; 61.879 de cartelleria a través d'Òmnium; 17.690,20 euros del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) organitzat pel grup parlamentari de Junts pel Sí i 152.578,63 euros en material electoral.

Els interventors catalans es veien obligats des del juliol a enviar certificats setmanals a Hisenda amb totes les despeses de la Generalitat

Si es ressegueix el calendari que va culminar amb l'1-O, hi ha dues dates clau per contextualitzar el control financer de la Generalitat per part d'Hisenda. En el consell de ministres del 21 de juliol de l'any passat, el govern espanyol va decidir intervenir totes les despeses per evitar el referèndum. Els interventors catalans es veien obligats a enviar certificats setmanals amb tots els moviments inclosos sota amenaça de retirada de recursos del fons de liquiditat autonòmica (FLA). "Cal garantir que els diners vagin als serveis públics. Si algú vol fer un referèndum il·legal, ho haurà de pagar amb els seus diners. Establim mecanismes de prudència", sostenia Íñigo Méndez de Vigo, portaveu del govern espanyol, en la roda de premsa d'aquell consell de ministres.

El control definitiu de les finances, però, no va arribar fins al 20 de setembre, just el mateix dia que la Guàrdia Civil va detenir una quinzena de persones pels preparatius del referèndum i davant de la conselleria d'Economia s'hi va congregar una multitud per protestar. En ple bullici al carrer, va sonar el fax del departament amb l'ordre de control absolut de les finances catalanes. La clau de la caixa passava a estar, definitivament, en mans d'Hisenda. Per això el jutge demana explicacions a Montoro per una possible malversació: era ell qui controlava totes les despeses. I també és per això que Ciutadans i VOX, el partit d'extrema dreta que està personat com a acusació popular contra el procés, tenen en el punt de mira el ministre d'Hisenda.

El paper de Junts pel Sí

L'informe de la Guàrdia Civil també apunta cap al grup parlamentari de Junts pel Sí, integrat per l'antiga Convergència, ERC i una desena d'independents. El TNC va ser l'escenari d'un acte organitzat per la coalició amb l'objectiu d'explicar els preparatius del referèndum, i el lloguer -poc més de 17.000 euros- va anar a càrrec de Junts pel Sí. El contracte el va signar Jordi Turull, president de grup parlamentari i ara empresonat -per segona vegada- a Estremera. La malversació és un dels delictes dels quals està acusada la cúpula del procés que impliquen penes de presó, i és bàsica per mantenir les mesures cautelars privatives de llibertat.

Aquestes cautelars, que afecten a nou persones -Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart-, estan fonamentades en el risc de "reiteració delictiva". L'argument, que es pot llegir en totes les interlocutòries en les quals es nega la sortida en llibertat dels encausats, també apareix com a troncal a l'hora d'impedir a Sànchez ser investit com a president de la Generalitat. El relat segons el qual el Govern, el Parlament i les entitats estaven constituïts en "organització criminal" per aconseguir la independència necessita, per força, d'un ús fraudulent dels recursos públics.

El risc de reiteració delictiva, també referit a la malversació, és un dels arguments de Llarena per mantenir la presó preventiva

Tenint en compte el control al qual estaven sotmeses les finances públiques, el relat de l'Estat també es pot moure cap a un altre argument: obrir col·legis en diumenge per un referèndum "il·legal" també pot ser considerat malversació. De moment, la justícia alemanya requereix més informació per acotar l'ús presumptament fraudulent de recursos públics abans de decidir sobre l'extradició de Puigdemont. Si el país germànic acaba descartant els dos delictes -rebel·lió i malversació-, mantenen a la defensa del president a l'exili, la justícia espanyola es pot trobar amb la circumstància que el presumpte líder de la revolta "ni era rebel ni va malversar". I Llarena ha premut l'accelerador per demostrar, precisament, tot el contrari.