28
d'agost
de
2022, 16:00
Actualitzat:
29
d'agost,
20:38h
No és la primera acció en aquest sentit, però els darrers dies l'estratègia ha traspassat les parets de la universitat i s'ha traslladat a l'opinió pública. Es tracta de l'assenyalament d'investigadors i acadèmics catalans per part de l'espanyolisme en un article a El Mundo, la punta de l'iceberg d'una persecució que fa temps que dura, majoritàriament de forma silent i entre bambolines. En aquest cas, la tribuna la signa Carlos Conde, professor d'Història d'Espanya a la Universitat de Northumbria, al Regne Unit, i coordinador de l'associació Foro de Profesores. Conde apunta a diverses persones i les acusa de publicar estudis en revistes acadèmiques per afavorir les tesis independentistes. Es tracta de l'evidència empírica d'una campanya de desprestigi impulsada per sectors minoritaris que ha generat una onada de suport cap als afectats. Però, malgrat tot, podria tenir conseqüències contra els investigadors catalans?
Qui impulsa l'acció és Foro de Profesores, que es defineix com una associació sorgida per donar resposta a la "propaganda independentista mediàtica i acadèmica". Va néixer després de l'octubre de 2017 i es reivindica com a defensora de la Constitució i de la unitat d'Espanya. L'entitat va ser fundada per Alfonso Valero, exprofessor de Dret de la Universitat Nottingham Trent, que en una entrevista de 2019 qüestionava la credibilitat dels juristes independentistes i lamentava les "lliçons" de la premsa internacional a la democràcia espanyola. Foro de Profesores assegura tenir més de 400 membres arreu del món, segons dades de 2020. Un repàs ràpid del seu compte de Twitter mostra la proximitat d'aquesta entitat amb d'altres com Societat Civil Catalana o Escuela de Todos, que actua contra la immersió lingüística a Catalunya. Se la situa també a l'òrbita de partits com PSOE, PP, Vox i Ciutadans.
"Són pocs però tenen recursos i fan molt soroll", explica a NacióDigital el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon, un dels assenyalats. L'article en qüestió, publicat el 19 d'agost, acusa de "conflicte d'interessos" diversos acadèmics de trajectòria reconeguda perquè tenen o, segons el criteri de qui signa la tribuna, podrien tenir vincles o simpatia amb el moviment independentista. "Assenyalen un perfil concret", indica Rodon. La paradoxa és que Foro de Profesores, organització que es reivindica com a constitucionalista i contrària a la independència de Catalunya, acusa una sèrie de professors de no ser neutrals. "Estan totalment polititzats, ens acusen de fer nosaltres allò que fan ells", afirma Laia Balcells, professora de ciència política a la Universitat de Georgetown (Washington) i també assenyalada.
Concretament, l'article de Conde se centra en un especial publicat l'any 2021 a la revista Politics and Governance i coordinat pel catedràtic Ferran Requejo i el professor Marc Sanjaume-Calvet. També en altres publicacions en revistes acadèmiques com Political Studies -on va escriure la catedràtica Tània Verge, actual consellera d'Igualtat i Feminismes-, Party Politics o Ethnicities. El responsable de Foro de Profesores identifica amb noms i cognoms determinats acadèmics sobretot de l'àmbit de les ciències polítiques -destaquen el director del CEO, Jordi Muñoz, l'exdirector de l'organisme, Jordi Argelaguet, els professors Toni Rodon, Laia Balcells, Francesc Amat, Marc Guinjoan o Lluís Pérez Lozano, entre més- i repassa els seus vincles, si en tenen, amb partits polítics o els càrrecs que han ostentat.
Cartes als editors de les revistes
Consultat per aquest diari, Foro de Professores assegura que l'objectiu no és assenyalar investigadors catalans, sinó identificar el paper de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, entitat que depèn del Departament de la Presidència i que va ser dirigida per Requejo fins l'any 2021, a l'hora crear contingut acadèmic a favor del procés sobiranista. Malgrat tot, els acadèmics assenyalats apunten que membres de l'entitat espanyolista també han pressionat editors de revistes especialitzades on s'han publicat articles seus, si bé aquests no els han donat credibilitat i les investigacions s'han mantingut. Com ho feien? Abans del text de Conde fet públic a El Mundo, la seva organització havia enviat, sense èxit, cartes a comitès editorials assenyalant suposats conflictes d'interessos.
Des de l'entitat admeten que s'han enviat cartes a diverses revistes acadèmiques i que han rebut respostes diverses. "Hem rebut respostes de tot tipus, però no creiem que sigui ètic reproduir-les en públic", assenyala Carlos Conde en declaracions a NacióDigital. Assegura que diversos editors els han donat la raó en relació al "potencial conflicte d'interessos", d'altres han defensat els seus procediments a l'hora d'admetre els articles acadèmics, i d'altres els han notificat que han rebut la carta i no han donat més resposta. "Hem esperat sis mesos abans de publicar l'article", indica Conde. Els acadèmics assenyalats no tenen constància que cap paper s'hagi deixat de publicar, però sí que indiquen que les pressions a revistes venen de lluny.
En què es basa Foro de Profesores per dir que els articles estan alineats amb les tesis sobiranistes? "Hi ha diferents graus d'alineament i ens basem en els nostres anàlisis dels articles", argumenta Conde. Assegura que no es posa en qüestió la "professionalitat" dels investigadors. "En general són intel·lectualment solvents i amb trajectòries sòlides, però creiem que haurien hagut de ser més transparents a l'hora de declarar les seves afiliacions a entitats de marcat perfil polític", diu el coordinador de l'associació. Insisteix també que no demanen la "censura" de cap dels articles, només que s'especifiqui els vincles dels autors amb determinats organismes. Han pogut demostrar que els articles siguin incorrectes o falsos? "No, no hem fet aquesta feina", reconeix Conde.
Una associació ben connectada
Assenyalar acadèmics no és nou i en alguns casos ha tingut conseqüències importants. Un cas rellevant de fa uns anys va afectar l'exconsellera i catedràtica Clara Ponsatí. L'any 2013, les pressions del govern espanyol van forçar que no se li renovés la càtedra Príncep d'Astúries a la Universitat de Georgetown per haver defensat el dret a decidir de Catalunya. Aleshores, l'associació Foro de Professores encara no existia. Nou anys després, aquesta entitat espanyolista és petita però manté línia directa amb institucions polítiques i acadèmics de prestigi a Espanya, amb capacitat de decisió. No és casualitat que Irene Lozano, secretària d'Estat i qui va ser responsable d'España Global, fos l'encarregada de clausurar el seu primer congrés l'any 2019.
Articles com el d'El Mundo poden tenir conseqüències a l'hora, per exemple, d'aconseguir beques o tirar endavant projectes? Depèn de cada cas. En aquells perfils senior, amb posicions estables o amb una producció acadèmica d'àmbit internacional, difícilment tindrà efecte, però sí que pot posar en alerta els responsables de les revistes on s'enviïn els articles. D'altres, més joves o que vulguin quedar-se a investigar a l'estat espanyol poden veure's perjudicats per campanyes d'aquestes característiques, perquè entre els membres de Foro de Profesores hi ha noms amb ascendència dins el món acadèmic espanyol, com José Ramon Montero, catedràtic emèrit de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid o Montserrat Baras, professora jubilada de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre d'altres. "Estan ben connectats", assenyala Rodon.
A l'hora d'atorgar beques o projectes, doncs, alguns dels assenyalats temen que campanyes com la de de Foto de Profesores acabin influint als membres del comitè que ha de prendre la decisió, especialment si és a l'estat espanyol. "Pot haver-hi vetos o males valoracions d'alguns candidats per acabar donant la beca a algú que té menys currículum", apunta el professor Marc Guinjoan. A nivell internacional, és diferent i la capacitat d'incidència és molt menor. Així s'ha evidenciat per ara amb el nul èxit assolit per frenar articles a revistes especialitzades, una estratègia que, si acabés reeixint, podria tancar les portes a joves acadèmics que necessiten publicar-hi per seguir progressant en la carrera.
Mostres de suport del món acadèmic
Des que va esclatar la polèmica, no han estat poques les veus que han donat suport públic als acadèmics assenyalats. També des de posicions contràries a la independència de Catalunya. Destaca especialment el fil de Twitter del professor de Dret José Luis Martí, que també va publicar un paper en el marc de l'especial coordinat per Requejo i Sanjaume. Martí explica com es va preparar aquest especial i ressalta la qualitat acadèmica i la seriositat dels investigadors assenyalats. Molts altres noms, com el del professor de la Universitat Carlos III Lluís Orriols, també han defensat la qualitat dels acadèmics afectats.
Tot plegat, fa pensar als implicats consultats que tenen el suport del gruix de la comunitat acadèmica i que la campanya no tindrà més recorregut. L'argument esgrimit de forma transversal per prestigiosos experts de Catalunya i d'arreu de l'Estat és simple: independentment de la ideologia dels autors, la qualitat de la seva recerca n'avala el rigor i és una mala praxis assenyalar-los a priori per com pensen i no per com exerceixen.
Qui impulsa l'acció és Foro de Profesores, que es defineix com una associació sorgida per donar resposta a la "propaganda independentista mediàtica i acadèmica". Va néixer després de l'octubre de 2017 i es reivindica com a defensora de la Constitució i de la unitat d'Espanya. L'entitat va ser fundada per Alfonso Valero, exprofessor de Dret de la Universitat Nottingham Trent, que en una entrevista de 2019 qüestionava la credibilitat dels juristes independentistes i lamentava les "lliçons" de la premsa internacional a la democràcia espanyola. Foro de Profesores assegura tenir més de 400 membres arreu del món, segons dades de 2020. Un repàs ràpid del seu compte de Twitter mostra la proximitat d'aquesta entitat amb d'altres com Societat Civil Catalana o Escuela de Todos, que actua contra la immersió lingüística a Catalunya. Se la situa també a l'òrbita de partits com PSOE, PP, Vox i Ciutadans.
"Són pocs però tenen recursos i fan molt soroll", explica a NacióDigital el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon, un dels assenyalats. L'article en qüestió, publicat el 19 d'agost, acusa de "conflicte d'interessos" diversos acadèmics de trajectòria reconeguda perquè tenen o, segons el criteri de qui signa la tribuna, podrien tenir vincles o simpatia amb el moviment independentista. "Assenyalen un perfil concret", indica Rodon. La paradoxa és que Foro de Profesores, organització que es reivindica com a constitucionalista i contrària a la independència de Catalunya, acusa una sèrie de professors de no ser neutrals. "Estan totalment polititzats, ens acusen de fer nosaltres allò que fan ells", afirma Laia Balcells, professora de ciència política a la Universitat de Georgetown (Washington) i també assenyalada.
Concretament, l'article de Conde se centra en un especial publicat l'any 2021 a la revista Politics and Governance i coordinat pel catedràtic Ferran Requejo i el professor Marc Sanjaume-Calvet. També en altres publicacions en revistes acadèmiques com Political Studies -on va escriure la catedràtica Tània Verge, actual consellera d'Igualtat i Feminismes-, Party Politics o Ethnicities. El responsable de Foro de Profesores identifica amb noms i cognoms determinats acadèmics sobretot de l'àmbit de les ciències polítiques -destaquen el director del CEO, Jordi Muñoz, l'exdirector de l'organisme, Jordi Argelaguet, els professors Toni Rodon, Laia Balcells, Francesc Amat, Marc Guinjoan o Lluís Pérez Lozano, entre més- i repassa els seus vincles, si en tenen, amb partits polítics o els càrrecs que han ostentat.
Cartes als editors de les revistes
Consultat per aquest diari, Foro de Professores assegura que l'objectiu no és assenyalar investigadors catalans, sinó identificar el paper de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, entitat que depèn del Departament de la Presidència i que va ser dirigida per Requejo fins l'any 2021, a l'hora crear contingut acadèmic a favor del procés sobiranista. Malgrat tot, els acadèmics assenyalats apunten que membres de l'entitat espanyolista també han pressionat editors de revistes especialitzades on s'han publicat articles seus, si bé aquests no els han donat credibilitat i les investigacions s'han mantingut. Com ho feien? Abans del text de Conde fet públic a El Mundo, la seva organització havia enviat, sense èxit, cartes a comitès editorials assenyalant suposats conflictes d'interessos.
Des de l'entitat admeten que s'han enviat cartes a diverses revistes acadèmiques i que han rebut respostes diverses. "Hem rebut respostes de tot tipus, però no creiem que sigui ètic reproduir-les en públic", assenyala Carlos Conde en declaracions a NacióDigital. Assegura que diversos editors els han donat la raó en relació al "potencial conflicte d'interessos", d'altres han defensat els seus procediments a l'hora d'admetre els articles acadèmics, i d'altres els han notificat que han rebut la carta i no han donat més resposta. "Hem esperat sis mesos abans de publicar l'article", indica Conde. Els acadèmics assenyalats no tenen constància que cap paper s'hagi deixat de publicar, però sí que indiquen que les pressions a revistes venen de lluny.
En què es basa Foro de Profesores per dir que els articles estan alineats amb les tesis sobiranistes? "Hi ha diferents graus d'alineament i ens basem en els nostres anàlisis dels articles", argumenta Conde. Assegura que no es posa en qüestió la "professionalitat" dels investigadors. "En general són intel·lectualment solvents i amb trajectòries sòlides, però creiem que haurien hagut de ser més transparents a l'hora de declarar les seves afiliacions a entitats de marcat perfil polític", diu el coordinador de l'associació. Insisteix també que no demanen la "censura" de cap dels articles, només que s'especifiqui els vincles dels autors amb determinats organismes. Han pogut demostrar que els articles siguin incorrectes o falsos? "No, no hem fet aquesta feina", reconeix Conde.
Una associació ben connectada
Assenyalar acadèmics no és nou i en alguns casos ha tingut conseqüències importants. Un cas rellevant de fa uns anys va afectar l'exconsellera i catedràtica Clara Ponsatí. L'any 2013, les pressions del govern espanyol van forçar que no se li renovés la càtedra Príncep d'Astúries a la Universitat de Georgetown per haver defensat el dret a decidir de Catalunya. Aleshores, l'associació Foro de Professores encara no existia. Nou anys després, aquesta entitat espanyolista és petita però manté línia directa amb institucions polítiques i acadèmics de prestigi a Espanya, amb capacitat de decisió. No és casualitat que Irene Lozano, secretària d'Estat i qui va ser responsable d'España Global, fos l'encarregada de clausurar el seu primer congrés l'any 2019.
Articles com el d'El Mundo poden tenir conseqüències a l'hora, per exemple, d'aconseguir beques o tirar endavant projectes? Depèn de cada cas. En aquells perfils senior, amb posicions estables o amb una producció acadèmica d'àmbit internacional, difícilment tindrà efecte, però sí que pot posar en alerta els responsables de les revistes on s'enviïn els articles. D'altres, més joves o que vulguin quedar-se a investigar a l'estat espanyol poden veure's perjudicats per campanyes d'aquestes característiques, perquè entre els membres de Foro de Profesores hi ha noms amb ascendència dins el món acadèmic espanyol, com José Ramon Montero, catedràtic emèrit de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid o Montserrat Baras, professora jubilada de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre d'altres. "Estan ben connectats", assenyala Rodon.
A l'hora d'atorgar beques o projectes, doncs, alguns dels assenyalats temen que campanyes com la de de Foto de Profesores acabin influint als membres del comitè que ha de prendre la decisió, especialment si és a l'estat espanyol. "Pot haver-hi vetos o males valoracions d'alguns candidats per acabar donant la beca a algú que té menys currículum", apunta el professor Marc Guinjoan. A nivell internacional, és diferent i la capacitat d'incidència és molt menor. Així s'ha evidenciat per ara amb el nul èxit assolit per frenar articles a revistes especialitzades, una estratègia que, si acabés reeixint, podria tancar les portes a joves acadèmics que necessiten publicar-hi per seguir progressant en la carrera.
Mostres de suport del món acadèmic
Des que va esclatar la polèmica, no han estat poques les veus que han donat suport públic als acadèmics assenyalats. També des de posicions contràries a la independència de Catalunya. Destaca especialment el fil de Twitter del professor de Dret José Luis Martí, que també va publicar un paper en el marc de l'especial coordinat per Requejo i Sanjaume. Martí explica com es va preparar aquest especial i ressalta la qualitat acadèmica i la seriositat dels investigadors assenyalats. Molts altres noms, com el del professor de la Universitat Carlos III Lluís Orriols, també han defensat la qualitat dels acadèmics afectats.
Tot plegat, fa pensar als implicats consultats que tenen el suport del gruix de la comunitat acadèmica i que la campanya no tindrà més recorregut. L'argument esgrimit de forma transversal per prestigiosos experts de Catalunya i d'arreu de l'Estat és simple: independentment de la ideologia dels autors, la qualitat de la seva recerca n'avala el rigor i és una mala praxis assenyalar-los a priori per com pensen i no per com exerceixen.