El jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona ha admès a tràmit la querella presentada pel president, Roger Torrent, i l’exconseller i diputat, Ernest Maragall, tots dos d'ERC, pel cas d'espionatge polític de què van ser víctimes mitjançant l'Spyware Pegasus, de l'empresa israeliana NSO Group. Així ho ha explicat la presidència de la cambra catalana.

És una eina que només pot ser adquirida i utilitzada pels estats, fet que va fer que totes les mirades es posessin sobre el ministeri de l'Interior i els cossos i forces de seguretat de l'estat, que van negar ràpidament un nou cas de guerra bruta contra el moviment independentista. 

[noticia]205977[/noticia]
El cas el van fer públic els diaris The Guardian i El País el 14 de juliol i va ser confirmat per Whatsapp -l'espionatge va començar a través d'aquesta app- i el grup d’investigació Citizen Lab. L'atac va produir-se l'any 2019 aprofitant una vulnerabilitat de Whatsapp a 1.400 persones arreu del món, i permet accedir a totes les dades i missatges del mòbil, a més d’activar el micròfon i la càmera de manera remota.

Segons han recordat els portaveus de Torrent, es tracta d’un programa que s’utilitza en la lluita contra el terrorisme i el narcotràfic, que ha estat denunciat múltiples vegades per organismes internacionals de defensa dels drets humans per la seva utilització abusiva i injustificada contra activistes, polítics, advocats i periodistes.

Torrent va denunciar, quan es va conèixer el cas, que es demostrava que "a l’Estat espanyol es practica l’espionatge polític" per "perseguir la dissidència" en el marc d’una "causa general contra l’independentisme". Torrent va instar al Govern espanyol a investigar els fets, i ho va refermar en una conversa telefònica amb la Ministra de Defensa, Margarida Robles, de qui depèn el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). A més, juntament amb Maragall, va informar de l’atac a instàncies internacionals com Amnistia Internacional, el relator de les Nacions Unides sobre llibertat d’expressió o la comissària pels Drets Humans del Consell d’Europa.

El 28 de juliol, el Parlament va presentar una denúncia per investigar el cas, i dos dies després, Torrent i Maragall varen presentar la querella que ara ha estat admesa a tràmit.