L'amnistia ja és una realitat per a Oriol Junqueras i ho serà, en qüestió de dies, per a Carles Puigdemont. El capítol de la repressió s'acaba i, ara, els independentistes esperen poder obrir el de la resolució del conflicte polític, difícil si les enquestes es compleixen i qui arriba a la Moncloa és un govern de PP i Vox. L'amnistia, doncs, és a prop del punt i final, però queda ben oberta la ferida entre el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. El xoc institucional, gestat des de fa anys i que ha esclatat per la negativa del Suprem a acatar la desjudicialització del procés, és una evidència i es personifica en dos noms: Cándido Conde-Pumpido, president del TC i d'òrbita progressista, i Manuel Marchena, expresident de la sala penal del Suprem i del sector conservador.
En la carpeta de l'amnistia, és pertinent recordar una conferència de l'abril de 2025 en què Pablo Llarena, jutge instructor de la causa de l'1-O, treia pit de la interpretació que ha permès bloquejar l'aplicació de l'amnistia els últims dos anys, i advertia dels límits de l'actuació del Constitucional. Semblava, en aquell moment, que el Suprem tenia la paella pel mànec. "Al TC li correspon interpretar la constitucionalitat d'una llei [...] però decidir l'àmbit d'aplicació d'una llei li toca al Suprem. No té cap recorregut cap recurs d'empara que es pugui plantejar", deia aleshores Llarena. I afegia que el criteri sobre la malversació era vàlid i "al TC no li correspon canviar una interpretació dels tribunals ordinaris per una altra que li sembli millor".
El jutge ho afirmava amb vehemència per deixar clar que, al seu criteri, la decisió presa pel Suprem oferia seguretat jurídica, previsibilitat i era lògica. En altres paraules, que era de sentit comú concloure que l'amnistia de l'1-O deixava fora els principals líders del referèndum perquè la malversació en quedava fora de l'àmbit d'aplicació. El Constitucional ha esmenat amb claredat aquest criteri. En el recurs de Dolors Bassa que ha servit a la resta d'independentistes, la majoria progressista capitanejada per Conde-Pumpido, ha conclòs que el Suprem va fer una interpretació "extensiva", "manifestament contradictòria", "imprevisible", "irracional", "incoherent" i "fora del sentit comú", i suposava una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. No ha aplicat la llei, com demanava Llarena, però l'ha fet aplicar al Suprem.
La forma (però sobretot el fons) enerva Marchena
El to del Constitucional -però, sobretot, el fons- és el que ha enervat el Suprem. Tant Llarena com Marchena, en dues resolucions aquesta setmana, han fet evident aquest malestar amb retrets inèdits fins ara a la feina del TC i de la majoria progressista. Hi ha tres elements destacats en la crítica dels jutges. El primer, el més dur, és que acusa el Constitucional d'apartar-se de la seva funció i suplantar la feina del Suprem. "El tribunal ha eixamplat fins a límits inèdits l'espai que s'entén per garanties constitucionals", diu Marchena. Parla de "mutació" en les funcions del TC per convertir-se en "una última instància amb capacitat de revisió" del criteri del Suprem, "desdibuixant" així les relacions entre jutges que fixa la pròpia Constitució.
El segon gran argument que esgrimeix la sala penal és el dels qualificatius "manifestament prescindibles" que s'inclouen en la sentència del TC sobre Bassa. Una frase de Marchena ho retrata de manera precisa: "La innecessària grandiloqüència revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit que correspon al Suprem amb expressions que criden a camuflar la intensitat de la ingerència". La crítica deixa entreveure, també, l'orgull ferit que hi ha entre els jutges del Suprem pel revés del TC i un cert intent de justificar que, a parer seu, la interpretació que van fer de l'amnistia no era pas arbitrària ni fora de lògica, com insinua Conde-Pumpido.
Marchena, a més, dirigeix la crítica no pas cap al TC en general, sinó cap a la majoria progressista, els set magistrats que en les resolucions més controvertides han fet prevaldre el seu criteri contra el de la minoria conservadora, que en el cas de l'amnistia donava la raó al Suprem. Aquest és el tercer gran argument: és una manera d'assenyalar la politització del tribunal de garanties, amb una majoria afí al PSOE. Ara bé, de la politització no se n'escapa, tampoc, el Suprem i la poderosa sala penal, de marcat caràcter conservador i que el PP volia controlar "per la porta del darrere" situant Marchena com a president del CGPJ. En els últims dies, juristes rellevants han constatat que no és habitual una situació com aquesta, i que els retrets del Suprem cap al Constitucional són inèdits.
Hi haurà més enfrontaments?
El conflicte ve de lluny. I es fa evident en sentències que no necessàriament estan relacionades amb l'1-O, però que han servit al Constitucional, de majoria progressista, per esmenar la plana al Suprem. En són bons exemples la decisió d'impedir tornar a jutjar Arnaldo Otegi pel cas Bateragune o la sentència que constatava vulneració de drets d'un diputat de Podem que va ser inhabilitat pel Suprem. Sobre la taula hi ha altres carpetes, com ara la llei de nets i la decisió de la sala contenciosa-administrativa de suspendre el dret a vot de 160.000 persones, molt criticada pel govern espanyol i que també acabarà sent revisada pel TC en els pròxims mesos. Darrerament, Conde-Pumpido ha advertit que la nacionalitat és indestriable del dret a vot, però el TC no ha frenat la decisió del Suprem. Hi haurà més enfrontaments?
Amb la feina feta i mentre es va aplicant la seva doctrina, Conde-Pumpido feia aquesta setmana "una crida clara i concisa a tots els poders públics i a totes les institucions de l'Estat: respectem-nos entre nosaltres, respectem la Constitució i el Parlament, i respectem el nostre sistema judicial". Missatge clar dirigit a la sala penal del Suprem mentre el president del TC esgota els últims mesos al tribunal de garanties. El seu mandat està caducat i continua a l'espera que hi hagi un acord al Senat per a la seva renovació. Després del 29-N, en funció de les majories, es podrien accelerar els canvis. El PP fa temps que anhela un canvi de majories a l'alt tribunal espanyol.
