"Missió complerta", afirmava aquest dilluns Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i un dels seus homes de la màxima confiança, després de nou anys pilotant-ne la defensa. Les peces del trencaclosques encaixen a poc a poc i la combinació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i del Tribunal Constitucional (TC) comença a enderrocar el bloqueig del Tribunal Suprem amb l'amnistia. L'instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, ha fet un nou moviment i ha confirmat l'aixecament de les ordres de detenció contra Puigdemont i els exiliats, Toni Comín i Lluís Puig, amb crítiques a la majoria progressista del Constitucional, mentre es resisteix encara a tancar el sumari i remetre la causa a la sala penal perquè apliqui definitivament la llei.
És l'última rebequeria de Llarena. Després de nou anys de procediment -amb una política erràtica d'euroordres, tensant fins als límits la interpretació de la llei, i sense haver pogut capturar Puigdemont-, el jutge assumeix que no té altra alternativa que aplicar l'amnistia. Ho farà quan tanqui la investigació, i defensant fins al final el seu criteri amb la malversació -aquell que diu que els líders de l'1-O van aconseguir un enriquiment personal amb l'organització del referèndum-. La resolució d'avui furga en la fractura del TC -cinc magistrats donen la raó al Suprem- i també lamenta la contundència de la sentència redactada per Cándido Conde-Pumpido. "El criteri del Suprem estava fonamentat jurídicament i no era imprevisible", manté l'instructor. Què ha de passar a partir d'ara?
Puigdemont pot tornar
La resolució de Llarena tomba el recurs de Vox i confirma que Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig poden tornar a Catalunya sense risc de ser detinguts. Ja ho podien fer, però la prudència aconsellava esperar a una decisió definitiva. Just després de la sentència del TC sobre Dolors Bassa, el jutge Llarena va aixecar de manera provisional les ordres de detenció, però avisava que el moviment era reversible. Aquest dilluns, el jutge ha confirmat aquest criteri i ha refermat l'aixecament de les mesures cautelars, que han impedit els darrers anys el retorn de Puigdemont i la resta d'exiliats a casa. La causa, però, continua oberta.
Aquesta mateixa setmana, Toni Comín viatjarà a Madrid per prometre la Constitució i recollir l'acta d'eurodiputat. L'exconseller ha convocat diumenge a la frontera entre Catalunya i l'estat francès per creuar a peu, en el que serà el seu retorn "oficial" de l'exili després de nou anys. Pel que fa a Lluís Puig, no ha concretat encara com solemnitzarà el retorn, però sí que ha dit que ha de ser "aviat" per poder exercir com a diputat al Parlament amb normalitat. I Puigdemont? És la gran incògnita. El seu entorn ha alimentat els darrers dies que tornarà després de les eleccions del 29-N, perquè vol que sigui un acte "de país" i no "de partit".
Falta un pas més de Llarena
Falta encara un pas més de Pablo Llarena. Es preveia que avui tanqués el sumari i l'enviés a la sala penal del Suprem per a l'aplicació de l'amnistia, però s'ha quedat a mitges. "El pronunciament es limita a l'aixecament de les ordres de detenció, i no comporta la conclusió del sumari ni substitueix la resolució definitiva sobre l'extinció de la responsabilitat penal i l'arxivament de la causa", afirma el jutge. En altres paraules, Llarena veu inevitable l'amnistia en aplicació de la doctrina del TC, però encara no conclou el sumari perquè diu que falten recursos per resoldre. Fins que no quedi resolt això, el jutge no tancarà la investigació. La decisió, segons fonts jurídiques, arribarà en els pròxims dies.
La decisió definitiva, de la sala penal
Qui tindrà l'última paraula serà la sala penal, que havia de ser l'encarregada de jutjar Puigdemont i els exiliats. No es preveuen sorpreses i, quan rebi la instrucció de Llarena, aplicarà també la doctrina del TC i certificarà l'amnistia. Què farà aleshores Puigdemont? També és una incògnita. El president té prevista una ruta per Catalunya per reconnectar amb el país, mentre a Junts hi ha veus que demanen que assumeixi el rol de cap de l'oposició per confrontar amb Salvador Illa i mirar de taponar la fuga de vots cap a Aliança Catalana. En una entrevista a 2Cat, l'expresident allunyava l'opció de tornar al Parlament, però la decisió encara no està presa.
D'altra banda, la mateixa sala penal és qui ha d'aplicar l'amnistia als casos d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, cosa que podria passar els pròxims dies o setmanes. Quan això passi, tots quatre aconseguiran la restitució dels seus drets polítics i podran ostentar càrrecs públics. Junqueras, que no preveu alterar la seva estratègia de "fer oposició amb responsabilitat i exigència" a Illa quan sigui habilitat, sí que té entre cella i cella presentar-se a les eleccions per ser president de la Generalitat. Quan el Suprem es pronunciï, hi haurà moviments en altres causes, com la de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, pendents de l'amnistia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
