Cándido Conde-Pumpido s'ha deixat veure força en entrevistes i conferències aquestes últimes setmanes, i aquest divendres s'ha reunit amb Salvador Illa a Palau. Ha coincidit, casualment, amb els moments decisius per a l'aplicació de l'amnistia, en què el president del Tribunal Constitucional (TC) ha tingut un paper cabdal. Tothom era conscient, quan el Congrés va aprovar la llei l'any 2024, que acabaria sobre la taula de l'alt tribunal. Fos per recursos del PP o d'altres tribunals, o bé per recursos d'empara dels independentistes si el Suprem buscava algun subterfugi per no aplicar la norma, com finalment va passar. Dos anys després, l'amnistia és a punt de ser una realitat per a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de dirigents independentistes. I Conde-Pumpido pot dir que ha complert la seva missió. "Es pot tancar el capítol processal penal del procés", deia fa uns dies.
El TC ha dictat fins a 20 sentències sobre l'amnistia, totes favorables amb els vots de la majoria progressista. El full de ruta va ser, primer, resoldre els recursos d'inconstitucionalitat, començant pel del PP, abans d'abordar els recursos d'empara. Els arguments d'aquella primera sentència, que avalava l'encaix de la llei a la Constitució, van servir per a tota la resta d'impugnacions, també per resoldre els dubtes sobre la constitucionalitat de la llei que van plantejar diversos tribunals. Ja aleshores es van desestimar arguments com que es tractava d'una "autoamnistia" dels polítics per a ells mateixos. Un argument, per cert, alimentat pel PP i Vox i que va ressonar en els arguments dels magistrats conservadors. La primera conclusió del TC, en tot cas, va ser que la Constitució no prohibeix l'amnistia, i això ja va tenir conseqüències.
Després, l'estratègia ha passat per esperar a la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), perquè resolgués els dubtes de tribunals com el Tribunal de Comptes o l'Audiència Nacional sobre l'encaix de la llei en el dret europeu, sobre si la malversació de l'1-O va afectar els interessos financers de la Unió Europea i sobre si es pot amnistiar el "terrorisme". La decisió va arribar el 16 de juliol i va concloure que l'amnistia era perfectament legal. El Tribunal de Comptes, finalment, ha amnistiat els dirigents del procés, i l'Audiència Nacional està ultimant l'amnistia als CDR acusats de terrorisme. "La sentència del TJUE va ser molt favorable al nostre criteri", deia Conde-Pumpido aquesta setmana en un acte de La Vanguardia. Després de l'estiu, ha recuperat el protagonisme per encarrilar l'aplicació de la llei.
En les darreres setmanes, el president del TC -que, segons diuen, va estar ben informat del transcurs de les negociacions de la llei d'amnistia l'any 2024, per evitar problemes constitucionals- s'ha prodigat per diferents fòrums i mitjans per acotar calendaris, resoldre dubtes i marcar de prop el Suprem. Va ser ell mateix qui va dir, al setembre, que els recursos dels líders del procés es començarien a resoldre a partir del 22 de setembre i va activar la palanca del cas de Dolors Bassa per driblar el bloqueig del magistrat conservador José María Macías i evitar demorar més l'aplicació de la llei. El TC aplicarà la doctrina de Bassa dimarts a Jordi Turull. Mentre el Suprem prepara el seu últim moviment, Conde-Pumpido ja ha situat com a horitzó "les pròximes setmanes" i abans de Nadal perquè l'amnistia estigui completament aplicada.
Marcar de prop el Suprem
Però el magistrat progressista, que va ser fiscal general de l'Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero, també s'ha esforçat per evitar maniobres dilatòries del Suprem. Ho ha fet a través de les seves sentències i, també, en declaracions públiques. "Qüestionar el Tribunal Constitucional és qüestionar la democràcia", va dir fa uns dies a El País. La seva sentència sobre Bassa era ben explícita, i esmenava el criteri de Manuel Marchena de manera contundent. "Ha fet una interpretació imprevisible de la llei", va concloure Conde-Pumpido, amb l'aval de la majoria progressista. I marcava bé el camí a seguir per part de la sala penal: redactar noves resolucions, de manera immediata, i fer "un nou pronunciament en què es declari amnistiat el delicte de malversació". Més clar, l'aigua.
No és la primera vegada que Conde-Pumpido i Manuel Marchena s'enfronten en el terreny jurídic. De fet, el Constitucional -controlat ara per una majoria progressista- i el Suprem -de tarannà més conservador- han protagonitzat moments de tensió els darrers temps. L'any 2024, Conde-Pumpido va tombar dues resolucions controvertides del Suprem, signades per Marchena, per vulneració de drets: una, sobre la inhabilitació de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez; l'altra, per aturar l'intent del Suprem de tornar a jutjar Arnaldo Otegi pel cas Bateragune. La sala penal va acusar el TC d'extralimitar-se en les seves funcions. Amb l'amnistia, Llarena i Marchena acaten sense oposició, però els vots particulars dels conservadors del Constitucional també han acusat els progressistes de "suplantar la tasca del Suprem".
En els darrers anys, PP i Vox han advertit que derogaran la llei d'amnistia quan arribin a la Moncloa, un escenari que no és gens descabellat tenint en compte totes les enquestes. Tindria conseqüències? No. Ho ha explicat aquesta setmana el mateix president del TC. L'amnistia té efectes mentre està en vigor i s'exhaureix un cop s'ha aplicat. Com que és una llei de caràcter penal, es pot derogar, però no es poden revertir el seus efectes. Per tant, la feina està feta, passi el que passi a les eleccions del 29-N. En els darrers temps, les impugnacions de la dreta contra l'amnistia han estat dures, però la decisió ja està presa. "Insistir en la inconstitucionalitat de l'amnistia és qüestionar la legitimitat de la Constitució", apuntava Conde-Pumpido fa uns dies.
Un home d'Estat a les portes de la jubilació
El president del TC ve de família de juristes de prestigi i se'l considera un magistrat amb un profund sentit d'Estat. L'avi va presidir les Audiències Provincials de La Coruña, Valladolid i València. El pare també va tenir pes en la judicatura com a president de diverses audiències territorials, així com en la carrera fiscal. Amb aquests precedents, el tercer Cándido Conde-Pumpido havia de seguir la línia familiar. Va ingressar a la carrera judicial el 1974 com a jutge de primera instància en un poble de Zamora i va anar pujant. El 1985 arribava a president de l'Audiència de Segòvia i deu anys després, el 1995, era nomenat membre de la sala segona del Tribunal Suprem com el magistrat més jove de l'alt tribunal, amb 46 anys.
Contrari a l'independentisme -es va haver d'apartar de la resolució dels recursos contra la sentència de l'1-O pels seus posicionaments previs sobre el procés-, s'ha convertit ara en un dels protagonistes de la desjudicialització del procés, estratègia promoguda pel PSOE. Va arribar a la presidència del TC l'any 2023, amb el canvi de majories a l'alt tribunal, que ha estat determinant per encarrilar l'amnistia. Ara, es troba a les portes de la jubilació. El seu mandat va acabar el desembre de 2025, però el Senat no es posa d'acord per renovar els magistrats que li corresponen. Conde-Pumpido va avisar perquè ho anessin preparant, però no hi ha hagut moviments. El termini acaba el 30 de novembre, justament l'endemà de les eleccions. El seu temps al Constitucional s'acaba, però la missió ha estat completada. Què farà quan es retiri? "Descansar".
