Es diu que no serveix per a res i és l'etern oblidat de la política espanyola, però aquest cop el Senat ha entrat en campanya tant a l'esquerra com a la dreta. El PSOE i els partits del Front Ampli ja han tancat un acord per anar plegats a la cambra alta espanyola el 29-N amb l'única excepció de Catalunya i les Canàries. Sota el nom "Senat de Progrés", es repartiran els candidats segons els resultats del 2023 per tal d'optimitzar els resultats. I a l'altra banda, el PP i Vox treballen en un acord per presentar-se junts com a resposta al pacte progressista. Però, si tan "inútil" és el Senat, per què s'ha obert aquesta batalla pel seu control?
La clau està en les majories. Qui tingui l'absoluta al Senat, pot fer una mena de "boicot" al Congrés a través de tombar -temporalment- les lleis que s'aprovin a la cambra baixa. Però una majoria absoluta també és la que va permetre aplicar l'article 155 a Catalunya després de l'1-O. Anant una mica més lluny, amb la majoria de tres cinquenes parts, entren en joc escenaris molt més delicats, com l'elecció de jutges per al Tribunal Constitucional o fins i tot la reforma de la Constitució com a grans elements que poden marcar la pròxima legislatura. Amb unes enquestes que donen la victòria a PP i Vox, el PSOE espera disputar el Senat perquè la dreta no tingui un poder total.
Un boicot temporal al govern espanyol
El primer avantatge de controlar el Senat és aquest boicot temporal a les lleis del govern espanyol o de la majoria del Congrés. I aquesta legislatura ja hi ha hagut casos pràctics que ajuden a entendre-ho. Les normes que el PSOE ha aconseguit aprovar amb la majoria al Congrés, han caigut al Senat perquè el PP tenia la majoria absoluta. Realment, però, es tracta d'un alentiment dels terminis: la llei rebutjada pel Senat torna a mans del Congrés, que rebutja les apreciacions de la cambra alta espanyola i dona llum verda a la norma sense cap més inconvenient.
En la mateixa línia, una majoria al Senat permet impulsar comissions d'investigació o compareixences per desgastar els rivals. El PP ho ha fet amb els casos de corrupció que afecten el PSOE, fins al punt de convertir la cambra alta en una mena de "tribunal" on fer-hi judicis paral·lels. Un govern de la dreta i l'extrema dreta, però amb un Senat controlat per les esquerres, podria fer tastar a Feijóo la seva pròpia medicina.
L'aplicació del 155
Una altra eina que es pot aprovar amb una majoria absoluta de la cambra és l'article 155. Una mesura que, tal com està previst en les condicions més extremes, pot suposar la suspensió temporal de l'autonomia i que només es pot fer a proposta del govern espanyol. La Constitució, però, fixa en quines condicions es pot recórrer a aquesta via. Cal que l'autonomia en qüestió no compleixi les obligacions que imposa la Carta Magna o actuï de forma que "atempti greument contra l'interès general d'Espanya".
L'únic cop que s'ha aplicat va ser l'octubre del 2017 a Catalunya, segons després que el Parlament declarés la independència. Llavors, no va caldre cap majoria d'una banda o l'altra, ja que el 155 proposat pel govern de Mariano Rajoy va rebre el suport del 83% de la cambra alta espanyola amb els vots favorables del PP, el PSOE i Ciutadans. Durant el govern de Felipe González, el mecanisme es va activar amb el govern de les Illes Canàries, que finalment va obeir i no va ser necessària la suspensió de l'autonomia.
Noves majories al TC
Però més enllà d'un boicot que és temporal o un 155 que no està sobre la taula, hi ha dues claus més que afecten al Senat el 29-N i que tenen a veure amb una majoria més alta. Les enquestes donen una victòria folgada a PP i Vox al Congrés, però això també pot tenir conseqüències a la cambra alta espanyola. Si la majoria absoluta que ara té el PP es converteix en una majoria de tres cinquenes parts -fixada en els 161 escons- juntament amb Vox, s'obre la porta canviar les majories al Tribunal Constitucional sense haver de pactar amb l'altre gran partit, i evitant situacions de bloqueig habituals els últims anys.
Actualment l'alt tribunal és de majoria progressista, fet que ha estat clau, sense anar més lluny, en l'aval definitiu a l'amnistia del procés. Els reiterats posicionaments favorables del TC han estat el cop definitiu al mur que havia alçat el Suprem contra l'aplicació de la norma. Doncs bé, si PP i Vox tinguessin la majoria de tres cinquenes parts al Senat podrien provocar un canvi de majories i fer que el domini fos conservador en un òrgan que, habitualment, també analitza si les lleis de les autonomies excedeixen els límits de la Constitució. I on Catalunya ja ha patit retallades per totes bandes.
Ara hi ha set jutges progressistes i cinc conservadors. El Congrés i el Senat en nomenen quatre cadascun mentre que el govern espanyol i el Consell General del Poder Judicial en poden nomenar dos més, respectivament. A la cambra baixa, la majoria de tres cinquenes parts de PP i Vox sembla més improbable. Mentrestant, si la dreta aconseguís majoria de tres cinquenes parts a la cambra alta, podria renovar els càrrecs caducats i imposar la majoria conservadora, sense haver de pactar amb l'altre gran partit. Ara hi ha dos progressistes i dos conservadors nomenats pel Senat, un d'ells el president, Cándido Conde-Pumpido, però estan caducats i cal renovar-los. Després del 29-N, els populars veurien l'oportunitat per nomenar-ne quatre de conservadors i fer-se amb la majoria del TC.
La reforma de la Constitució
La mateixa suma de tres cinquenes parts permet modificacions de la Constitució previstes en l'article 167 de la Carta Magna, cosa que pretén Vox, i que caldria veure si el PP li compra. L'extrema dreta no ha amagat mai que volen prendre competències a les autonomies perquè se les quedi el govern espanyol, i ha situat al centre les d'Educació, Sanitat, Seguretat i Justícia. És un posicionament impopular entre el PP, que presideix actualment bona part de les comunitats, però tot dependrà de la força que tinguin els ultres després del 29-N. I les enquestes miren amb bons ulls el partit de Santiago Abascal. En tot cas, però, caldria que PP i Vox aconseguissin una majoria de 210 diputats al Congrés per poder impulsar reformes constitucionals.
Com funciona el Senat?
El Senat és la cambra de representació territorial i té la seva pròpia lògica: són 257 senadors en total, però el 29-N només se n'escolliran -de manera nominal i tres per demarcació- 208. La resta, 58, són de designació autonòmica i van canviant segons es produeixen les eleccions a cada territori. En aquest segon àmbit, el PP parteix ja amb avantatge, perquè en té 23 d'autonòmics mentre que el PSOE en marca 19 i Vox cinc.
En l'última legislatura, de fet, els populars han tingut majoria absoluta i no han tingut dependència de l'extrema dreta. Ara, amb el moviment de les esquerres, la cosa canvia. La divisió de vots a l'esquerra que el 2023 va fer que no es pogués repetir la majoria del Congrés al Senat no existirà, perquè tots els vots del Front Ampli aniran a la coalició amb el PSOE. Si el PP i Vox no arriben a un acord, la majoria de dretes pot perillar.
