06
de maig
de
2023, 10:02
Actualitzat:
08
de maig,
8:09h
"No s'adonen que no se'n surten". El diagnòstic el comparteixen, per separat, dos alts dirigents de Junts. Es refereixen a la tasca del Govern, que aquesta setmana ha vist com s'enverinava encara més el caos de les oposicions -resolt amb una nova convocatòria i la rescissió del contracte amb l'empresa a qui es va encarregar la gestió dels exàmens- i com el Parlament tirava endavant una proposta de Junts per recuperar el consens al voltant de la sequera. Dues qüestions que han fet dibuixar un somriure als dirigents del partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull, que hauria estat més complet sense la Junta Electoral Central (JEC), que ja ha desposseït la líder de la formació del seu escó i, ara sí, ha obert definitivament el meló sobre qui situar a la presidència del Parlament. Un meló que és delicat a les portes d'unes eleccions municipals en què Junts s'hi juga molt més que l'alcaldia de Barcelona.
L'aprovació de la proposició de la sequera, que va comptar amb els vots d'ERC i del PSC, és el primer gran triomf des que el partit va decidir sortir del Govern. La clau va ser matisar el règim sancionador que havia impulsat l'executiu i que, el 31 de març, va fer embarrancar el consens en la cimera específica celebrada al Palau de la Generalitat. Va ser en aquell moment que Junts va decidir posar en marxa una proposta pròpia pensada per resoldre un problema concret i cada vegada més urgent -la manca d'aigua, derivada tant de les precipitacions escasses com de la crisi climàtica- amb una manera de fer "responsable" -així ho defineixen a la sala de màquines del partit- en contraposició a la "inacció" del Govern. "Hem governat des de l'oposició", assenyala un alt dirigent de Junts consultat per Nació, que ressalta que si el partit ha pogut recuperar "centralitat" és perquè l'executiu "ha deixat" que existís aquest espai.
D'on arrenca tota la maniobra? De la discussió sobre el règim sancionador que va enquistar la cimera de finals de març. En un recés, el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, va conversar amb Pere Aragonès i també amb el cap de files del PSC, Salvador Illa. La data d'inici del règim sancionador era el principal escull: Batet plantejava que arrenqués l'1 de juliol, escenari avalat pel Govern, però el PSC no es movia del setembre. El dirigent de Junts li va demanar a Aragonès que aguantés la posició amb l'1 de juliol, però el president, en veure que no hi havia consens, va esquivar un acord només amb els exsocis. A la sortida de la trobada, Batet ja va anunciar que Junts presentaria una proposta pròpia per resoldre el conflicte.
El detall del text va ser compartit amb el PSC i amb ERC. Aragonès va posar-se en contacte amb Junts -abans de la cimera ja hi havia hagut contactes entre Jordi Turull i el president, i també entre Batet i la consellera Teresa Jordà- per validar l'inici de la negociació. La solució que s'acaba trobant per esquivar l'escull de les dates de les sancions és vincular-les a la propera convocatòria de subvencions, desllorigador final del document. En total, es van celebrar vuit reunions amb ERC, el PSC i també el Govern. Per part dels republicans hi han participat David Mascort, secretari general d'Acció Climàtica, i també Samuel Reyes, director general de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a banda de Marta Vilalta i Eugeni Villalbí com a diputats.
En el cas del PSC, les converses han estat gestionades per Illa, Alícia Romero i la diputada Sílvia Paneque. Batet ha estat acompanyat en les converses per Mònica Sales, Salvador Vergés i Quim Calatayud. El terreny es va començar a abonar del tot a partir del dilluns 24 d'abril, quan Aragonès s'implica en les converses i les reunions comencen a desenvolupar-se a partir de l'endemà. Aquell dijous també hi va haver contactes de Junts amb el PSC. "Els socialistes s'han mogut, hi ha hagut una bona interlocució", resumeixen des del partit que lideren Turull i Borràs. Amb l'aprovació del text, Junts es pot apuntar el primer gran triomf legislatiu des de l'oposició, on van decidir aterrar després d'una consulta que encara té conseqüències.
L'aprovació de la proposició de la sequera, que va comptar amb els vots d'ERC i del PSC, és el primer gran triomf des que el partit va decidir sortir del Govern. La clau va ser matisar el règim sancionador que havia impulsat l'executiu i que, el 31 de març, va fer embarrancar el consens en la cimera específica celebrada al Palau de la Generalitat. Va ser en aquell moment que Junts va decidir posar en marxa una proposta pròpia pensada per resoldre un problema concret i cada vegada més urgent -la manca d'aigua, derivada tant de les precipitacions escasses com de la crisi climàtica- amb una manera de fer "responsable" -així ho defineixen a la sala de màquines del partit- en contraposició a la "inacció" del Govern. "Hem governat des de l'oposició", assenyala un alt dirigent de Junts consultat per Nació, que ressalta que si el partit ha pogut recuperar "centralitat" és perquè l'executiu "ha deixat" que existís aquest espai.
D'on arrenca tota la maniobra? De la discussió sobre el règim sancionador que va enquistar la cimera de finals de març. En un recés, el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, va conversar amb Pere Aragonès i també amb el cap de files del PSC, Salvador Illa. La data d'inici del règim sancionador era el principal escull: Batet plantejava que arrenqués l'1 de juliol, escenari avalat pel Govern, però el PSC no es movia del setembre. El dirigent de Junts li va demanar a Aragonès que aguantés la posició amb l'1 de juliol, però el president, en veure que no hi havia consens, va esquivar un acord només amb els exsocis. A la sortida de la trobada, Batet ja va anunciar que Junts presentaria una proposta pròpia per resoldre el conflicte.
Reunió de la comissió interdepartamental de la sequera. Foto: Govern
El detall del text va ser compartit amb el PSC i amb ERC. Aragonès va posar-se en contacte amb Junts -abans de la cimera ja hi havia hagut contactes entre Jordi Turull i el president, i també entre Batet i la consellera Teresa Jordà- per validar l'inici de la negociació. La solució que s'acaba trobant per esquivar l'escull de les dates de les sancions és vincular-les a la propera convocatòria de subvencions, desllorigador final del document. En total, es van celebrar vuit reunions amb ERC, el PSC i també el Govern. Per part dels republicans hi han participat David Mascort, secretari general d'Acció Climàtica, i també Samuel Reyes, director general de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a banda de Marta Vilalta i Eugeni Villalbí com a diputats.
En el cas del PSC, les converses han estat gestionades per Illa, Alícia Romero i la diputada Sílvia Paneque. Batet ha estat acompanyat en les converses per Mònica Sales, Salvador Vergés i Quim Calatayud. El terreny es va començar a abonar del tot a partir del dilluns 24 d'abril, quan Aragonès s'implica en les converses i les reunions comencen a desenvolupar-se a partir de l'endemà. Aquell dijous també hi va haver contactes de Junts amb el PSC. "Els socialistes s'han mogut, hi ha hagut una bona interlocució", resumeixen des del partit que lideren Turull i Borràs. Amb l'aprovació del text, Junts es pot apuntar el primer gran triomf legislatiu des de l'oposició, on van decidir aterrar després d'una consulta que encara té conseqüències.