05
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
16:00h
Setmana frenètica per a Laura Vilagrà, que tanca amb un nou anunci després del desgavell en les oposicions per a l'estabilització d'interins. Enmig de la tempesta política per les fortes crítiques dels partits de l'oposició, però també dels sindicats i persones afectades, el Govern ha hagut de prendre decisions amb celeritat. La primera va ser la destitució de la secretària general de Funció Pública, Marta Martorell. També s'han anunciat ja noves dates per repet¡r tots els processos fallits. I, aquest divendres, Vilagrà ha anat més enllà i ha anunciat que rescindiran el contracte amb l'empresa a qui s'havia encarregat tutelar el procés, CEGOS, i també que se'ls demanarà una indemnització de "com a mínim" un milió d'euros.
En la seva intervenció al Parlament -l'havien demanada PSC i Junts, i la consellera de la Presidència va mostrar la seva predisposició a oferir explicacions a la cambra-, Vilagrà ha assegurat que el paper de l'empresa en tot el procés -en la qual estaven en licitació fins a 1.825 places amb més de 13.000 aspirants- ha suposat un "incompliment flagrant", i per aquest motiu ha apuntat que ha d'assumir la seva responsabilitat: "El que va passar és injustificable i un trencament total de les condicions contractuals".
Durant tota la setmana el Govern ha celebrat reunions i ha comunicat mesures per posar solució al caos generat dissabte en les oposicions. La tercera reunió amb els sindicats va ser aquest dijous, i va servir per avançar cap a un calendari de solució. Després de la trobada, l'executiu va concretar que s'hauran de repetir els 72 processos externalitzats a l'empresa CEGOS i va anunciar que s'indemnitzarà econòmicament la totalitat dels opositors. La data de les noves proves serà l'1 de juliol per als aspirants a les places d'agents rurals, execució penitenciària i laborals transversals mentre que el 8 de juliol s'examinaran els opositors a l'àmbit funcionarial. L'executiu ja treballa per preparar-les amb la pressió que aquest cop res pot fallar.
En la seva intervenció, més enllà dels anuncis, Vilagrà ha lamentat una vegada més les incidències i ha assegurat que la "primera disgustada" és ella mateixa. "Ens sap greu la situació sobrevinguda. No podíem errar. No podia anar malament. Ens ho vam pensar molt com fer-ho", ha apuntat. En aquest punt, ha explicat que precisament per aquesta voluntat que tot sortís bé, es va contractar una empresa per tutelar els processos. Ara bé, ha negat, com han dit diversos partits polítics, que fos una externalització: "No hem externalitzat les oposicions, perquè personal propi ha estat en tot moment pendent del procés. Però hem destinat aquest personal a tasques de valor afegit, i no a tasques tècniques i logístiques".
També per les crítiques, ha deixat ben clar que no plegarà: "Ara toca mirar endavant. Prendre decisions. Ho estem fent i ja ho hem fet. No soc de les que marxa quan hi ha problemes". La número dos d'Aragonès ha reivindicat que l'executiu no ha "defugit" de les responsabilitats, i ha tret pit de, en menys d'una setmana, haver entomat la situació. Així mateix, ha recordat que s'indemnitzarà els afectats, si bé s'ha declarat conscient que aquesta compensació econòmica no compensarà "tot el patiment".
L'oposició, davant de totes aquestes explicacions, continua insatisfeta i no ha aconseguit que se li respongui una pregunta que s'ha repetit: "Qui va donar l'ordre de contractar l'empresa?". Els partits més contundents contra Vilagrà han estat el PSC i la CUP, que gairebé han demanat la dimissió de la consellera. La socialista Marta Moreta ha acusat el Govern d'actuar amb "prepotència" i ha advertit que arribaran fins al final de saber qui va prendre la decisió d'encarregar la "privatització" del servei. "Representa la falta de capacitat i demostra la seva incompetència. De moment no li demanarem la dimissió, però realment se la mereix", ha avisat. Des de la CUP, Basha Changue ha considerat que és hora de "rectificar" o "plegar", i ha carregat contra la decisió del Govern de contractar una empresa per aquest servei. "És la punta de l'iceberg d'un procés d'estabilització nefast, amb la col·laboració necessària dels partits i sindicats majoritaris que han fet possible l'ERO encobert més gran de la història", ha afegit.
Més suaus han estat els representants de Junts i En Comú Podem. En primer lloc, Glòria Freixa ha posat damunt la taula el patiment i l'angoixa que ha suposat aquest caos per a les persones afectades més enllà de la discussió política. I per això, ha lamentat que, a parer seu, encara no s'hagin assumit responsabilitats des del Govern. També ha advertit que estaran molt "amatents" a l'organització de les noves proves: "No podem confiar en vostès". Des dels comuns, Joan Carles Gallego ha expressat la seva indignació pel que ha passat, però ha reconegut que s'ha actuat amb "celeritat". Així mateix, ha demanat defugir dels retrets creuats i focalitzar els esforços a resoldre la situació: "La responsabilitat política no és començar a discutir si calen més o menys dimissions, sinó si hi ha un compromís cert per abordar la solució del problema".
La compareixença d'aquest divendres és una nova prova d'estrès del Govern que encara no ha aconseguit amainar la tempesta. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va haver d'admetre dimecres al Parlament que les incidències detectades eren "inadmissibles", però va esquivar les exigències de noves dimissions mentre els grups parlamentaris -PSC, Junts i PP- furgaven en la "incompetència" del seu executiu per organitzar els exàmens.
En la seva intervenció al Parlament -l'havien demanada PSC i Junts, i la consellera de la Presidència va mostrar la seva predisposició a oferir explicacions a la cambra-, Vilagrà ha assegurat que el paper de l'empresa en tot el procés -en la qual estaven en licitació fins a 1.825 places amb més de 13.000 aspirants- ha suposat un "incompliment flagrant", i per aquest motiu ha apuntat que ha d'assumir la seva responsabilitat: "El que va passar és injustificable i un trencament total de les condicions contractuals".
Durant tota la setmana el Govern ha celebrat reunions i ha comunicat mesures per posar solució al caos generat dissabte en les oposicions. La tercera reunió amb els sindicats va ser aquest dijous, i va servir per avançar cap a un calendari de solució. Després de la trobada, l'executiu va concretar que s'hauran de repetir els 72 processos externalitzats a l'empresa CEGOS i va anunciar que s'indemnitzarà econòmicament la totalitat dels opositors. La data de les noves proves serà l'1 de juliol per als aspirants a les places d'agents rurals, execució penitenciària i laborals transversals mentre que el 8 de juliol s'examinaran els opositors a l'àmbit funcionarial. L'executiu ja treballa per preparar-les amb la pressió que aquest cop res pot fallar.
En la seva intervenció, més enllà dels anuncis, Vilagrà ha lamentat una vegada més les incidències i ha assegurat que la "primera disgustada" és ella mateixa. "Ens sap greu la situació sobrevinguda. No podíem errar. No podia anar malament. Ens ho vam pensar molt com fer-ho", ha apuntat. En aquest punt, ha explicat que precisament per aquesta voluntat que tot sortís bé, es va contractar una empresa per tutelar els processos. Ara bé, ha negat, com han dit diversos partits polítics, que fos una externalització: "No hem externalitzat les oposicions, perquè personal propi ha estat en tot moment pendent del procés. Però hem destinat aquest personal a tasques de valor afegit, i no a tasques tècniques i logístiques".
També per les crítiques, ha deixat ben clar que no plegarà: "Ara toca mirar endavant. Prendre decisions. Ho estem fent i ja ho hem fet. No soc de les que marxa quan hi ha problemes". La número dos d'Aragonès ha reivindicat que l'executiu no ha "defugit" de les responsabilitats, i ha tret pit de, en menys d'una setmana, haver entomat la situació. Així mateix, ha recordat que s'indemnitzarà els afectats, si bé s'ha declarat conscient que aquesta compensació econòmica no compensarà "tot el patiment".
L'oposició, davant de totes aquestes explicacions, continua insatisfeta i no ha aconseguit que se li respongui una pregunta que s'ha repetit: "Qui va donar l'ordre de contractar l'empresa?". Els partits més contundents contra Vilagrà han estat el PSC i la CUP, que gairebé han demanat la dimissió de la consellera. La socialista Marta Moreta ha acusat el Govern d'actuar amb "prepotència" i ha advertit que arribaran fins al final de saber qui va prendre la decisió d'encarregar la "privatització" del servei. "Representa la falta de capacitat i demostra la seva incompetència. De moment no li demanarem la dimissió, però realment se la mereix", ha avisat. Des de la CUP, Basha Changue ha considerat que és hora de "rectificar" o "plegar", i ha carregat contra la decisió del Govern de contractar una empresa per aquest servei. "És la punta de l'iceberg d'un procés d'estabilització nefast, amb la col·laboració necessària dels partits i sindicats majoritaris que han fet possible l'ERO encobert més gran de la història", ha afegit.
Més suaus han estat els representants de Junts i En Comú Podem. En primer lloc, Glòria Freixa ha posat damunt la taula el patiment i l'angoixa que ha suposat aquest caos per a les persones afectades més enllà de la discussió política. I per això, ha lamentat que, a parer seu, encara no s'hagin assumit responsabilitats des del Govern. També ha advertit que estaran molt "amatents" a l'organització de les noves proves: "No podem confiar en vostès". Des dels comuns, Joan Carles Gallego ha expressat la seva indignació pel que ha passat, però ha reconegut que s'ha actuat amb "celeritat". Així mateix, ha demanat defugir dels retrets creuats i focalitzar els esforços a resoldre la situació: "La responsabilitat política no és començar a discutir si calen més o menys dimissions, sinó si hi ha un compromís cert per abordar la solució del problema".
La compareixença d'aquest divendres és una nova prova d'estrès del Govern que encara no ha aconseguit amainar la tempesta. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va haver d'admetre dimecres al Parlament que les incidències detectades eren "inadmissibles", però va esquivar les exigències de noves dimissions mentre els grups parlamentaris -PSC, Junts i PP- furgaven en la "incompetència" del seu executiu per organitzar els exàmens.