24
de març
de
2017, 22:00
Actualitzat:
27
de març,
17:32h
Coordinació per celebrar el referèndum i per esquivar els entrebancs que pugui posar l'Estat. Aquests són dos dels objectius de les reunions que se celebren periòdicament al Palau de la Generalitat entre els principals actors del procés d'independència. Segons ha pogut saber NacióDigital, en aquestes trobades coincideixen el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, alts dirigents de Junts pel Sí -com ara Jordi Turull o Marta Rovira, representants de la CUP -tant del grup parlamentari com del consell polític dels anticapitalistes- i els presidents de les tres entitats civils: Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Tots plegats donen forma a l'estat major del procés.
Aquestes reunions, que se celebren de forma discreta, serveixen per traçar l'estratègia i informar dels avenços que es fan en el camí de la votació i la seva existència ha estat confirmada per almenys cinc fonts coneixedores de les cites. Una de les claus de la fase final del camí cap al referèndum es basarà en la mobilització popular permanent i en la combinació de la feina institucional amb la de les entitats, i és per això que hi assisteixin Jordi Sànchez (ANC), Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) i Neus Lloveras (AMI). Una de les consignes governamentals, segons alts dirigents consultats, és que la consulta vinculant serà possible "si la gent se la fa seva" i si la participació és massiva. Per aconseguir aquest objectiu, el Govern vol transmetre la seva determinació per col·locar les urnes i aplicar-ne el resultat.
"Un dels aspectes en els quals ja s'està treballant és en les garanties de la votació i en el reconeixement internacional", destaca una font amb responsabilitats governamentals destacades. "Ha de ser un procés solvent", insisteix un alt dirigent de l'executiu. "Si ens hi posem, s'ha de fer bé fins al final", resumeixen fonts parlamentàries. Fruit d'aquestes converses multilaterals en sortiran aspectes claus per al referèndum com la data i la pregunta, exigides ja per la CUP aquesta setmana. Un dels debats existents i que s'ha de resoldre aviat és si apareixerà el terme "estat" -com en un inici prefereix el PDECat- o bé "república", que tant ERC com els anticapitalistes avalen.
Les trobades són discretes -a l'aixopluc de l'atenció mediàtica- i periòdiques -no es produeixen cada setmana, però hi ha més d'un contacte mensual-. I fa temps que se celebren. Puigdemont va situar el referèndum al centre del full de ruta en el discurs de la qüestió de confiança al Parlament -el 28 de setembre- i des de llavors, el contacte entre les forces polítiques compromeses amb l'estat propi i els representants del sobiranisme civil s'han mantingut en paral·lel a la discussió dels pressupostos, una negociació no mancada de tensió. Fonts coneixedores de les reunions exposen que el contacte no s'ha interromput en cap moment. Aquest diari ha interpel·lat directament dirigents presents a les reunions, que no han volgut confirmar ni desmentir les trobades, i s'han remès a una agenda "plena" de compromisos.
Tot preparant la campanya
Al llarg de les últimes setmanes, el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), Carles Viver i Pi-Sunyer, ha intensificat el calendari de reunions amb les conselleries per fiscalitzar en quin moment es troben les estructures d'estat. Així ho confirmen diversos departaments consultats per NacióDigital, que indiquen que el percentatge de compliment en cadascuna de les àrees serà fonamental a l'hora d'elaborar la campanya institucional pel referèndum. "Si alguna cosa passarà és que es donarà tota la informació a la ciutadania sobre què implica votar sí i què implica votar no", destaca un dels dirigents coneixedors de l'estratègia governamental.
La feina de Pi-Sunyer compta amb el suport de Josep Maria Reniu, director de l'Oficina per a la Millora del Desenvolupament de l'Autogovern -que depèn de Vicepresidència-, i de Víctor Cullell, secretari per al Desenvolupament de l'Autogovern. El primer i l'últim van comparèixer al Parlament per explicar les seves tasques, però van evitar donar grans pistes a l'oposició sobre els plans concrets que s'estan treballant. La discreció és tan alta que en aquestes dependències es fan servir fotocopiadores específiques -no a l'abast de tot el personal- i els treballs només s'han compartit de portes enfora amb líders d'opinió seleccionats amb cura i detall.
En tot cas, bona part de la feina que es porta a terme ja quedava recollida en els informes que va elaborar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) durant la legislatura anterior. Els àmbits més rellevants en els quals es treballa és en la seguretat, l'energia i les fronteres. És la feina que té sobre la taula l'estat major del procés.
Aquestes reunions, que se celebren de forma discreta, serveixen per traçar l'estratègia i informar dels avenços que es fan en el camí de la votació i la seva existència ha estat confirmada per almenys cinc fonts coneixedores de les cites. Una de les claus de la fase final del camí cap al referèndum es basarà en la mobilització popular permanent i en la combinació de la feina institucional amb la de les entitats, i és per això que hi assisteixin Jordi Sànchez (ANC), Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) i Neus Lloveras (AMI). Una de les consignes governamentals, segons alts dirigents consultats, és que la consulta vinculant serà possible "si la gent se la fa seva" i si la participació és massiva. Per aconseguir aquest objectiu, el Govern vol transmetre la seva determinació per col·locar les urnes i aplicar-ne el resultat.
Junqueras, Puigdemont i Romeva, aquest dilluns al Palau de la Generalitat. Foto: Govern.
"Un dels aspectes en els quals ja s'està treballant és en les garanties de la votació i en el reconeixement internacional", destaca una font amb responsabilitats governamentals destacades. "Ha de ser un procés solvent", insisteix un alt dirigent de l'executiu. "Si ens hi posem, s'ha de fer bé fins al final", resumeixen fonts parlamentàries. Fruit d'aquestes converses multilaterals en sortiran aspectes claus per al referèndum com la data i la pregunta, exigides ja per la CUP aquesta setmana. Un dels debats existents i que s'ha de resoldre aviat és si apareixerà el terme "estat" -com en un inici prefereix el PDECat- o bé "república", que tant ERC com els anticapitalistes avalen.
Les trobades són discretes -a l'aixopluc de l'atenció mediàtica- i periòdiques -no es produeixen cada setmana, però hi ha més d'un contacte mensual-. I fa temps que se celebren. Puigdemont va situar el referèndum al centre del full de ruta en el discurs de la qüestió de confiança al Parlament -el 28 de setembre- i des de llavors, el contacte entre les forces polítiques compromeses amb l'estat propi i els representants del sobiranisme civil s'han mantingut en paral·lel a la discussió dels pressupostos, una negociació no mancada de tensió. Fonts coneixedores de les reunions exposen que el contacte no s'ha interromput en cap moment. Aquest diari ha interpel·lat directament dirigents presents a les reunions, que no han volgut confirmar ni desmentir les trobades, i s'han remès a una agenda "plena" de compromisos.
Tot preparant la campanya
Al llarg de les últimes setmanes, el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), Carles Viver i Pi-Sunyer, ha intensificat el calendari de reunions amb les conselleries per fiscalitzar en quin moment es troben les estructures d'estat. Així ho confirmen diversos departaments consultats per NacióDigital, que indiquen que el percentatge de compliment en cadascuna de les àrees serà fonamental a l'hora d'elaborar la campanya institucional pel referèndum. "Si alguna cosa passarà és que es donarà tota la informació a la ciutadania sobre què implica votar sí i què implica votar no", destaca un dels dirigents coneixedors de l'estratègia governamental.
La feina de Pi-Sunyer compta amb el suport de Josep Maria Reniu, director de l'Oficina per a la Millora del Desenvolupament de l'Autogovern -que depèn de Vicepresidència-, i de Víctor Cullell, secretari per al Desenvolupament de l'Autogovern. El primer i l'últim van comparèixer al Parlament per explicar les seves tasques, però van evitar donar grans pistes a l'oposició sobre els plans concrets que s'estan treballant. La discreció és tan alta que en aquestes dependències es fan servir fotocopiadores específiques -no a l'abast de tot el personal- i els treballs només s'han compartit de portes enfora amb líders d'opinió seleccionats amb cura i detall.
Neus Lloveras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa.
En tot cas, bona part de la feina que es porta a terme ja quedava recollida en els informes que va elaborar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) durant la legislatura anterior. Els àmbits més rellevants en els quals es treballa és en la seguretat, l'energia i les fronteres. És la feina que té sobre la taula l'estat major del procés.