Han passat dos mesos d'ençà de l'entrada en vigor de la llei d'amnistia. És una efemèride important, perquè aquests dos mesos eren el termini que la llei donava als jutges perquè apliquessin adequadament la norma als centenars de casos que hi havia sobre la taula. En aquest sentit, l'article 10 de la llei era contundent i clar: ordenava que la tramitació es fes de manera "preferent i urgent".
Ara aquests seixanta dies ja són història, i la plataforma Alerta Solidària ha decidit endreçar una mica els papers per veure quin és l'estat real de l'aplicació de la llei. Ja us ho dic jo, quin és l'estat real: la llei s'ha aplicat en tots aquells casos en què s'havia d'aplicar, el seu compliment ha estat d'un 100% rodó. Segons els peculiars càlculs d'Alerta Solidària, però, de les 486 causes penals, administratives o comptables relacionades amb el procés, només unes 200 haurien estat revisades; d'aquestes, només 102 haurien estat efectivament amnistiades; i, d'aquest escàs centenar, la meitat serien policies del regne d'Espanya. Entremig, hi hauria 71 casos derivats al TJUE o al TC i unes altres 300 causes desaparegudes de les quals encara no se'n sabria res. Són uns números que no tenen cap mena de sentit ni de lògica.
El més preocupant de tot és que Alerta Solidària ha publicat aquestes xifres i s'ha quedat tan ampla, creient que colarien. Realment pensaven que les entomaríem, ens les empassaríem, i que a continuació procediríem a valorar-les en tertúlies i articles? Es deuen pensar que no sabem com ha anat la negociació de la llei, que ignorem la batalla que hi ha hagut dins de l'independentisme per construir la llei més blindada del planeta, i que desconeixem que a darrera hora Junts va corregir-la fins a l'última coma, fins a fer-la inexpugnable, quan Esquerra ja havia cedit i havia acceptat una llei innocent que a hores d'ara podria tenir-nos amb els jutges prevaricant alegrement i amb només 200 casos revisats, dels quals només 100 amnistiats, dels quals la meitat policies del regne d'Espanya.
Malauradament per Alerta Solidària, però, estem informats. Sabem entrar i sortir de Twitter. Coneixem els protagonistes de la llei, qui l'ha negociada i com l'ha negociada. I, per tant, no hi ha ningú amb una mínima formació independentista que doni per bones aquestes xifres tan barroeres i falses. Aberrantment falses. Un atemptat contra la feina ingent que l'independentisme real s'ha currat durant tants i tants mesos per reflotar una llei coixa i acatada per l'independentisme unionista.
A què juga, doncs, Alerta Solidària? A intoxicar una mica per desprestigiar així la imatge de Junts i el seu paper al capdavant de la llei d'amnistia? Potser és que el que realment hauria volgut la plataforma és veure el president Puigdemont a la presó, i no a casa seva, a Girona, amb la seva família, on en aquests moments ja descansa dels set anys de persecució espanyola? Pot ser que Alerta Solidària sigui un nou agent enemic de l'independentisme, tal com ho és bona part del moviment i aproximadament cada persona vinculada de manera menys o més estreta amb la llibertat de Catalunya? Són preguntes dures, certament, però que reclamen una resposta sincera abans que el projecte descarrili d'una vegada per totes.
Mentre en traiem l'entrellat, tocarà fer front a aquest nou atac. No passa res, hi estem més que acostumats. El combatrem de la mateixa manera que hem combatut la resta d'intoxicacions i d'envestides dirigides per l'Estat, d'aquesta Espanya que va intentar entabanar-nos per enèsima vegada, però que vam aconseguir agenollar fent-li corregir i signar una llei robusta que fins i tot ha sabut preveure i esmicolar les prevaricacions judicials i que avui ja ha tret a les 486 persones de les urpes de la repressió. Seguim.