En un mes s'ha constatat que els jutges no ho posaran fàcil per aplicar l'amnistia, si més no en aquells casos més mediàtics o de més pes polític. La llei ha agafat tres velocitats ben delimitades: una aplicació ràpida en aquells casos senzills o que no interessa eternitzar, com els manifestants independentistes o els policies de l'1-O; utilitzar el recurs d'Europa o el Tribunal Constitucional per paralitzar la norma en aquells casos més rellevants o complexos, com en el cas dels preparatius de l'1-O o els CDR; i una tercera via que ha estat, directament, la no aplicació de la llei en el cas de Carles Puigdemont i la cúpula de l'1-O.
Els negociadors preveien que hi hauria traves i intents de boicot. El Tribunal Suprem apareixia, ja a principis d'any, com el principal risc. També l'Audiència Nacional, pel terrorisme del cas Tsunami, o el jutge Joaquín Aguirre, que pilota la investigació de la trama russa per alta traïció. La maniobra que es donava per descomptada era la de plantejar qüestions prejudicials a Europa o qüestions d'inconstitucionalitat al TC, per tal d'ajornar l'aplicació de la llei. No era tan previsible que un tribunal, ja d'entrada, es negués a aplicar la llei a determinades causes.
Un dels missatges que més van repetir els negociadors de Junts durant les converses amb el PSOE va ser que la llei tindria efectes "immediats" i seria "integral". Això no ha passat, perquè els jutges hi han posat traves per dilatar els terminis o bé per deixar la norma en paper mullat, com ja va passar amb la reforma del codi penal. Segons dades de la Fiscalia, l'amnistia ha de beneficiar 486 persones. El balanç, ara com ara, és que s'han amnistiat més policies (46 policies nacionals i 4 mossos) que no pas independentistes (24). La causa de Tsunami desapareix de l'equació, perquè ha quedat arxivada per un error de forma del jutge Manuel García-Castellón.
L'amnistia exprés s'ha pogut veure en l'exconseller Miquel Buch, l'exalcaldessa de Figueres, alguns manifestants o els policies que van carregar l'1-O a Barcelona. També l'amnistia de la desobediència de l'1-O, combinada amb el final de la causa de Tsunami, permetrà el retorn de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Catalunya aquesta setmana, després que Llarena aixequés l'ordre de detenció i hagi desaparegut l'amenaça del terrorisme.
Una amnistia lenta
A mesura que els casos han agafat pes mediàtic i polític, els jutges han anat posant més bastons a les rodes en forma de dubtes sobre l'encaix dins de la Constitució o bé en el marc legal europeu. En les properes setmanes començaran a formular-se preguntes prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que haurà de calibrar si la llei és compatible amb el dret comunitari.
És especialment rellevant què pugui passar amb el cas del CDR de l'operació Judes. L'Audiència Nacional considera que amnistiar un delicte de terrorisme "pot contravenir greument el dret de la UE" i ja ha posat les bases per elevar una consulta al TJUE. Això vol dir que l'amnistia, en aquest cas, anirà més lenta, perquè fins que Luxemburg no es pronunciï no es podrà aplicar del tot. També vol dir que no hi haurà ni empresonaments preventius ni judici, perquè no es pot continuar el procediment mentre els jutges europeus no prenguin una decisió.
També anirà més lenta la causa de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga pels preparatius de l'1-O. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès dubtes sobre la llei. Malgrat que els jutges sostenen que els seus delictes poden amnistiar-se, dubten que l'amnistia encaixi en la Constitució i la normativa europea, sobretot pel que fa al respecte al principi d'igualtat, la separació de poders o la seguretat jurídica. Han seguit aquest criteri també en els casos de Quim Torra, Pau Juvillà o Bernat Solé.
Marchena bloqueja la llei
Les defenses confien que la llei passarà tots els filtres, tant el d'Europa com el del TC, tot i que això n'alenteixi l'aplicació. En aquest primer mes de vigència de la llei, però, el principal problema ha estat un altre. El Tribunal Suprem no ha optat per la via previsible de recórrer a la justícia europea, sinó que directament s'ha negat a amnistiar la causa de l'1-O, que afecta Puigdemont i els exiliats, i Junqueras i els exconsellers. La principal implicació és que amb això impedeix que l'expresident pugui tornar a Catalunya sense risc de detenció, i manté les penes d'inhabilitacions als condemnats pel referèndum.
Els arguments del Suprem es desmarquen de la voluntat del legislador, de l'esperit de la llei i d'una interpretació favorable als afectats i ha aconseguit, almenys fins ara, bloquejar la llei. Hi ha marge per interposar recursos, i totes les mirades es traslladen al TC, controlat ara per una majoria progressista i, en principi, favorable a una aplicació normal de l'amnistia. Sigui com sigui, la sala que presideix Manuel Marchena ha aconseguit posar contra les cordes la viabilitat de la norma en els màxims dirigents de l'1-O. Qui tampoc ha aplicat la llei és el TSJC en el cas d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, perquè ja no tenen antecedents.
Mentrestant, un altre jutge ha forçat una altra via d'aigua que també afecta Puigdemont i el seu entorn. A través de la trama russa, i desafiant les ordres de l'Audiència de Barcelona, el jutge Aguirre vol imputar malversació, alta traïció i organització criminal a l'expresident pels suposats intents del Kremlin d'interferir en el procés d'independència. Serà el Suprem qui dirà si es queda o no aquesta causa i quins efectes hi pot tenir l'amnistia. De moment, Aguirre ha descartat aplicar-la perquè considera que els fets que s'investiguen en queden fora.
