El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dit que no aplicarà l'amnistia a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització de la consulta del 9-N de 2014. El motiu que ha esgrimit el tribunal és que, quan la llei va entrar en vigor, els tres condemnats ja havien complert les penes d'inhabilitació per desobediència i ja ha estat extingida, des de 2020, la seva responsabilitat penal. Per tant, diuen els jutges, ja no es pot aplicar l'amnistia.
De tota manera, la sala admet que té "dubtes seriosos i fonamentats" sobre si la llei encaixa a la Constitució. Concretament, sosté que la norma pot vulnerar el principi d'igualtat, posar en qüestió l'arbitrarietat dels poders públics i amenaça la feina dels jutges. Com que els jutges no contemplen aplicar l'amnistia als fets del 9-N, ja no van més enllà en aquests dubtes que els planteja la llei.
El TSJC va demanar a les parts que es posicionessin sobre la llei. La Fiscalia va demanar l'aplicació de la llei, tot i recordar que les penes ja s'havien complert. Les defenses de Mas, Ortega i Rigau també van demanar l'amnistia. La norma preveu que quedin amnistiats els actes de desobediència relacionats amb la convocatòria del 9-N. L'expresident, l'exvicepresidenta i l'exconsellera van ser condemnats per desobediència al Tribunal Constitucional.
Preguntes a Europa i al TC
També aquest dimecres, el TSJC ha concretat com aplica l'amnistia a tres casos més relacionats amb el procés. En el cas de Quim Torra, condemnat a una pena d'inhabilitació per la pancarta a favor dels presos, la sala dona un termini de deu dies a les parts perquè diguin si s'ha de plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al TC i una qüestió prejudicial a la justícia europea. Ha pres la mateixa decisió en els casos de Pau Juvillà, pels llaços grocs, i Bernat Solé, per l'1-O.
En tots tres casos, demana a les parts que es posicionin sobre elevar els dubtes sobre la llei al TC i al TJUE. En concret, la sala no té clar si la llei encaixa bé a la Constitució pel principi d'igualtat, la seguretat jurídica, l'arbitrarietat dels poders públics o la separació de poders. L'amnistia en aquests casos, doncs, queda ajornada a l'espera de la posició de les parts i, després, a l'espera que es pronunciïn el TC i la justícia europea.