La llei d’amnistia compleix aquest dijous un mes de vigència i ja se n’han beneficiat plenament almenys 74 persones, 50 de les quals són policies --46 policies nacionals i quatre mossos--, 20 manifestants independentistes i quatre càrrecs públics, segons les dades recopilades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Els alts tribunals de Madrid han amnistiat alguns delictes, però molts processats en tenen algun encara pendent d’amnistiar. El gruix de les amnisties s’han concedit a Barcelona, tant pels policies que van agredir votants l’1-O com manifestants independentistes processats per aldarulls posteriors.
A les demarcacions de Lleida i Tarragona no consta cap persona amnistiada, mentre que a Girona només en consten dues, totes dues són càrrecs públics. Els 74 amnistiats i les desenes de persones més pendents d’amnistia contrasten amb les 486 persones afectades de 82 procediments que calculava la fiscalia que es podien beneficiar de l’amnistia.
Òmnium Cultural va fer un càlcul superior, de fins a 1.616 possibles beneficiaris, 697 dels quals encausats penalment, i d’aquests, 540 amb processos oberts o sense sentència ferma, mentre que la resta ja tenen sentència ferma. Amb aquest últim recompte, Òmnium ha xifrat ara en 4.584 les persones "represaliades". També comptabilitza 919 persones afectades administrativament, 875 sancionades i 34 pendents del Tribunal de Comptes.
La llei preveu un termini màxim de dos mesos perquè s’apliqui a tots els afectats, però molts d’ells segurament hauran d’esperar més perquè alguns tribunals han decidit o preveuen presentar qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que ha aturat almenys temporalment la seva aplicació.
El mapa de les persones amnistiades en el darrer mes
Els alts tribunals de l’Estat no han amnistiat completament a cap dels polítics independentistes investigats, processats o jutjats pel ‘procés’. La sala penal del Tribunal Suprem, tot i la postura polèmica i discutida a última hora de la fiscalia demanant l’amnistia, només ha perdonat la desobediència a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
En canvi, no els ha amnistiat el delicte de malversació de fons públics, cosa que fa que es mantingui la inhabilitació i la possible responsabilitat comptable. La sala presidida per Manuel Marchena ha decidit preguntar al Tribunal Constitucional si la malversació, tot i no suposar un enriquiment directe, es pot amnistiar, mentre que el ministeri públic ha presentat recurs contra la no amnistia.
Situació judicial de diverses causes relacionades amb l'amnistia de casos relacionats amb el procés
I quins càlculs feien des de la Fiscalia? La Fiscalia General de l'Estat va calcular, pocs dies abans que entrés en vigor la llei, que l'amnistia podia beneficiar "aproximadament 486 persones" d’un total de 82 procediments penals oberts. A banda dels casos a l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, el Tribunal de Comptes i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el ministeri públic calcula que a l’Audiència de Barcelona hi ha cinc casos, als jutjats de Barcelona, 18 més, i a la resta de jutjats de la demarcació, un total de 16 més. A l’Audiència de Girona hi ha un cas, als de la capital gironina, 12 més, a Figueres, 5, i a la Bisbal d’Empordà, un. A Lleida hi ha sis casos, i a Solsona un. A la ciutat de Tarragona hi ha vuit casos, i a la resta de la demarcació hi ha quatre casos més.
Per la seva banda, Alerta Solidària calcula que la llei pot afectar almenys a 419 activistes i manifestants independentistes, un terç del total dels inicialment investigats. La resta, o ja han estat absolts, o les seves causes s’han arxivat. En aquest còmput només hi ha persones de la societat civil, i no es comptabilitzen polítics o membres de l’administració o aquells que han estat investigats per treballar sota directius de la Generalitat, ajuntaments o els seus responsables. Només s’ha afegit l’excepció dels investigats per l’Audiència Nacional del ‘cas Tsunami Democràtic’, ja que hi ha activistes que no tenen res a veure amb l’acció de cap administració.