Alfonso Guerra, vicepresident del govern espanyol en l'època de Felipe González, ha acusat Artur Mas de liderar "un cop d'Estat a càmera lenta", i ha criticat la passivitat de l'executiu de Mariano Rajoy en un article a la revista Tiempo. L'escrit arriba poc dies després que Felipe González també publiqués un text carregant contra el procés català i comparant-lo amb el nazisme i el feixisme dels anys trenta. 

Guerra atribueix part de la responsabilitat de la situació creada a l'"esquerra". Al seu parer, els partits que prediquen en aquest extrem de l'arc polític "no s'han atrevit" a aturar un programa que "representa el vell projecte de la burgesia catalana". I afegeix: "Esglaia observar com els sindicats ballen l'aigua als ulls a Artur Mas i les seves monges coadjuvants. Quants segles marxa enrere!".

L'exlíder socialista també es mostra contrariat per la manca de resposta dels governants espanyols davant del que considera un "veritable cop d'estat que esqueixaria una part de la nació". Guerra se sorprèn perquè davant d'aquesta situació "polítics i intel·lectuals estan preocupats perquè el govern pugui reaccionar a un acte de secessió".

És aleshores quan Guerra recull el text literal de l'article 155 de la Constitució espanyola, una disposició que considera "sensata" perquè, al seu parer, garanteix el compliment de les lleis. L'article 155 permet suspendre l'autonomia d'un territori. 

Alfonso Guerra també subratlla que davant d'aquesta normativa constitucional, les autoritats catalanes practiquen "una mena de cop d'estat a càmera lenta, amb la complaença dels partits polítics, els mitjans de comunicació, els sindicats i la patronal, i fins i tot d'alguna entitat esportiva. Un veritable monument a la covardia".

L'últim paràgraf de l'article està dedicat a Artur Mas, del qual opina que ha enarborat la bandera de la independència per "evitar retre comptes de la pèssima gestió com a governant". Guerra considera que Mas ha fet "un salt al buit amb la conseqüència imperdonable de llençar pel precipici tot el poble català". I acaba: "Fugir endavant és la forma més execrable de covardia".