Amnistia Internacional recrimina a Espanya «un clima d'impunitat» per les vulneracions de drets humans a Catalunya

L’informe mundial anual cita el cas Pegasus, l’amnistia o les infiltracions policials en moviments socials i afirma que els preocupa la persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat

La principal preocupació d'Amnistia Internacional és la persistent falta de rendició de comptes
La principal preocupació d'Amnistia Internacional és la persistent falta de rendició de comptes | ACN
Redacció
24 d'abril de 2024, 08:41

L’informe anual sobre la situació dels drets humans al món que fa Amnistia Internacional (AI) adverteix que l’estat espanyol encara té moltes mancances en la protecció dels drets humans, la investigació sobre la seva vulneració i, sobretot, en la rendició de comptes quan aquests drets són violats pel mateix Estat. Així, en el cas de Catalunya posa d’exemple la falta d’investigació, o la seva lentitud, en casos com els de Pegasus o les infiltracions policials en moviments socials. També critiquen la manca d'iniciativa per seguir investigant les tortures franquistes a la comissaria de Via Laietana.

Per tot això, a Espanya, la principal preocupació d'Amnistia Internacional és la “persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat”. La lentitud i l'arxivament de processos judicials relacionats amb violacions de drets humans, o el fet que, si més no, no s'iniciïn, “també contribueixen a perpetuar aquest clima d'impunitat”, diu l’entitat. Això no sols impedeix que les víctimes aconsegueixin la justícia i la reparació que mereixen, sinó que també erosiona l'estat de dret, assegura AI.

Al maig, una investigació realitzada pel Parlament Europeu va confirmar que s'havia utilitzat el programa espia Pegasus contra almenys 65 persones, entre les quals hi havia periodistes, figures polítiques i membres de la societat civil catalana. No hi va haver avenços en la investigació d'almenys tretze demandes per l'ús de programari espia presentades davant de diversos tribunals espanyols. Al juliol, a causa de la manca de cooperació de les autoritats israelianes, l'Audiència Nacional va tancar provisionalment la investigació sobre l'ús de Pegasus contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i els seus ministres de Defensa i Interior.

Aspectes preocupants i crítica per no investigar

Segons l'entitat, el projecte de llei d'amnistia pels independentistes contenia alguns aspectes “preocupants” a les seves disposicions, com la possible inclusió de casos d'ús excessiu de la força per la policia i la protecció insuficient dels drets de les víctimes de delictes. AI també denuncia que no es van obrir investigacions arran de la informació publicada a mitjans de comunicació sobre agents de policia d'incògnit que s'havien infiltrat en moviments socials, polítics i independentistes emprant relacions íntimes i sexuals com a tapadora, sobretot a Catalunya i el País Valencià.

El Ministeri de l'Interior va argumentar que aquestes operacions eren activitats d'intel·ligència autoritzades pel govern i que romanien classificades en virtut de la Llei de Secrets Oficials. Finalment, l’informe també lamenta la “impunitat” dels delictes contra la humanitat comesos durant el franquisme. A l'octubre, un jutge de Barcelona va tancar la investigació de la denúncia presentada per Carles Vallejo en què aquest al·legava que havia estat torturat a la comissaria de policia de Via Laietana de Barcelona. S'hi va interposar un recurs.

També es recrimina que es va obrir una investigació penal per ofenses als sentiments religiosos contra els autors d’un gag humorístic sobre la Verge del Rocío al programa ‘Està passant’ de TV-3. L’informe també fa esment a la mort d’un esquizofrènic a Badalona el novembre del 2021 a mans dels Mossos d’Esquadra per culpa de diverses descàrregues de pistola elèctrica fins i tot quan ja era a terra.