Per què el CNI va espiar Pere Aragonès amb Pegasus amb l'aval del Suprem? Segons els documents desclassificats pel govern espanyol, la intel·ligència espanyola creia que l'actual president de la Generalitat era el coordinador dels CDR, els autodenominats Comitès de Defensa de la República. Tal com ha confirmat Nació, el CNI creu que Aragonès actuava al marge del seu paper institucional -llavors de vicepresident- i en clandestinitat.
Tot plegat veu la llum poques hores abans que, aquest divendres, l'exdirectora dels serveis d'intel·ligència, Paz Esteban, declari com a imputada per la querella que va presentar el mateix president de la Generalitat. El govern espanyol va cessar-la al capdavant del CNI després que el batejat com a Catalangate veiés la llum, i a petició dels seus socis catalans i bascos, dels quals depenia la continuïtat de la legislatura.
[noticiadiari]2/233229[/noticiadiari]
Fonts del Govern han explicat a Nació que consideren la informació "totalment insuficient", ja que expliquen que hi ha parts eliminades i pàgines guixades, un fet que impossibilita la lectura adequada en alguns casos. En paral·lel, des de l'executiu creuen que la justificació per espiar el llavors vicepresident de la Generalitat sota el govern de Quim Torra estan "fora de tota realitat".
El Consell de Ministres va acordar la setmana passada desclassificar els documents secrets de l'espionatge a Aragonès -tal com havia demanat el mateix president i el jutge del cas-, un pas clau perquè la declaració d'Esteban aquest divendres pugui tenir algun impacte. L'aixecament del secret d'aquesta resolució judicial és rellevant perquè permetrà confirmar de manera oficial que el CNI utilitza el programari Pegasus, segons ressalten fonts jurídiques consultades. Fonts de l'executiu espanyol remarquen després de la notícia la intenció de "col·laborar amb la justícia" i contraposen la seva "transparència" amb la "guerra bruta" del PP, ja que l'espionatge va iniciar-se abans de l'arribada del PSOE a la Moncloa.
[noticiadiari]2/233234[/noticiadiari]
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ja havia avançat aquest mateix dijous en una compareixença al Congrés que el seu executiu havia enviat al jutjat la documentació "absolutament essencial" perquè Esteban pogués declarar. Segons Robles, en aquesta documentació "queda clar" que tot el que es va fer va ser amb autorització judicial i amb respecte absolut a la llei. Les interlocutòries desclassificades parcialment han arribat aquest dijous al jutjat de Barcelona que investiga el cas.
Fins ara, no s'havia fet pública cap resolució que autoritzés intervenir telèfons mòbils d'independentistes, tot i que el CNI havia reconegut almenys 18 casos d'espionatge autoritzats pel jutge en el marc de la comissió de secrets oficials. Alguns d'aquests noms, a banda del d'Aragonès, eren Jordi Sànchez, Carles Riera, Elisenda Paluzie, Marcel Mauri i diverses persones de l’entorn de Carles Puigdemont, com ara Gonzalo Boye, Joan Matamala i Josep Lluís Alay.
El CNI va espiar Aragonès perquè creia que era el líder dels CDR
Els serveis d'intel·ligència espanyols van fer ús de Pegasus amb l'aval del Suprem perquè consideraven que el president de la Generalitat coordinava el col·lectiu en clandestinitat
ARA A PORTADA
-
Illa tanca un acord amb els Comuns pels pressupostos i ja pot centrar-se en ERC Bernat Surroca Albet | Oriol March | Lluís Girona Boffi
-
-
-
Rufián dibuixa el pla de conjura de l'esquerra: «No podem competir 14 partits iguals» Lluís Girona Boffi
-
El Govern força que els migrants regularitzats per Sánchez hagin d'acreditar el català Lluís Girona Boffi
- Lluís Girona Boffi
- Redactor de Política a Nació
Publicat el
25 de gener de 2024 a
les 21:10
Actualitzat el
26 de gener de 2024 a les
09:11
Et pot interessar
-
Política
Salut recula i no incentivarà els CAP que redueixin la llargada de les baixes
-
Política
ERC posa pressió pel consorci d'inversions i el porta al ple del Parlament
-
Política
Català per decret
-
Política
Una bandera espanyola gegant es trenca mentre uns militars intentaven hissar-la
-
Política
Més de 200 municipis ja s'han adherit al Pacte Nacional per la Llengua
-
Política
Esquerra Nacional
