El govern espanyol ha acordat aquest dimarts desclassificar documents del cas d'espionatge a Pere Aragonès, pocs dies abans que declari l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, davant del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona, que porta la investigació del cas. D'aquesta manera, es desclassificarà la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Lucas, que va autoritzar el CNI a infectar el telèfon d'Aragonès quan era vicepresident del Govern. Aquesta documentació és secreta, i era necessari que el consell de ministres n'acordés la desclassificació, pas imprescindible perquè la declaració d'Esteban, prevista pel dia 26, pugui tenir algun impacte en la causa.
L'aixecament del secret d'aquesta resolució judicial és un pas rellevant perquè permetrà confirmar de manera oficial que el CNI utilitza el programari Pegasus, segons ressalten fonts jurídiques consultades. Fins ara, no s'havia fet pública cap resolució que autoritzés intervenir telèfons mòbils d'independentistes, tot i que el CNI havia reconegut almenys 18 casos d'espionatge autoritzats pel jutge en el marc de la comissió de secrets oficials. Tant el ministre d'Interior, Fernande Grande-Marlaska, com la de defensa, Margarita Robles, van dir al desembre que era "bastant probable" que es desclassifiquessin documents. El jutge ho va demanar, amb la vista posada a la declaració d'Esteban com a investigada.
La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha confirmat l'acord per aixecar el secret d'aquest dels documents. "Som els principals interessats en esclarir aquesta qüestió", ha assegurat, i ha garantit "màxima col·laboració" amb la justícia. Es tracta d'una "desclassificació parcial" per al cas concret d'Aragonès. "Aquesta desclassificació no afecta la seguretat nacional", ha assegurat, i ha aprofitat per carregar contra el PP per les informacions sobre l'operació Catalunya i els intents d'il·legalitzar els partits polítics independentistes.
En la declaració que va fer davant del jutge, Aragonès va assenyalar directament el CNI i va exigir a Pedro Sánchez la desclassificació de documents. "Volem saber tota la veritat", va dir el president des de la Ciutat de la Justícia. La infecció va coincidir amb moments polítics rellevants i quan Aragonès ostentava la màxima representació d'ERC en negociacions transcendents. La primera infecció es va produir després de la constitució del govern de Torra, el juny de 2018, i durant les negociacions per la moció de censura a Rajoy. També se’l va espiar quan ja hi havia taula de diàleg i durant la pandèmia. La desclassificació de documents ha de permetre veure com va argumentar el jutge la necessitat d'espiar el president.
Una altra de les víctimes de l'espionatge, en aquest cas Josep Maria Jové, ha retret al govern espanyol que hagi evitat desclassificar documents fins ara. La Moncloa va descartar aixecar el secret de la documentació sobre Jové i Diana Riba, perquè no es troben dins dels casos d'espionatge reconeguts -amb autorització judicial- per part del CNI.