Un centenar de docents en vaga han iniciat una bicicletada per Barcelona coincidint amb un nou dia d'aturada educativa, que mantenen la CGT, la Intersindical i la COS, però no el sindicat majoritari de la USTEC. Una de les marxes ha sortit de Fabra i Puig, on s'han concentrat un centenar de bicicletes i han començat la pedalada tallant l'avinguda Meridiana d'entrada a Barcelona pels volts de les 8.15 hores.
Minuts després, una altra marxa ha fet el mateix la zona de la Campana, a la Gran Via, mentre que la previsió és que les diferents columnes conflueixin al Passeig de Gràcia cap a les 9 hores. Posteriorment, aquests tres sindicats, juntament amb la CNT i l'Assemblea Educativa de Catalunya, han organitzat una manifestació unitària que té prevista la seva sortida des del Palau Robert i l'arribada a la seu del Consorci de Barcelona.
D'altra banda, més docents en vaga s'han concentrat a les portes de la Casa Batlló, al mateix Passeig de Gràcia. Els manifestants han arribat a peu des de la plaça d'Urquinaona i han muntat taules i cadires davant de l'accés a l'edifici.
Les claus del preacord entre Educació i els sindicats
L'oferta econòmica que ha fet desllorigar el conflicte és un increment de 50 euros més per al complement lineal de nova creació sobre el qual s'ha estat treballant les últimes hores. Aquest complement serà de 50 euros per aquest 2026, zero per al 2027, 50 més per al 2028 i 70 per al 2029. D'aquesta manera, doncs, el complement lineal mensual a quatre anys vista és de 173 euros, tenint en compte l'arrossegament -un altre aspecte pactat.
Això, sumat a l'increment del salarial del 30% del complement específic -competència de la Generalitat- pactat amb CCOO i UGT el mes de març, més la pujada de l'11% que s'aplica a tots els funcionaris lligada a Madrid -competència del govern espanyol-, l'import final que els docents percebrien més al mes a quatre anys vista s'enfila fins els 600 euros més al més, aproximadament - 599,50 € a primària i a 633,58 € a secundària.
En matèria salarial, també s'ha lligat el cobrament del deute dels estadis -els triennis i sexennis. Gràcies a la pressió sindical, exercida per totes les organitzacions des del passat mes d'octubre, el Govern s'ha compromès a retornar els estadis en els pròxims cinc anys. Això, tal com relaten fonts d'Educació, suposa un "esforç" econòmic de 300 milions d'euros en els pròxims anys. Una xifra que no s'havia tancat fins ara, i la qual va destacar el secretari general de millora educativa, Ignasi Giménez, en sortir de la llarga negociació.
L'acord amb els sindicats majoritaris també estableix la creació de 6.300 dotacions per a l'escola inclusiva. Aquesta és la mateixa oferta amb què ja treballaven els sindicats en les darreres hores de reunió, i va ser un dels punts més fàcils -tot i els estira-i-arronses constants- de desencallar. Malgrat l'entesa en la quantitat de dotacions per a la inclusiva, aquest aspecte ha generat malestar entre els sindicats majoritaris i els minoritaris. Tal com relata el preacord, aquestes dotacions tenen objectius concrets com ara "dotar tots els grups d’I3 de TEEI i figures i recursos per a reforçar competència comunicativa i adquisició del llenguatge [MALL, CREDA i logopedes]".
La proposta d'acord, que han d'avalar els docents de l'escola pública, també contempla ampliar alguns dels aspectes ja negociats el mes de març amb els sindicats minoritaris, cosa que equilibra la balança sindical i evita una ruptura. Es planteja, entre d'altres, un concurs de trasllats anual, arribar al 85% de gent amb plaça definitiva en dos anys, oposicions anuals amb convocatòria de més de 5.000 places pendents. També l'eliminació de les entrevistes i limitació de les places perfilades amb un topall del 3%, un aspecte que ha generat molt malestar entre algunes direccions del país -que ja s'han mogut per la via legal. També una ampliació significativa de les càtedres, una de les grans reclamacions de Professors de Secundària.
