13
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
12:06h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha declarat aquest dimecres al jutjat d’instrucció 29 de Barcelona com a víctima de l’espionatge amb Pegasus. La declaració ha durat aproximadament uns 45 minuts, i Aragonès ha ratificat la seva querella davant del jutge, que assenyala que l’exdirectora del CNI Paz Esteban i l’empresa israeliana NSO -desenvolupadora i comercialitzadora de Pegasus- podrien haver comès diversos delictes per haver infectat el seu telèfon mòbil quan era vicepresident del govern de Quim Torra.
A les portes de la Ciutat de la Justícia, Aragonès ha atès els mitjans de comunicació acompanyat del seu advocat, Andreu Van den Eynde. El president ha denunciat l’espionatge contra l’independentisme i ha confiat que la investigació judicial tiri endavant i esclareixi totes les responsabilitats. "L’objectiu és que se sàpiga tota la veritat sobre l’espionatge del que he estat víctima", ha dit, i ha exigit al govern espanyol que desclassifiqui la informació secreta sobre aquest cas. "És una obligació ètica i moral", ha reblat.
El govern espanyol no està obligat a desclassificar, però si no ho fa l’exdirectora del CNI Paz Esteban no podrà respondre -per obligació legal- quan declari com a investigada a finals de gener. Segons han detallat fonts presents a la declaració, Aragonès ha assenyalat el CNI per l’espionatge. A la sortida, el president ha assegurat que anirà "fins al final" perquè "mai més" cap ciutadà sigui espiat per la seva ideologia política ni cap president o conseller ho sigui per la seva activitat institucional.
L'espionatge va coincidir amb moments polítics rellevants i quan Aragonès ostentava la màxima representació d'ERC en negociacions transcendents. La primera infecció es va produir després de la constitució del govern de Torra, el juny de 2018, i durant les negociacions per la moció de censura a Rajoy. També se’l va espiar quan ja hi havia taula de diàleg i durant la pandèmia. El jutge ha tingut interès a saber quines informacions s’haurien pogut interceptar amb l’espionatge i la Fiscalia ha preguntat si Aragonès té constància que la informació interceptada s’hagi filtrat. L’Advocacia de l’Estat, que actua com a defensa de Paz Esteban, no ha estat present a la declaració.
Aragonès ha arribat a la Ciutat de la Justícia pocs minuts després de les nou del matí, i ho ha fet acompanyat de Van den Eynde i la seva cap de gabinet, Helena Ricomà. Aquest dimecres també havia de declarar com a investigada Paz Esteban, l’únic càrrec polític cessat per l’escàndol del Catalangate, que va esclatar el març de 2022 arran de l’informe de CitizenLab. La seva declaració s’ha ajornat fins a finals de gener. Una altra causa per espionatge, la de Diana Riba i Josep Maria Jové, es troba pendent d’un informe de Mossos al jutjat 20.
A les portes de la Ciutat de la Justícia, Aragonès ha atès els mitjans de comunicació acompanyat del seu advocat, Andreu Van den Eynde. El president ha denunciat l’espionatge contra l’independentisme i ha confiat que la investigació judicial tiri endavant i esclareixi totes les responsabilitats. "L’objectiu és que se sàpiga tota la veritat sobre l’espionatge del que he estat víctima", ha dit, i ha exigit al govern espanyol que desclassifiqui la informació secreta sobre aquest cas. "És una obligació ètica i moral", ha reblat.
El govern espanyol no està obligat a desclassificar, però si no ho fa l’exdirectora del CNI Paz Esteban no podrà respondre -per obligació legal- quan declari com a investigada a finals de gener. Segons han detallat fonts presents a la declaració, Aragonès ha assenyalat el CNI per l’espionatge. A la sortida, el president ha assegurat que anirà "fins al final" perquè "mai més" cap ciutadà sigui espiat per la seva ideologia política ni cap president o conseller ho sigui per la seva activitat institucional.
L'espionatge va coincidir amb moments polítics rellevants i quan Aragonès ostentava la màxima representació d'ERC en negociacions transcendents. La primera infecció es va produir després de la constitució del govern de Torra, el juny de 2018, i durant les negociacions per la moció de censura a Rajoy. També se’l va espiar quan ja hi havia taula de diàleg i durant la pandèmia. El jutge ha tingut interès a saber quines informacions s’haurien pogut interceptar amb l’espionatge i la Fiscalia ha preguntat si Aragonès té constància que la informació interceptada s’hagi filtrat. L’Advocacia de l’Estat, que actua com a defensa de Paz Esteban, no ha estat present a la declaració.
Aragonès ha arribat a la Ciutat de la Justícia pocs minuts després de les nou del matí, i ho ha fet acompanyat de Van den Eynde i la seva cap de gabinet, Helena Ricomà. Aquest dimecres també havia de declarar com a investigada Paz Esteban, l’únic càrrec polític cessat per l’escàndol del Catalangate, que va esclatar el març de 2022 arran de l’informe de CitizenLab. La seva declaració s’ha ajornat fins a finals de gener. Una altra causa per espionatge, la de Diana Riba i Josep Maria Jové, es troba pendent d’un informe de Mossos al jutjat 20.