L'Audiència de Barcelona ha denegat per primera vegada l'amnistia a un agent dels Mossos d'Esquadra investigat per lesions i maltractaments durant les manifestacions posteriors a la sentència del procés. Així, ha prosperat el recurs presentat per Irídia en representació d'un jove agredit el 2019, que va rebre dos impactes de bales de foam a la cama i a la motxilla.

La decisió, que es va notificar el 10 d'octubre passat, revoca la del jutjat d'instrucció número 4 que havia acordat arxivar la causa amb l'argument que no es pot considerar que un impacte d’un projectil de foam sigui tortura o tracte degradant, però l'Audiència de Barcelona entén que és essencial celebrar un judici oral per determinar la legalitat dels fets.

Concretament, tot plegat va ocórrer el 18 d'octubre del 2019 a les 23:00 hores, quan l'agent dels Mossos va disparar al manifestant mentre corria allunyant-se de l'epicentre de la concentració, al carrer Provença, entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya. Davant la impossibilitat d’identificar l’agent autor dels trets, la investigació va alçar-se contra el superior jeràrquic de l’agent, com a últim responsable de la seva actuació.

L’Audiència subratlla que la resolució del jutjat d'instrucció no concreta quin aldarull s’estava produint en el moment dels trets i remarca que es va autoritzar l’ús de foam, però el permís es va establir per a atacs directes amb pedres i altres objectes contundents o pirotècnia. Per tant, determina que queda acreditat que es va fer un ús de l’instrument policial “sense que es donessin les condicions que l'autoritzaven”. A més, recorda que el denunciant al·lega que no estava participant en cap protesta, sinó que estava en una terrassa amb els amics.

En aquest sentit, assenyala que, tot i que sí que hi ha hagut una “investigació eficaç” per part del jutjat, és oportú examinar millor la proporcionalitat dels mitjans policials empleats i portar el cas a judici oral, on podrà debatre’s àmpliament si es tracta o no de tracte degradant. Irídia considera que amb aquesta decisió, el tribunal “trenca l’hegemonia interpretativa" sobre l’aplicació automàtica de la llei d’amnistia i obre la porta a excloure de la seva cobertura els casos de violència policial.