Francisco, l'alcalde d'Alella. Foto: Priscila der Garabedian

La política catalana, a més de l'espionatge, té coses interessants com ara els alcaldes. De fet, els partits en temen alguns ja que és una espècie difícilment controlable. En aquesta llista s'inclouria des de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal a Àngel Ros. Dos exemples del que sovint es bateja com a "Free-lancisme" municipal. Un d'aquests és Andreu Francisco, l'alcalde d'Alella.
 
Potser perquè el republicà Francisco s'ha amarat del vi autòcton i mediterrani que es fa a Alella s'ha de considerar un tipus d'interès polític. L'alcalde d'Alella ja va sortir a la palestra pública quan el 2003 va incloure el PP a l'equip de govern municipal. Un pecat mortal per a un candidat d'ERC. Malgrat les ofensives, va defensar el pacte perquè, segons el seu parer, "tots treballaven pel poble". Amb un parell... Aquest detall històric és prou per destacar el tarannà d'aquest alcalde eficaç, eficient i que barreja timidesa, aspecte de gendre perfecte i gestor implacable.

Francisco és Llicenciat en Direcció i Administració d’Empreses per la Universitat de Barcelona. Parla fluix, a vegades massa, i no s'esvera. De fet, l'han posat al mig de les guerres púniques a les que ERC tenia devoció -l'havien identificat amb el sector Oliveras quan Esquerra era un Orfeó Donostiarra- i malgrat tot, continua. Això li ha permès dir el que li ve de gust i quan li ve degust. Al capdavall, Francisco guanya eleccions, el consistori té uns comptes públics exemplars, abaixa els impostos en plena crisi i, a més ha ordenat que si un banc vol treballar amb l'Ajuntament no pot desnonar la gent.

Francisco és una mena d'Al Gore a la catalana. Un "indepe" de corbata que ha convertit una possible colònia social de les dretes en un municipi sobiranista i d'esquerra soft. Preparat, fiable i ben vestit però si convé, com ha fet, se'n va a Hisenda i sense despentinar-se diu que l'IRPF i l'IVA del consistori el paga a l'Agència Tributària Catalana. Després d'haver estat denostat pel partit ara és president de la potentíssima Regió Metropolitana, se l'escolten i està al pinyol de l'Associació de Municipis per la Independència. Caldrà estar amatents, doncs, als cellers polítics de la D.O. Alella.

"L'Andreu", o "en Franciscu", com molts el coneixen és pare de dues nenes, apassionat de la puntualitat i no té el do especial de l'oratòria. Tampoc no és perd en el màrqueting de la política. Així quan se li pregunta quin és el secret per ser alcalde amb majories absolutíssimes des del 2003 respon amb serenitat: "Em llevo ben d'hora". I això ja ho deia abans que ho sentenciés en Guardiola. Amen.