13
de desembre
de
2022, 13:10
Actualitzat:
13:13h
En el debat de política general celebrat al Parlament a finals de setembre, la proposta estrella de Pere Aragonèsva ser un acord de claredat per definir els termes d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. El plantejament -que la cambra va rebutjar perquè ERC només va aconseguir aplegar el suport dels comuns- va quedar eclipsat per l'amenaça d'una qüestió de confiança verbalitzada per Junts que finalment va acabar amb el trencament de la coalició. Pràcticament tres mesos després, el president de la Generalitat té previst "donar forma" a l'acord de claredat per reimpulsar el referèndum un cop afermats els primers acords en matèria de desjudicialització.
Amb la taula de diàleg sense data concreta per tornar-se a reunir -existeix el compromís que se citi abans que acabi l'any-, la voluntat d'Aragonès -així ho ha indicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, aquest dimarts- és reunir-se amb diferents actors per treballar la proposta de l'acord de claredat per després plantejar-la al govern espanyol. Plaja no ha concretat quan s'ha de reunir la mesa de negociació, però sí que ha volgut ressaltar que aquesta vegada sí que hi ha acords concrets, materialitzats en la reforma del codi penal que s'ha aprovat en comissió al Congrés dels Diputats. "Amb aquesta reforma, tenim un codi penal millor que abans que es fes", ha apuntat la portaveu, en referència a la derogació de la sedició i als canvis sobre el delicte de malversació.
El proper pas en la negociació, segons es destil·la de com s'han plantejat gradualment les converses amb el govern espanyol per resoldre el conflicte polític amb l'Estat, es basa en com exercir l'autodeterminació. I és aquí on apareix -de nou, malgrat el rebuig del Parlament- l'acord de claredat, basat en el Quebec. Un altre exemple internacional va aparèixer ahir a primera fila amb la ponència que ERC aprovarà en el congrés del mes de gener: es tracta del de Montenegro. En aquest país balcànic, la comunitat internacional i els Estats Units van incloure dues condicions. La primera, que la participació fos superior al 50%. La segona, que era necessari un 55% de vot afirmatiu per tal que hi guanyés l'opció independentista. I és això el que apareix en la ponència.
Aquest acord i full de ruta hauria de servir també, segons el partit que lidera Oriol Junqueras, per recosir les fractures obertes dintre del moviment independentista. En la ponència, els republicans posen en valor la transversalitat de l'independentisme, reivindiquen el seu caràcter "propositiu, empàtic, obert i inclusiu" com a clau de l'èxit, i situen com un repte pendent "aturar la creixent polarització en què està immersa una part de l'independentisme. "L'anàlisi no compartida de l'1 d'octubre entre els actors protagonistes complica la reconstrucció dels objectius de consens i ha instal·lat una competència entre independentistes per interessos polítics que cal superar. Per això, des d'ERC, oferim una proposta concreta per fer-ho possible", afegeix ERC.
Amb la taula de diàleg sense data concreta per tornar-se a reunir -existeix el compromís que se citi abans que acabi l'any-, la voluntat d'Aragonès -així ho ha indicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, aquest dimarts- és reunir-se amb diferents actors per treballar la proposta de l'acord de claredat per després plantejar-la al govern espanyol. Plaja no ha concretat quan s'ha de reunir la mesa de negociació, però sí que ha volgut ressaltar que aquesta vegada sí que hi ha acords concrets, materialitzats en la reforma del codi penal que s'ha aprovat en comissió al Congrés dels Diputats. "Amb aquesta reforma, tenim un codi penal millor que abans que es fes", ha apuntat la portaveu, en referència a la derogació de la sedició i als canvis sobre el delicte de malversació.
El proper pas en la negociació, segons es destil·la de com s'han plantejat gradualment les converses amb el govern espanyol per resoldre el conflicte polític amb l'Estat, es basa en com exercir l'autodeterminació. I és aquí on apareix -de nou, malgrat el rebuig del Parlament- l'acord de claredat, basat en el Quebec. Un altre exemple internacional va aparèixer ahir a primera fila amb la ponència que ERC aprovarà en el congrés del mes de gener: es tracta del de Montenegro. En aquest país balcànic, la comunitat internacional i els Estats Units van incloure dues condicions. La primera, que la participació fos superior al 50%. La segona, que era necessari un 55% de vot afirmatiu per tal que hi guanyés l'opció independentista. I és això el que apareix en la ponència.
El Govern celebra les "propostes concretes"
Plaja no ha volgut avalar directament la proposta, tot i que ara el Govern -des de la sortida de Junts- és monocolor dels republicans amb tres independents. "Valorem positivament que hi hagi propostes concretes", ha remarcat la portaveu de l'executiu. La ponència d'ERC, a banda, defensa que el referèndum ha de tenir una "pregunta clara, com la del referèndum de l'1 d'octubre", que hi puguin votar totes les persones residents a Catalunya majors de 16 anys i totes aquelles no residents que tinguin dret a vot a les eleccions al Parlament, com va succeir al referèndum d'Escòcia el 2014.Aquest acord i full de ruta hauria de servir també, segons el partit que lidera Oriol Junqueras, per recosir les fractures obertes dintre del moviment independentista. En la ponència, els republicans posen en valor la transversalitat de l'independentisme, reivindiquen el seu caràcter "propositiu, empàtic, obert i inclusiu" com a clau de l'èxit, i situen com un repte pendent "aturar la creixent polarització en què està immersa una part de l'independentisme. "L'anàlisi no compartida de l'1 d'octubre entre els actors protagonistes complica la reconstrucció dels objectius de consens i ha instal·lat una competència entre independentistes per interessos polítics que cal superar. Per això, des d'ERC, oferim una proposta concreta per fer-ho possible", afegeix ERC.