12
de desembre
de
2022, 18:00
Actualitzat:
18:23h
L'any 2022 acabarà, si res no canvia, amb la derogació de la sedició i amb el codi penal renovat. La carpeta de la desjudicialització ha estat el cavall de batalla d'ERC en la primera fase de la negociació amb l'estat, vehiculada a través de la taula de diàleg. Passada aquesta carpeta, els republicans donen ara per inaugurada una segona fase, la de l'autodeterminació, per portar a la taula de diàleg un nou referèndum com a instrument per assolir la independència. Com hauria de ser aquesta consulta vinculant segons ERC? Les condicions per guanyar-la les recull la formació liderada per Oriol Junqueras en el primer esborrany de la ponència política que les bases aprovaran al gener. El document recull que la victòria del "sí" serà clara si hi ha un mínim d'un 50% de participació i alhora un mínim d'un 55% de suport del "sí".
En què s'emmirallen els republicans per fer aquesta proposta, que ha estat capitanejada principalment per la secretària general, Marta Rovira? És la via de Montenegro, un referèndum que va rebre l'aval europeu, després de ser discutida i reconeguda de forma multilateral tant pel govern de Montenegro i el de Sèrbia, com el de les institucions europees. "Va tenir tolerància i validació de les institucions europees", remarquen fonts de la cúpula dels republicans, que reconeixen que fixar aquest percentatge ha estat un dels punts més discutits durant l'elaboració de la ponènica. Un 55%, consideren, podria ser llegit com un "resultat incontestable", que hauria de donar lloc a un procés de negociació "de bona fe" entre els governs català i espanyol, amb mediació europea i internacional, per arribar a un acord per impulsar la República catalana, seguint l'exemple del dictamen del Tribunal Suprem del Canadà sobre el Quebec.
Les bases d'ERC han rebut el document aquest mateix dilluns, i ara tenen fins el 27 de desembre per presentar esmenes. Tot plegat es tancarà en la sessió plenària del congrés programada pel 28 de gener de l'any vinent a Lleida. El text, a diferència d'altres anys, no recull qüestions sectorials, amb l'argument que ja les van definir els republicans durant la conferència nacional celebrada el març d'enguany. Així, se centra principalment en el referèndum, que s'ha activar, segons la formació, a partir de l'articulació de la majoria del 80%, per incloure, més enllà d'independentistes, a partidaris del dret a l'autodeterminació i també al "conjunt de demòcrates que van oposar-se a l'acció repressiva de l'estat".
Per articular-ho tot, els republicas situen la proposta que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va portar al debat de política general: un acord de claredat amb el qual es puguin fixar les condicions a partir d'un debat i "consecució d'un consens". En aquest debat, ERC hi situa ja la seva proposta, la de la via Montenegro, però també planteja altres condicions. Defensa que el referèndum ha de tenir una "pregunta clara, com la del referèndum de l'1 d'octubre", que hi puguin votar totes les persones residents a Catalunya majors de 16 anys i totes aquelles no residents que tinguin dret a vot a les eleccions al Parlament, com va succeir al referèndum d'Escòcia el 2014.
Aquest acord i full de ruta hauria de servir també, segons el partit que lidera Junqueras, per recosir les fractures obertes dintre del moviment independentista. En la ponència, els republicans posen en valor la transversalitat de l'independentisme, reivindiquen el seu caràcter "propositiu, empàtic, obert i inclusiu" com a clau de l'èxit, i situen com un repte pendent "aturar la creixent polarització en què està immersa una part de l'independentisme. "L'anàlisi no compartida de l'1 d'octubre entre els actors protagonistes complica la reconstrucció dels objectius de consens i ha instal·lat una competència entre independentistes per interessos polítics que cal superar. Per això, des d'ERC, oferim una proposta concreta per fer-ho possible", afegeix ERC.
El diàleg amb l'estat, que ha estat l'aposta dels republicans d'ençà que van abandonar la via unilateral, també es recull en la ponència. El document posa en valor que gràcies a la "força" política d'ERC, per primera vegada el govern espanyol ha reconegut l'existència d'un conflicte polític i s'ha assegut en una taula de negociació. "Els avenços en la desjudicialització del conflicte i en l'agenda antirepressiva constaten els efectes de la força electoral d'ERC, i per extensió de l'independentisme", manté el text. En aquest sentit, subratllen que han aconseguit fer moure el partit socialista aconseguin que passi de fer complir la pena als presos independentistes, a indultar-los parcialment i tramitar la derogació de la sedició.
En què s'emmirallen els republicans per fer aquesta proposta, que ha estat capitanejada principalment per la secretària general, Marta Rovira? És la via de Montenegro, un referèndum que va rebre l'aval europeu, després de ser discutida i reconeguda de forma multilateral tant pel govern de Montenegro i el de Sèrbia, com el de les institucions europees. "Va tenir tolerància i validació de les institucions europees", remarquen fonts de la cúpula dels republicans, que reconeixen que fixar aquest percentatge ha estat un dels punts més discutits durant l'elaboració de la ponènica. Un 55%, consideren, podria ser llegit com un "resultat incontestable", que hauria de donar lloc a un procés de negociació "de bona fe" entre els governs català i espanyol, amb mediació europea i internacional, per arribar a un acord per impulsar la República catalana, seguint l'exemple del dictamen del Tribunal Suprem del Canadà sobre el Quebec.
Les bases d'ERC han rebut el document aquest mateix dilluns, i ara tenen fins el 27 de desembre per presentar esmenes. Tot plegat es tancarà en la sessió plenària del congrés programada pel 28 de gener de l'any vinent a Lleida. El text, a diferència d'altres anys, no recull qüestions sectorials, amb l'argument que ja les van definir els republicans durant la conferència nacional celebrada el març d'enguany. Així, se centra principalment en el referèndum, que s'ha activar, segons la formació, a partir de l'articulació de la majoria del 80%, per incloure, més enllà d'independentistes, a partidaris del dret a l'autodeterminació i també al "conjunt de demòcrates que van oposar-se a l'acció repressiva de l'estat".
Per articular-ho tot, els republicas situen la proposta que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va portar al debat de política general: un acord de claredat amb el qual es puguin fixar les condicions a partir d'un debat i "consecució d'un consens". En aquest debat, ERC hi situa ja la seva proposta, la de la via Montenegro, però també planteja altres condicions. Defensa que el referèndum ha de tenir una "pregunta clara, com la del referèndum de l'1 d'octubre", que hi puguin votar totes les persones residents a Catalunya majors de 16 anys i totes aquelles no residents que tinguin dret a vot a les eleccions al Parlament, com va succeir al referèndum d'Escòcia el 2014.
Aquest acord i full de ruta hauria de servir també, segons el partit que lidera Junqueras, per recosir les fractures obertes dintre del moviment independentista. En la ponència, els republicans posen en valor la transversalitat de l'independentisme, reivindiquen el seu caràcter "propositiu, empàtic, obert i inclusiu" com a clau de l'èxit, i situen com un repte pendent "aturar la creixent polarització en què està immersa una part de l'independentisme. "L'anàlisi no compartida de l'1 d'octubre entre els actors protagonistes complica la reconstrucció dels objectius de consens i ha instal·lat una competència entre independentistes per interessos polítics que cal superar. Per això, des d'ERC, oferim una proposta concreta per fer-ho possible", afegeix ERC.
Els fruits del diàleg
El diàleg amb l'estat, que ha estat l'aposta dels republicans d'ençà que van abandonar la via unilateral, també es recull en la ponència. El document posa en valor que gràcies a la "força" política d'ERC, per primera vegada el govern espanyol ha reconegut l'existència d'un conflicte polític i s'ha assegut en una taula de negociació. "Els avenços en la desjudicialització del conflicte i en l'agenda antirepressiva constaten els efectes de la força electoral d'ERC, i per extensió de l'independentisme", manté el text. En aquest sentit, subratllen que han aconseguit fer moure el partit socialista aconseguin que passi de fer complir la pena als presos independentistes, a indultar-los parcialment i tramitar la derogació de la sedició.
Ponència Política d'ERC by naciodigital on Scribd