26
de gener
de
2024, 10:40
Actualitzat:
18:54h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha parlat aquest divendres per primera vegada sobre la desclassificació parcial dels documents que va utilitzar el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per justificar que l'espiessin. L'argument principal, en aquest sentit, era que Aragonès, en aquell moment vicepresident del Govern, era "coordinador" dels comitès de defensa de la República (CDR). "Sembla una aventura de Mortadel·lo i Filemó", ha assenyalat el president, que ha considerat "lamentable" la manera com se'l va espiar. També ha definit la monitorització com la "segona part" de l'operació Catalunya, i ha considerat "il·legítimes" les raons per les quals se'l va investigar, segons ell, de manera irregular. "Anirem fins al final", ha determinat el president en declaracions des de Vilablareix, a tocar de Girona.
Poc abans que parlés el president ho ha fet el nou viceconseller Sergi Sabrià, que ha qualificat la documentació parcial desclassificada "d'escombraria política" plena d'invencions sense cap justificació ni prova. "Evidentment que Aragonès no liderava els CDR", ha afegit en una entrevista a Ser Catalunya. Sabrià dona per fet que el govern de Sánchez coneixia l'espionatge però ha defensat que no s'han de trencar les negociacions. "No hem de renunciar a l'oportunitat que ens dona l'aritmètica, seria renunciar a fer política", ha afegit.
El consell de ministres va acordar la setmana passada desclassificar els documents secrets de l'espionatge a Aragonès -tal com havia demanat el mateix president i el jutge del cas-, un pas clau perquè la declaració d'Esteban aquest divendres pugui tenir algun impacte. L'aixecament del secret d'aquesta resolució judicial és rellevant perquè permetrà confirmar de manera oficial que el CNI utilitza el programari Pegasus, segons ressalten fonts jurídiques consultades. Fonts de l'executiu espanyol van remarcar en el seu moment que això confirmava la intenció de "col·laborar amb la justícia", i contraposave la seva "transparència" amb la "guerra bruta" del PP, ja que l'espionatge va iniciar-se abans de l'arribada del PSOE a la Moncloa.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ja havia avançat aquest mateix dijous en una compareixença al Congrés que el seu executiu havia enviat al jutjat la documentació "absolutament essencial" perquè Esteban pogués declarar. Segons Robles, en aquesta documentació "queda clar" que tot el que es va fer va ser amb autorització judicial i amb respecte absolut a la llei. Les interlocutòries desclassificades parcialment van arribar aquest dijous al jutjat de Barcelona que investiga el cas, davant del qual ja va declarar Aragonès.
Fins ara, no s'havia fet pública cap resolució que autoritzés intervenir mòbils d'independentistes, tot i que el CNI havia reconegut almenys 18 casos d'espionatge autoritzats pel jutge en el marc de la comissió de secrets oficials. Alguns d'aquests noms, a banda del d'Aragonès, eren Jordi Sànchez, Carles Riera, Elisenda Paluzie, Marcel Mauri i diverses persones de l’entorn de Carles Puigdemont, com ara Gonzalo Boye, Joan Matamala i Josep Lluís Alay.
Poc abans que parlés el president ho ha fet el nou viceconseller Sergi Sabrià, que ha qualificat la documentació parcial desclassificada "d'escombraria política" plena d'invencions sense cap justificació ni prova. "Evidentment que Aragonès no liderava els CDR", ha afegit en una entrevista a Ser Catalunya. Sabrià dona per fet que el govern de Sánchez coneixia l'espionatge però ha defensat que no s'han de trencar les negociacions. "No hem de renunciar a l'oportunitat que ens dona l'aritmètica, seria renunciar a fer política", ha afegit.
El consell de ministres va acordar la setmana passada desclassificar els documents secrets de l'espionatge a Aragonès -tal com havia demanat el mateix president i el jutge del cas-, un pas clau perquè la declaració d'Esteban aquest divendres pugui tenir algun impacte. L'aixecament del secret d'aquesta resolució judicial és rellevant perquè permetrà confirmar de manera oficial que el CNI utilitza el programari Pegasus, segons ressalten fonts jurídiques consultades. Fonts de l'executiu espanyol van remarcar en el seu moment que això confirmava la intenció de "col·laborar amb la justícia", i contraposave la seva "transparència" amb la "guerra bruta" del PP, ja que l'espionatge va iniciar-se abans de l'arribada del PSOE a la Moncloa.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ja havia avançat aquest mateix dijous en una compareixença al Congrés que el seu executiu havia enviat al jutjat la documentació "absolutament essencial" perquè Esteban pogués declarar. Segons Robles, en aquesta documentació "queda clar" que tot el que es va fer va ser amb autorització judicial i amb respecte absolut a la llei. Les interlocutòries desclassificades parcialment van arribar aquest dijous al jutjat de Barcelona que investiga el cas, davant del qual ja va declarar Aragonès.
Fins ara, no s'havia fet pública cap resolució que autoritzés intervenir mòbils d'independentistes, tot i que el CNI havia reconegut almenys 18 casos d'espionatge autoritzats pel jutge en el marc de la comissió de secrets oficials. Alguns d'aquests noms, a banda del d'Aragonès, eren Jordi Sànchez, Carles Riera, Elisenda Paluzie, Marcel Mauri i diverses persones de l’entorn de Carles Puigdemont, com ara Gonzalo Boye, Joan Matamala i Josep Lluís Alay.