04
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
14:51h
Les declaracions de PabloCasado contra l'escola catalana quedaran impunes. El jutge que investigava l'expresident del PP per una querella que va presentar la Generalitat ha decidit arxivar la causa, segons ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar Nació. El jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona conclou que les declaracions no són constitutives de delicte malgrat que les considera "desencertades i refusables".
El jutge també recorda que els atacs es van produir en un context de "contesa política" i compra la versió de Casado, que va defensar-se assegurant que les seves declaracions estaven emparades per la llibertat d'expressió. El magistrat també sosté que no es pot acreditar que les declaracions del llavors líder popular incitessin odi o violència i que estaven emmarcades en un debat polític i d'interès públic.
Així doncs, la querella que el Govern va presentar per injúries, calúmnies i incitació a l'odi i a la violència queda sense efecte. Tot plegat va començar quan l'exlíder del PP va assegurar que els alumnes que parlen castellà no poden anar al lavabo a les aules del país. Casado va admetre davant el jutge que no havia contrastat aquests fets abans d'explicar-los, però això no ha estat suficient perquè hi hagués un càstig. L'executiu català ja prepara un recurs, tal com ha avançat la portaveu Patrícia Plaja, que considera que la querella està "plenament fonamentada" i lamenta la "impunitat i menyspreu" cap a la llengua per part de determinats polítics.
En què es basava Casado per fer aquestes afirmacions? A quins fets responen les acusacions fetes pel líder del PP? Una portaveu del líder del PP consultada per Nació en el moment de les declaracions sostenia que es basaven en un reportatge de 2008 publicat per El Mundo en què una monitora d'una escola de Barcelona assegurava que la seva coordinadora li va donar l'ordre d'"ignorar" un alumne si "demanava fer pipí, aigua o pa en castellà". El cas va quedar en una mera anècdota sense cap mena de recorregut administratiu o judicial.
El PP, a finals del 2022, va decidir alimentar la polèmica sobre la llengua a Catalunya arran del 25% de castellà a les escoles i el cas de Canet de Mar. La història dels lavabos no va ser la primera sortida de to de Casado, que també va parlar d'"apartheid lingüístic" a Catalunya i va apuntar, a banda de l'educació, contra el requisit de saber català per treballar a la sanitat del país.
El jutge també recorda que els atacs es van produir en un context de "contesa política" i compra la versió de Casado, que va defensar-se assegurant que les seves declaracions estaven emparades per la llibertat d'expressió. El magistrat també sosté que no es pot acreditar que les declaracions del llavors líder popular incitessin odi o violència i que estaven emmarcades en un debat polític i d'interès públic.
Així doncs, la querella que el Govern va presentar per injúries, calúmnies i incitació a l'odi i a la violència queda sense efecte. Tot plegat va començar quan l'exlíder del PP va assegurar que els alumnes que parlen castellà no poden anar al lavabo a les aules del país. Casado va admetre davant el jutge que no havia contrastat aquests fets abans d'explicar-los, però això no ha estat suficient perquè hi hagués un càstig. L'executiu català ja prepara un recurs, tal com ha avançat la portaveu Patrícia Plaja, que considera que la querella està "plenament fonamentada" i lamenta la "impunitat i menyspreu" cap a la llengua per part de determinats polítics.
En què es basava Casado per fer aquestes afirmacions? A quins fets responen les acusacions fetes pel líder del PP? Una portaveu del líder del PP consultada per Nació en el moment de les declaracions sostenia que es basaven en un reportatge de 2008 publicat per El Mundo en què una monitora d'una escola de Barcelona assegurava que la seva coordinadora li va donar l'ordre d'"ignorar" un alumne si "demanava fer pipí, aigua o pa en castellà". El cas va quedar en una mera anècdota sense cap mena de recorregut administratiu o judicial.
El PP, a finals del 2022, va decidir alimentar la polèmica sobre la llengua a Catalunya arran del 25% de castellà a les escoles i el cas de Canet de Mar. La història dels lavabos no va ser la primera sortida de to de Casado, que també va parlar d'"apartheid lingüístic" a Catalunya i va apuntar, a banda de l'educació, contra el requisit de saber català per treballar a la sanitat del país.