07
de març
del
2024
Actualitzat
a les
12:23h
Un canvi "molt estètic" perquè la llei ja era "robusta". Així ha descrit la secretària general d'ERC i una de les principals negociadores -a l'ombra- de l'amnistia, Marta Rovira, com queda el nou articulat de la llei antirepressiva arran del pacte amb Junts i el PSOE. El text jurídic es vota aquest dijous al matí a la comissió de Justícia del Congrés i tirarà endavant després d'un pacte d'última hora entre l'independentisme i Pedro Sánchez. Junts ofereix un relat completament diferent i sosté que les modificacions introduïdes a la norma tapen els "forats" que quedaven oberts amb el primer redactat.
"El terrorisme queda exactament igual, fa dos mesos vam dir que la llei era robusta i que cobreix a tothom, i avui diem el mateix", ha declarat Rovira en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. El terrorisme era una de les qüestions que Junts havia situat com escull en la llei, i un dels principals motius pels quals els de Carles Puigdemont van decidir votar en contra de la llei al ple del Congrés per donar-se més temps per negociar. Un cop anunciat l'acord aquest dimecres al vespre, també el president d'ERC, Oriol Junqueras, va dir que la llei ja era "sòlida i inclusiva" abans dels canvis pactats amb Junts.
La secretària general dels republicans, sense referir-se explícitament a Junts, però contraposant-se amb el partit exsoci, ha tret pit que la seva formació no fa estratègia antirepressiva per "treure rèdit polític". En aquest sentit, ha reivindicat que ERC fa quatre anys que va posar l'amnistia damunt la taula perquè era "la millor opció antirepressiva", i ha celebrat que han pogut convèncer el PSOE. "Ara hem fet un pas brutal, hem superat l'últim escull i tenim una catedral edificada", ha reblat.
En qualsevol cas, ha valorat que amb els canvis que Junts volia introduir ara la llei és "de tothom i per a tothom", i que "tothom ha pogut dir la seva i posar el seu granet de sorra". També ha celebrat que en les últimes setmanes hagi existit molta més "coordinació i diàleg" amb el partit liderat per Jordi Turull i Laura Borràs.
Què canvia, doncs, l'esmena pactada? Elimina les referències al codi penal espanyol en el paràgraf sobre el terrorisme, dins del capítol de les exclusions de la llei. Així, en el nou redactat, diu que quedaran exclosos de l'amnistia "els actes que per la seva finalitat" puguin ser qualificats de terrorisme, segons la directiva europea 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la lluita contra el terrorisme, i alhora, "hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans", les regulades en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans, i en el dret internacional humanitari.
Des de Junts, al contrari d'ERC, sí que reivindiquen que la llei incorpora canvis substancials. La cap de files del partit a Madrid, Míriam Nogueras, ha assegurat en una entrevista a TV3 que s'han resolt els "forats" que tenia la norma i que ara "s'ha internacionalitzat". Per tant, segons Nogueras, els casos investigats per terrorisme, alta traïció i malversació "queden acotats al dret internacional". "Dependrà exclusivament del criteri del jutge, de si està disposat a prevaricar o no", ha insistit Nogueras. Unes declaracions clavades a les del secretari general, Jordi Turull, que ha defensat la rellevància de les modificacions aplicades des del 30 de gener, data en què Junts va tombar el primer redactat de la llei.
"El terrorisme queda exactament igual, fa dos mesos vam dir que la llei era robusta i que cobreix a tothom, i avui diem el mateix", ha declarat Rovira en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. El terrorisme era una de les qüestions que Junts havia situat com escull en la llei, i un dels principals motius pels quals els de Carles Puigdemont van decidir votar en contra de la llei al ple del Congrés per donar-se més temps per negociar. Un cop anunciat l'acord aquest dimecres al vespre, també el president d'ERC, Oriol Junqueras, va dir que la llei ja era "sòlida i inclusiva" abans dels canvis pactats amb Junts.
La secretària general dels republicans, sense referir-se explícitament a Junts, però contraposant-se amb el partit exsoci, ha tret pit que la seva formació no fa estratègia antirepressiva per "treure rèdit polític". En aquest sentit, ha reivindicat que ERC fa quatre anys que va posar l'amnistia damunt la taula perquè era "la millor opció antirepressiva", i ha celebrat que han pogut convèncer el PSOE. "Ara hem fet un pas brutal, hem superat l'últim escull i tenim una catedral edificada", ha reblat.
En qualsevol cas, ha valorat que amb els canvis que Junts volia introduir ara la llei és "de tothom i per a tothom", i que "tothom ha pogut dir la seva i posar el seu granet de sorra". També ha celebrat que en les últimes setmanes hagi existit molta més "coordinació i diàleg" amb el partit liderat per Jordi Turull i Laura Borràs.
Què canvia, doncs, l'esmena pactada? Elimina les referències al codi penal espanyol en el paràgraf sobre el terrorisme, dins del capítol de les exclusions de la llei. Així, en el nou redactat, diu que quedaran exclosos de l'amnistia "els actes que per la seva finalitat" puguin ser qualificats de terrorisme, segons la directiva europea 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la lluita contra el terrorisme, i alhora, "hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans", les regulades en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans, i en el dret internacional humanitari.
Des de Junts, al contrari d'ERC, sí que reivindiquen que la llei incorpora canvis substancials. La cap de files del partit a Madrid, Míriam Nogueras, ha assegurat en una entrevista a TV3 que s'han resolt els "forats" que tenia la norma i que ara "s'ha internacionalitzat". Per tant, segons Nogueras, els casos investigats per terrorisme, alta traïció i malversació "queden acotats al dret internacional". "Dependrà exclusivament del criteri del jutge, de si està disposat a prevaricar o no", ha insistit Nogueras. Unes declaracions clavades a les del secretari general, Jordi Turull, que ha defensat la rellevància de les modificacions aplicades des del 30 de gener, data en què Junts va tombar el primer redactat de la llei.