06
de març
del
2024
Actualitzat
a les
22:10h
Acord a tres per la llei d'amnistia. El PSOE, ERC i Junts han pactat una esmena conjunta, que segons fonts coneixedores de les negociacions, permet retocar el redactat del delicte de terrorisme en el capítol de les exclusions de la norma. D'aquesta manera, s'eliminen les referències al codi penal espanyol i es manté que quedarà fora de l'amnistia el terrorisme que encaixi en la directiva europea de lluita contra el terrorisme i hagi vulnerat drets humans recollits en el conveni europeu. Junts ja s'ha felicitat per haver inclòs les referencies als estàndards europeus en el redactat final.
Després de setmanes de converses dutes amb hermetisme, els tres partits han signat una única modificació conjunta de la llei que, segons els negociadors, serveix perquè tots els represaliats pel procés es puguin beneficiar de l'amnistia. Els jutges, però, continuaran tenint l'última paraula. Aquesta esmena transaccionada, que encara no s'ha fet pública, es portarà aquest dijous a la comissió de Justícia, que avalarà el dictamen de la llei abans d'elevar-la al ple del Congrés.
A banda de la modificació conjunta, els partits independentistes n'han pactat d'altres amb el PSOE sobre l'abast temporal -ara s'aplicarà des de l'1 de novembre de 2011 fins al 23 de novembre de 2024- i el delicte de traïció, però difícilment hi haurà cap canvi substancial pel que fa a "l'aplicació immediata" de la llei, segons ha pogut saber Nació. Sánchez ha fet aquest dimecres el primer pas per transmetre que hi haurà modificacions, sense plantejar què passarà amb l'articulat associat al terrorisme.
En un contacte amb periodistes que l'acompanyaven al viatge al Brasil, el president espanyol ha avançat que ha acceptat "canvis" que permetran que finalment es tramiti la llei. Durant el cap de setmana ja va transcendir que l'acord era imminent. Segons PSOE, ERC i Junts, el nou redactat de la llei té totes les garanties per passar el filtre del Tribunal Constitucional (TC) i de la justícia europea, que era la principal preocupació dels socialistes.
La premissa de Junts en els últims mesos de negociació és que l'amnistia ha de ser "integral" i d'aplicació "immediata". El relat del partit de Puigdemont ha variat a mesura que han anat avançant els procediments judicials de Tsunami i la trama russa. Al novembre, en paraules de Jordi Turull, la llei era correcta i no calia presentar esmenes. Amb el pas de les setmanes, l'amnistia va començar a presentar febleses i es van fer imprescindibles els retocs, fins al punt que, arribat el dia de la votació al Congrés, Míriam Nogueras va justificar el "no" amb l'argument que la llei tenia "forats".
ERC va criticar el rebuig de la llei per part de Junts, perquè deia que la llei ja era prou "robusta". Fonts coneixedores apuntaven, però, que si hi havia la possibilitat de millorar la llei, hi votarien a favor. I així ha estat. Els republicans també han participat de les converses, que s'han dut a terme amb discreció i al més alt nivell amb Junts, abans de traslladar-les al PSOE. El president, Pere Aragonès, ha celebrat l'acord i ha dit que la llei és "crucial i sòlida". "Avui estem més a prop de deixar enrere la repressió", ha afirmat.
Els socialistes, per la seva banda, han defensat fins a última que no s'inclouran els delictes de terrorisme, però al final ha acabat fent cessions per aconseguir el "sí" dels independentistes. Això no vol dir, però, que hagin acceptat incloure aquest delicte dins de la llei. En aquest darrer mes -entre el "no" de Junts i l'acord a tres-, la Comissió de Venècia ha emès un informe que ha servit per ajudar a consolidar la posició dels independentistes i donar arguments al PSOE per fer algunes cessions -mínimes- en el redactat de la llei. Aquest organisme -que no és vinculant- recordava que els límits del dret internacional en les violacions greus de drets humans no són necessàriament els mateixos que els delictes greus del codi penal.
Després de setmanes de converses dutes amb hermetisme, els tres partits han signat una única modificació conjunta de la llei que, segons els negociadors, serveix perquè tots els represaliats pel procés es puguin beneficiar de l'amnistia. Els jutges, però, continuaran tenint l'última paraula. Aquesta esmena transaccionada, que encara no s'ha fet pública, es portarà aquest dijous a la comissió de Justícia, que avalarà el dictamen de la llei abans d'elevar-la al ple del Congrés.
A banda de la modificació conjunta, els partits independentistes n'han pactat d'altres amb el PSOE sobre l'abast temporal -ara s'aplicarà des de l'1 de novembre de 2011 fins al 23 de novembre de 2024- i el delicte de traïció, però difícilment hi haurà cap canvi substancial pel que fa a "l'aplicació immediata" de la llei, segons ha pogut saber Nació. Sánchez ha fet aquest dimecres el primer pas per transmetre que hi haurà modificacions, sense plantejar què passarà amb l'articulat associat al terrorisme.
En un contacte amb periodistes que l'acompanyaven al viatge al Brasil, el president espanyol ha avançat que ha acceptat "canvis" que permetran que finalment es tramiti la llei. Durant el cap de setmana ja va transcendir que l'acord era imminent. Segons PSOE, ERC i Junts, el nou redactat de la llei té totes les garanties per passar el filtre del Tribunal Constitucional (TC) i de la justícia europea, que era la principal preocupació dels socialistes.
La premissa de Junts en els últims mesos de negociació és que l'amnistia ha de ser "integral" i d'aplicació "immediata". El relat del partit de Puigdemont ha variat a mesura que han anat avançant els procediments judicials de Tsunami i la trama russa. Al novembre, en paraules de Jordi Turull, la llei era correcta i no calia presentar esmenes. Amb el pas de les setmanes, l'amnistia va començar a presentar febleses i es van fer imprescindibles els retocs, fins al punt que, arribat el dia de la votació al Congrés, Míriam Nogueras va justificar el "no" amb l'argument que la llei tenia "forats".
ERC va criticar el rebuig de la llei per part de Junts, perquè deia que la llei ja era prou "robusta". Fonts coneixedores apuntaven, però, que si hi havia la possibilitat de millorar la llei, hi votarien a favor. I així ha estat. Els republicans també han participat de les converses, que s'han dut a terme amb discreció i al més alt nivell amb Junts, abans de traslladar-les al PSOE. El president, Pere Aragonès, ha celebrat l'acord i ha dit que la llei és "crucial i sòlida". "Avui estem més a prop de deixar enrere la repressió", ha afirmat.
Els socialistes, per la seva banda, han defensat fins a última que no s'inclouran els delictes de terrorisme, però al final ha acabat fent cessions per aconseguir el "sí" dels independentistes. Això no vol dir, però, que hagin acceptat incloure aquest delicte dins de la llei. En aquest darrer mes -entre el "no" de Junts i l'acord a tres-, la Comissió de Venècia ha emès un informe que ha servit per ajudar a consolidar la posició dels independentistes i donar arguments al PSOE per fer algunes cessions -mínimes- en el redactat de la llei. Aquest organisme -que no és vinculant- recordava que els límits del dret internacional en les violacions greus de drets humans no són necessàriament els mateixos que els delictes greus del codi penal.
Comissió, Congrés i Senat
La llei d'amnistia es portarà aquest dijous a la comissió de Justícia. Tirarà endavant amb els vots de la investidura, i la mesa l'haurà d'elevar al pròxim ple. Si els grups l'aproven, la llei passarà al Senat, on el PP la bloquejarà tant temps com pugui, abans de tombar-la. Quan això passi, la proposició de llei tornarà al Congrés per a l'aprovació definitiva. Serà en aquest moment quan es veurà la robustesa del text i el marge de maniobra -real- dels tribunals, que tindran dos mesos per prendre una decisió sobre les seves causes. La Fiscalia General de l'Estat fa setmanes que analitza, cas per cas, quins procediments podrien entrar en l'amnistia. La llei farà un pas més aquest dijous.Acord PSOE-ERC-Junts per l'amnistia by Naciodigital on Scribd